La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha anunciat aquest dilluns un recurs contra l'admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'una querella de la Fiscalia en contra seu per haver permès el debat sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.
"No existeix norma penal (ni pot existir) que prohibeixi el debat parlamentari. Ni existeix ni pot existir un debat d'idees il·legal com el Ministeri Fiscal insinua", s'argumenta en el recurs.
En el recurs també s'apel·la a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en la qual es recorda que la llibertat d'expressió resulta fonamental i és "un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament".
Recurs de súplica
La notificació per part del TSJC va arribar dimarts de la setmana passada a mans de la presidenta de la cambra catalana. Un funcionari judicial va lliurar el text a Forcadell, una notificació motivada d'onze pàgines. A partir de llavors la presidenta del Parlament tenia tres dies per presentar un recurs de súplica, més un dia hàbil posterior al termini. Ara, el TSJC haurà de d'estudiar el recurs de Forcadell.
Segons el comunicat del Parlament, l'escrit de Forcadell recorda que "no existeix norma penal (ni pot existir) que prohibeixi el debat parlamentari", ni "existeix ni pot existir un 'debat d'idees il·legal' com el que el Ministeri Fiscal insinua".
El recurs de súplica afirma també que la decisió que recorre és "d'inusitada transcendència" i suposa "un punt d'inflexió en la voluntat de control d'un poder de l'Estat", perquè "la querella és el primer exercici conegut en la trajectòria del sistema penal espanyol de sotmetre a anàlisi en la jurisdicció penal la prohibició (i sanció) del debat d'idees".
Tergiversar els fets
Al text que s'ha presentat aquest dilluns s'al·lega que la querella de la Fiscalia "o tergiversa 'part dels fets' o bé n'admet de 'no contrastats', amb la voluntat de 'generar una realitat que permeti articular una querella que no tindria futur si es respectés el que realment va succeir".
A més, la presidenta de la cambra també considera que el Tribunal Constitucional "no pot obligar ningú (en el sentit d'obligar-lo amb conseqüències jurídico-penals per desobediència) a controlar les opinions i l’activitat política amb un filtre tal com el que el Ministeri Fiscal aplica". "Estem reiteradament davant de mandats d’interpretació incerta", s’afirma a l’escrit, que afegeix que "no pot existir cap resolució judicial que generi un espai de prohibició del debat parlamentari, ni cap força anul·latòria genèrica que restringeixi el dret de representació política i de lliure expressió de les idees".
Per tot plegat, Forcadell recorda que "la llibertat d'expressió resulta fonamental en l'elaboració de polítiques i estratègies governamentals nacionals i constitueix un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament", conclou citant el Tribunal Europeu de Drets Humans.