La Fiscalia ha presentat un recurs contra la sentència d'absolució dels membres de la sindicatura electoral de l'1 d'octubre. Fa dues setmanes el jutjat penal número 11 de Barcelona va concloure que els seus actes durant l'organització del referèndum no van ser constitutius de delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques i va rebutjar la petició del ministeri públic, que demanava 2 anys i nou mesos de presó. Ara, com ja s'esperava, la Fiscalia ha recorregut aquesta decisió en considerar que "la valoració de les proves no es va fer de manera correcta", segons ha avançat TV3.

La sentència constata que no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional, però el fiscal continua defensant que van signar resolucions tot i saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquesta figura. El recurs l'haurà de resoldre ara l'Audiència de Barcelona. 

Els arguments dels síndics

Els cinc síndics absolts són el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, i l'advocada Marta Alsina. En el judici, tots van sostenir que no havien desobeït les ordres del Tribunal Constitucional (TC) quan va suspendre les lleis de desconnexió perquè tots van renunciar al càrrec abans del referèndum.

concentració sindicatura sindics 1-O ciutat de la justícia - Sergi Alcázar

Imatge: La protesta de suport als síndics de l'1-O a les portes de la Ciutat de la Justícia / Sergi Alcàzar

Durant el judici, els síndics electorals de demarcació de l’1-O van assegurar que ni abans ni després del 12 de setembre del 2017 van exercir els seus càrrecs. Tots van explicar que van rebre una trucada a finals d’agost o principis de setembre per proposar-los ser síndics electorals. Ho van acceptar i els seus noms van ser publicats a la web del referèndum. També van ser convocats a una reunió al Parlament el 12 de setembre i allà dos funcionaris els van comunicar que la llei del referèndum havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional i, per tant, ells no havien de fer res fins a nova ordre. Més tard van rebre requeriments del TC per deixar els càrrecs.

En les seves declaracions al jutjat, tots 15, juristes, advocats, politòlegs i professors, tres per cada demarcació provincial i tres més per l’Aran, van coincidir a explicar que, a banda de la trucada inicial, no van rebre cap més instrucció fins al dia 12. Aquell dia els van desactivar i, per tant, no van arribar a prendre possessió formal dels càrrecs ni van fer res més. Tampoc van rebre cap instrucció posterior.

Imatge principal: Els síndics durant el judici al jutjat penal número 11 de Barcelona / ACN