Els indicis contra el rei emèrit Joan Carles I són "extremadament dèbils" i "insuficients". És per això que, en el seu escrit, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat l'arxivament de la querella contra ell i altres persones promoguda per Izquierda Unida, el Partit Comunista d'Espanya i la Federació d'Advocats d'Esquerres. El cas fa referència a les converses de l'excomissari José Manuel Villarejo amb l'amant del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l'empresari Juan Villalonga a Londres.

La querella va ser presentada contra vuit persones, entre les quals també hi ha el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. El motiu és la difusió de les converses de Villarejo, on, entre altres qüestions, s’hi deia que Joan Carles I tenia comptes a Suïssa a través de testaferros o que va rebre comissions per les obres de l’AVE a La Meca.

 

En el seu escrit, dirigit a la sala segona del Tribunal Suprem, la fiscalia argumenta que, amb les dades que s’exposen en la conversa sobre els presumptes comptes a Suïssa, “no és possible pretendre iniciar una investigació en seu penal”. Argumenten que no s’ofereix “cap element o principi de prova que avali raonablement la seva realitat o versemblança”. Els termes de la conversa, afegeix, són “extraordinàriament imprecisos”.

Pel que fa a una propietat immobiliària donada pel rei del Marroc a Joan Carles I, que estaria a nom de Corinna, el ministeri públic sosté que “no existeix cap element que permeti col·legir que tal propietat procedeixi d’una activitat il·lícita”. Les dades, insisteix, són “novament imprecises”.

Sobre el suposat cobrament de comissions per l’AVE a la Meca, la Fiscalia assenyala que “els indicis són extraordinàriament dèbils i són aportats per una persona que no apareix directament implicada en el pagament i cobrament de les comissions i que no manifesta la raó del seu coneixement”.

Finalment, el ministeri públic recorda “una dada de transcendental importància”: que la reunió enregistrada per l’excomissari Villareho “hauria tingut lloc a Londres i abans de l’abdicació com a rei”. Per aquest fet, haurien tingut quan Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat.

És per això que la Fiscalia del Suprem demana a la sala segona l’arxivament immediat de les actuacions contra el rei emèrit.