El govern de Mariano Rajoy té moltes incerteses sobre a què es destinaran els pressupostos generals del 2017, o si finalment el PSOE caurà en les xarxes d'una aprovació que el president espera per al primer trimestre de l'any. Però si hi ha un objectiu clar, és que Rodalies seguirà en mans de l'Estat. "La titularitat de les infraestructures ha de continuar sent del govern", ha dit el ministre de Foment Íñigo de la Serna durant un esmorzar informatiu a Madrid, emparant-se en l'argument que internacionalment i en la resta d'autonomies també és així. Al parer del ministre, es pot negociar el contingut del Nou Pla de Rodalies, no la propietat del servei, tancant la porta de nou a la demanda de cessió del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, pels "incompliments reiterats".

De la Serna s'ha defensat que en el període d'Ana Pastor s'havia fet un "esforç important" inversor amb la Generalitat, que assegura que es mantindrà. "Només en carreteres, se superen els 800 milions d’euros. I del pressupost entre 2012-16, les inversions a Catalunya haurien estat del 40% del total a Espanya". La seva denúncia és que no s'estaria donant "visibilitat" a l'acció de Moncloa, i d'aquí vindrien el conjunt de visites de la ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sánez de Santamaría per donar presència a l'Estat.

"Indubtablement, l'AVE ha de seguir acaparant la majoria dels recursos de Foment, perquè hem assolit compromisos"

El diàleg es manté per al Corredor Mediterrani, la nacional 240 i 340, o altres qüestions que "realment importen els catalans". Amb aquesta Operació cobrint les "sensibilitats" de Catalunya, De la Serna s'ha centrat a explicar com aniran la resta d'inversions a Espanya. Una partida fixa per a qualsevol executiu de l'Estat és mantenir la construcció de l'Alta Velocitat. Fins a 3 de cada 4 euros invertits són a Foment, i segons avançava el seu titular, "indubtablement l'AVE ha de seguir acaparant la majoria d'aquests recursos", perquè hi ha promeses electorals a complir i altres obres en marxa.

"Farem nous trams, perquè hem assumit compromisos i els complirem", ha explicat De la Serna, rodejat d'empresaris del sector com Florentino Pérez, el president d'AENA, entre d'altres membres de la patronal espanyola dedicada a les infraestructures terrestres i aeroportuàries. "Però em pot recordar quins són els trams pendents?", li demanava el moderador de l'acte. "Buf, això requeriria un esmorzar complet", bromejava ell. "Per exemple, el Santander-Madrid, la i grega basca, o l'AVE a Galícia, que és un compromís de Rajoy", relatava. 

La qüestió és que les línies de ferrocarril permeten exhibir múscul davant de la comunitat internacional. A la trobada no hi han faltat ambaixadors i diplomàtics, mentre De la Serna recordava que l'Estat és el segon país del món amb més línies d'alta velocitat, darrere de la Xina. "Estem orgullosos de la Marca Espanya", explicava, davant dels seus companys de govern, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, un seguit de secretaris d'Estat o la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Tampoc ha faltat un agraïment a la tasca del monarca Felip VI en les relacions amb l'Aràbia Saudita.

"Reversió de les autopistes en especial situació econòmica" és com De la Serna fa referència al rescat de les radials

Paradoxalment, si hi ha un element que treu els colors a De la Serna és la manca de cultura avaluativa a Espanya pel que fa a la inversió pública. Fa unes setmanes, el titular de Foment va assegurar durant la sessió de control al govern central que calien organismes "independents" per a la concessió de licitacions públiques. Aquí és on el membre del govern ha acotat el cap, explicant que no veia "gens fàcil" l'acord amb els creditors de les carreteres radials que l'Estat preveu rescatar pel seu caire deficitari. Això sí, ell ho farceix de "reversió de les autopistes en especial situació econòmica".

La contradicció ha emergit aleshores, quan ha explicat que els ministeris s'haurien d'estrènyer el cinturó de cara a l'aprovació del pressupost, però sembla que en ell sí que tindran cabuda els "dispersos" 3.400 milions d'euros que es calcula a priori que poden suposar aquestes vies. Un paquet econòmic que, tanmateix, és "difícil" d'anticipar fins que no es finalitzi el total del desemborsament. Tota l'explicació l'observaven diversos membres de Ciutadans, socis de govern de Rajoy, com ara Miguel Gutiérrez, que tradicionalment s'han queixat del malbaratament dels recursos públics i la manca "d'eficiència".