La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ja ha complert 90 anys. El sindicat estudiantil ha celebrat aquest dimarts el seu norantè aniversari en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona, en el qual ha reivindicat la seva “transversalitat històrica”. Són les paraules que ha fet servir el seu president, Ferran Piqué, per destacar allò que, segons aquesta associació d’estudiants, defineix millor a la FNEC. Segons l’actual líder d’aquesta històrica federació, és essencial “mantenir la vida pròpia” del sindicat per tal que Catalunya aconsegueixi els seus objectius polítics. De fet, ha animat tota la comunitat educativa a preguntar-se què pot fer per a Catalunya. Segons ell, la resposta es troba en la FNEC, ja que sempre ha contribuït a tenir “un país millor i més lliure”.

Ferran Piqué FNEC - Sergi Alcàzar
El president de la FNEC, Ferran Piqué / Foto: Sergi Alcàzar

Les paraules de Piqué s’han pronunciat just després que representants de diverses generacions de la FNEC llegissin un manifest en el qual la Federació es compromet a reivindicar sempre Catalunya com a nació. El comunicat també ha destacat que “la identitat catalana es forja, per sobre de tot, amb el català”. Així mateix, la FNEC aspira a una “Catalunya pròspera, culturalment oberta i científicament avançada”. No obstant, per mirar d’evitar que els tentacles partidistes irrompin a la FNEC, el comunicat també deixa clar que l’àmbit d’acció de la federació està només en l’àmbit estudiantil. “La Federació ha de tenir presència en l’ensenyament i vetllar per una bona universitat”, afegia el comunicat. 

No han faltat en aquest acte històrics membres de la FNEC que han esdevingut en un futur en líders del Procés, o personalitats directament vinculades a la política catalana. És per això que l’esdeveniment ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i personalitats com David Madí, Antoni Molons, Ramon Tremosa o Elisenda Paluzie, entre d’altres. També hi ha assistit el doctor Jaume Padrós, que ha estat reconegut per haver estat vicepresident de la Comissió Gestora del sindicat. Però qui s’ha endut més aplaudiments en aquest acte ha estat l’exconseller Joaquim Forn, en tant que fou el primer president de la FNEC reconstituïda, als anys 80. L’expres polític ha rebut una ovació per part del públic, amb crits d’independència.

Laura Borràs Joaquim Forn FNEC Sergi Alcàzar
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exconseller Joaquim Forn / Foto: Sergi Alcàzar

L’acte ha començat amb una actuació de l’octet Noctes Cor de Cambra. La Gavina i Muntanyes del Canigó han estat les encarregades d’encetar l’esdeveniment d’aquest 90è aniversari. I el mateix octet s’ha encarregat d’entonar El Cant de la Senyera i Els Segadors per tancar l’acte. En acabat, els assistents de l’acte han compartit alguna copa de cava al claustre de la universitat.

Acto de los 90 años de la FNEC   Sergi Alcàzar (2)
Vista general del públic durant el 90è aniversari de la FNEC

Història

L’intel·lectual independentista Josep Maria Batista i Roca va inspirar el naixement de la FNEC l’any 1932. Faltaven pocs anys perquè esclatés la Guerra Civil, un conflicte bèl·lic que, segons la federació, sempre va ser “una guerra per l’alliberament de Catalunya. El conflicte va endur-se molts estudiants i militants homes del sindicat al front, fins al punt que l’any 1938 el sindicat només estava organitzat per dones. La derrota final i l’arribada del franquisme van suposar la il·legalització de la FNEC, cosa que va comportar l’exili de molts dels seus membres.

Universitat Barcelona Guerra Civil FNEC
Estudiants a l'exterior de l'edifici central de la Universitat de Barcelona, cantonada Gran Via amb carrer Balmes; amb cartells animant els estudiants a allistar-se a les brigades de la UGT, durant la Guerra Civil

No obstant això, el sindicat va seguir treballant des de l’exili i la clandestinitat. La FNEC es va plantejar aleshores com un front de resistència estudiantil a la universitat franquista i el seu Sindicato Español Universitario. El 1966, la FNEC es va integrar al Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, cosa que va suposar un parèntesi en l’existència del sindicat nacionalista. Vint anys més tard, el 1986, un grup d’estudiants joves refunda la FNEC com a sindicat independent, amb l’objectiu de recuperar-ne l’essència i comptar amb un sindicat que lideri el combat nacionalista a les aules.