La Crida que impulsa Carles Puigdemont rere la proposta d'unitat de l’independentisme es va posar en marxa dissabte passat, però el sobiranisme segueix encara sense trobar un camí de consens per a les eleccions europees i municipals.

De fet, l’executiva del PDeCAT va constatar un cop més aquest dilluns la preocupació d’una part important de la cúpula del partit davant la possibilitat que l’encaix amb la Crida es tradueixi en una “absorció” de la formació demòcrata. Fins i tot, ja hi ha qui pensa a una i altra banda en la hipòtesi que no hi hagi acord, tot i que el president del PDeCAT, David Bonvehí, assumeix que hauria de passar “alguna cosa molt grossa” perquè fos així.

El debat sobre la unitat de les candidatures no aconsegueix deslligar-se, a més, de les especulacions sobre els noms dels candidats. Les primàries del PDeCAT van situar l’exconsellera Neus Munté com a alcaldable demòcrata a Barcelona, però Bonvehí ha deixat clar que això no ha de ser un problema davant la possibilitat d'aconseguir confluències. “Estem oberts un altre cop més a la generositat en tots els sentits i, per tant, total predisposició”, ha assegurat.

És més, Bonvehí va recordar aquest dilluns en roda de premsa el paper de Quim Forn a l'Ajuntament de Barcelona i va assenyalar la voluntat d'incorporar-lo a les llistes. “Li estem dient tots els companys que d’alguna forma s’integri a les municipals”, va assegurar.

Forn-Artadi

La paradoxa és que Forn va enviar la passada setmana una carta als associats del PDeCAT, junt amb els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig, animant-los a inscriure’s a la Crida, en contra del que és el discurs i les reticències al respecte del president del partit.

No només això, el nom de Forn, és un dels que es planteja la Crida per situar-lo com a cap de llista d’unes municipals. Davant dels inconvenients que el conseller hauria plantejat pel fet de ser a la presó, algunes veus han apuntat una candidatura en què formés tàndem amb la consellera de Presidència, Elsa Artadi, una de les figures amb més projecció dins del nou moviment de Puigdemont i persona de màxima confiança del president a l'exili.

L’entrada d’Artadi a la cursa de Barcelona, com a cap de llista o com a número dos de Forn, té moltes opinions a favor dins de la Crida, però també d’altres que recorden el seu paper clau al Govern i fins i tot el protagonisme que amb tota probabilitat hauria d’assumir en un hipotètic avançament electoral al Parlament. Fonts properes a la consellera asseguren que no s'ha plantejat la seva candidatura al consistori i que aquest no és el seu propòsit.

Al costat d’aquests noms, la Crida manté el de Ferran Mascarell, un dels impulsors del moviment, que ha mostrat públicament la disposició a assumir el repte de liderar una llista a la ciutat de Barcelona, de la qual va ser regidor amb Pasqual Maragall.

No hi ha pressa

De moment, però, després de sondejar noms com el doctor Bonaventura Clotet o el periodista Antoni Bassas, fonts de la Crida asseguren que hi ha altres candidats independents damunt la taula i que, per tant, la decisió va per llarg.

“No hi ha cap pressa", assenyalen aquestes fonts que recorden que la Crida tot just s’ha posat en marxa i encara ha de superar el congrés fundacional el proper mes de gener.

La voluntat de la Crida, és presentar-se a les eleccions a Barcelona, sota les sigles JxCat, amb una llista transversal que doni cabuda a molts d’aquests noms i prou potent com per seduir ERC d’incorporar-s'hi.

Això malgrat que el candidat republicà a la capital catalana, Ernest Maragall, ha deixat clar que ERC concorrerà a la batalla barcelonina pel seu compte.

Mentrestant, la plataforma Primàries Catalunya, sorgida rere la iniciativa del filòsof Jordi Graupera i que compta amb el suport de l’ANC, ja ha sumat 25.000 signatures que reclamen candidatures conjuntes. La plataforma aposta per escollir els candidats a través d’un procés de primàries.

Un altre debat paral·lel és el de les europees. Artadi va deixar clar aquest dilluns en declaracions a Rac1, la disposició de la Crida a sumar-se a la proposta d’ERC liderada per Oriol Junqueras, amb una candidatura conjunta. Molt menys entusiasta, però, es va mostrar Bonvehí en ser interrogat al respecte al migdia en la roda de premsa posterior a l'executiva. El líder demòcrata va puntualizar que els noms s’han de negociar.