Enmig d’uns darrers mesos marcats per notícies inquietants, d’aquelles que ens fan pensar com és possible que la raça humana no hagi evolucionat en molts aspectes essencials després de milers d’anys de civilització —les guerres, el canvi climàtic provocat per l’acció humana, les sequeres extremes, els rècords de temperatura, els megaincendis, els milers de morts per les onades de calor o les crisis migratòries que acaben convertides en crisis humanitàries—, una informació que obre una escletxa d'esperança ha aparegut a les portades d’aquest dijous. És una flor d’estiu que ha brotat gràcies a la ciència i a la investigació. Les farmacèutiques Merck i Moderna han anunciat avenços importants en una vacuna terapèutica contra el melanoma, el càncer de pell més agressiu. Encara no som davant d’una vacuna preventiva que pugui posar-se al calendari sanitari ni d’una victòria definitiva contra la malaltia, però sí d’un tractament personalitzat basat en ARN missatger que ha arribat a la fase decisiva dels assajos i que busca reduir el risc que el tumor reaparegui o faci metàstasi. Així, entre fronteres que es volen fortificar, migrants que es converteixen en munició política i guerres que ja gairebé formen part del paisatge informatiu, cal celebrar que la ciència s’ha fet aquest dijous un petit lloc al quiosc. No és encara la cura del càncer ni convé presentar-la així. Però és una notícia que mira cap endavant. I en aquestes portades d’agost, això ja és gairebé una flor enmig de l’asfalt.
I és El País és qui més s’hi aboca i la converteix en la seva gran notícia: "Moderna i Merck anuncien l'èxit de la primera vacuna contra el melanoma". Fins i tot l’eufòria borsària provocada per l’anunci forma part de la història, perquè l’anunci ha tingut un impacte immediat als mercats i ha disparat a borsa les dues farmacèutiques, una reacció que reflecteix les enormes expectatives que ha despertat l’avenç científic. Tot i això, convé refredar una mica l’entusiasme. Moderna i Merck han donat a conèixer els resultats a través d’una nota de premsa i, de moment, no han ofert dades gaire detallades sobre qüestions clau com la supervivència dels pacients, la durada de la resposta o l’impacte a llarg termini del tractament. És, per tant, una notícia prometedora, però encara pendent de més dades i de la seva publicació científica completa.
La Vanguardia també li reserva un espai destacat a la part baixa de la portada —"Moderna i Merck anuncien avenços en una vacuna contra el melanoma"— i l'Ara la porta a un dels seus destacats inferiors. La Razón també se’n fa ressò, encara que relegada a la columna lateral. En dies com aquests, que quatre diaris coincideixin a donar espai a una notícia que no conté míssils, amenaces, cadàvers, tribunals ni acusacions polítiques gairebé sembla, per si sol, una notícia.
Feijóo, protagonista als diaris espanyolistes
Però l'esperança dura poc, per què girant la mirada al quiosc cap als diaris espanyolistes veiem que segueixen furgant en la crisi de Ceuta, amb Alberto Núñez Feijóo com a gran protagonista i amb una competició considerable per veure qui troba el titular més bel·ligerant. El Mundo, butlletí oficial del PP, proclama que "Feijóo planta cara al Marroc" i posa en boca del líder del PP una frase de sonoritat gairebé fronterera: "No admetré xantatges". Per si quedava algun dubte sobre el marc escollit, el diari afegeix que Feijóo denuncia "la diplomàcia secreta de Sánchez" i reclama "comandament únic" davant d’una hipotètica expulsió massiva. També hi trobem unes declaracions de Ramon Caudevila, ex cap d'Estrangeria, qui assegura que "les menes són un gran negoci pel Marroc", que segons diu, segueix una estratègia molt marcada: "És exponencial, d'u menor legalitzes a 25 persones en quatre o cinc anys: Els envien les seves famílies".
La batalla de les 500 nenes
La Vanguardia encara ho resumeix de manera més contundent: "Feijó insta a expulsar tots els migrants de Ceuta i fortificar la frontera". Ni adults ni menors, remarca el rotatiu, perquè el president del PP considera que "han de tornar tots". Al costat, el govern espanyol estudia precisament el contrari: traslladar a la Península uns 500 menors arribats a la ciutat autònoma. Aquesta xifra, 500, és probablement la més repetida del quiosc. L'ABC acusa l’Executiu d’evacuar "500 nenes malgrat proclamar la normalitat a Ceuta"; La Razón assegura que "Sánchez xoca amb la UE pels menors migrants", i El País opta per convertir l’assumpte en una nova batalla partidista: "L'acollida de menors desferma una altra guerra entre el govern espanyol i el PP". L'Ara, en canvi, rebaixa alguns graus la temperatura verbal amb el "Pla per traslladar 500 nenes immigrants de Ceuta a la Península", tot i destacar també que el PP insisteix en el retorn de tots els migrants, "de qualsevol edat". I El Punt Avui ho porta directament a peu de carrer amb un titular que diu "500 nenes que hem d’atendre". Guerra, xantatge, expulsió, fortificació, xoc. El diccionari de les portades deixa poc espai per recordar que al centre de tot plegat hi ha criatures i adolescents.
Als diaris catalans, però, Ceuta comparteix protagonisme amb dues imatges molt més festives. El Barça torna a ocupar un lloc destacat, amb la victòria al Gamper i, sobretot, amb l’ovació a Rodri en el seu retorn al Camp Nou. La Vanguardia li dedica una gran fotografia amb el títol "Primera ovació a Rodri al Camp Nou", mentre que l'Ara celebra els "Xiulets a De Jong i alegria per Rodri". El Periódico també hi reserva espai amb el triomf blaugrana davant l’Al-Ahly (2-1). I el futbol competeix directament amb les festes de Gràcia per endur-se la fotografia més vistosa del dia. El Periódico aposta per una gran imatge de la celebració amb "Gràcia esclata d’alegria", mentre que l'Ara converteix la plaça Rovira, guanyadora del concurs dels carrers guarnits, en una de les fotografies centrals de la portada. Entre el Camp Nou i els carrers engalanats de Gràcia, les portades catalanes ofereixen així una mica de respir visual davant la duresa de la crisi migratòria.
Perquè, lluny de Ceuta, Catalunya també dedica algunes portades a altres temes molt diferents. El Periódico obre la notícia de què "El Govern refreda la rebaixa de taxes a les nuclears", i reserva un altre gran titular a l’anunci de més aules d’acollida davant la vaga de docents. I El Punt Avui dedica la gran portada a una altra reivindicació molt més pròxima: "L’Urgell reclama una empenta", i explica que la comarca ha evolucionat cap a un model econòmic diversificat i es presenta per ser un dels eixos agroalimentaris i logístics del país.
