Enfundada en un vestit verd, color esperança, que contrasta amb la poca fe que reconeix tenir de poder passar el Nadal a casa, Carme Forcadell ha tornat avui al Parlament que va presidir durant el moment més àlgid del procés independentista, fins l'octubre de 2017. Ho ha fet per signar una proposta de ‘Llei d’Amnistia i resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol’, acompanyada del seu successor, Roger Torrent, i dels qui la van precedir en el càrrec, Ernest Benach i Joan Rigol -Núria de Gispert no ha pogut ser-hi per un problema de salut-.
Ha estat un acte breu, sobri i solemne, durant el qual només ha pres la paraula l'actual president de la cambra catalana. Des del mateix despatx d'audiències on tantes vegades Forcaell va reivindicar la llibertat d'expressió que ha d'imperar en un parlament, Torrent ha insistit en "l'escàndol democràtic" que suposa la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O. En aquest sentit, ha lamentat que l'Estat no hagi sabut donar fins ara una resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya.
L'indult no resol el conflicte
Com ja han apuntat tots els dirigents polítics independentistes empresonats, Torrent ha apuntat que "les peticions d'indult poden ajudar a resoldre la situació personal d’algunes de les afectades i els afectats. Però l’abast de la repressió, amb milers de persones encausades en diferents causes obertes, fa que només una llei d’amnistia hi pugui posar fi".
Per això, insistint que "fi de la repressió i referèndum són els grans consensos de la societat catalana i cal que siguin una realitat quan abans millor", els presidents del Parlament han estampat la seva signatura a la proposta de llei orgànica d'amnistia i resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol que impulsa l'Associació Amnistia i Llibertat.
L'espasa de Damocles del Suprem
Des de juliol passat, Carme Forcadell pot passar el dia fora de la presó, però hi ha de tornar a dormir, en aplicació del tercer grau. Un règim de semi-llibertat que la fiscalia ha recorregut.
Només l'expresidenta del Parlament i l'exconsellera Dolors Bassa segueixen de moment en aquesta situació. A la resta de presos, els homes que són a Lledoners, el jutjat de vigilància penitenciària els va suspendre el permís fins que el Tribunal Suprem resolgui si els el manté o si el revoca. La decisió, aquest dijous.
