Noves traves. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat un recurs de reposició a l’Audiència Nacional perquè rectifiqui i no doni la raó a l'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa  i no retorni la seva demanda per l’espionatge patit amb el programari Pegasus a la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, tal com va resoldre la setmana passada. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat exposen que el Suprem ja va resoldre el juny passat de no admetre la denúncia de Torra i Costa i ho va enviar al contenciós de l’Audiència Nacional perquè l’actuació suposadament irregular es focalitza en el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), que va admetre que va demanar permís judicial per espiar una vintena de persones, entre elles el, president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan era vicepresident. En definitiva, són més recursos, que endarrereixen investigar el fons de la denúncia.

En els recursos, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat exposen que una hipotètica sol·licitud de desclassificació d’informació no pot servir de criteri per atribuir la competència jurisdiccional en aquest recurs. No obstant això,  proposen respostes diferents: la Fiscalia demana que la denúncia es derivi a la via penal, i cita distintes causes obertes a jutjats de Barcelona -per les querelles presentades per afectats d'ERC, la CUP i l’ANC, que estan aturades-, mentre l’Advocacia de l’Estat sol·licita que no s’admeti aquesta reclamació. Costa i Torra van presentar aquesta denúncia amb la voluntat d’esgotar els obligats passos a la jurisdicció espanyola per després presentar un recurs d’empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per vulneració de drets fonamentals.

La denúncia de Torra i Costa

Torra i Costa van denunciar el president del govern espanyol i a l’administració general de l’Estat per haver-los fet espiar. En concret, per “la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i comunicació”. Per l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia el “govern espanyol és un ampli òrgan col·legial i no s’evidencia que hagués pogut desenvolupar tot ell l’activitat material del fet” i afegeix que davant l’escrit dels recurrents, si hi hagués alguna responsabilitat s’atribuiria al secretari d’Estat i director del CNI i, per tant, indica, l’òrgan competent és l’Audiència Nacional.

Cap espionatge, segons Defensa

En la causa, el Ministeri de Defensa va assegurar a la sala del Tribunal Suprem la “inexistència” d’un expedient sobre l’espionatge a l’expresident de la Generalitat i l’exvicepresident de la Mesa del Parlament i demanava l’arxivament de la demanda. També va aportar un informe del secretari general del CNI que assegurava que “no existeix expedient sobre Torra i Costa” i que no s’havia realitzat cap espionatge vers la seva persona. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat conclouen que no hi ha hagut cap novetat, i, per tant, demanen al tribunal de l’Audiència Nacional que rectifiqui i anul·li la seva resolució d’enviar la causa al Suprem.