Cop de porta de la Fiscalia al retorn immediat de Carles Puigdemont i Toni Comín a Catalunya. Segons els escrits als quals ha tingut accés ElNacional.cat, el fiscal Pedro Crespo s’ha pronunciat en contra que el Tribunal Constitucional aixequi cautelarment les ordres de detenció del líder de Junts i de l’exconseller de Salut mentre estudia el fons del recurs d’empara que van presentar contra la negativa de Pablo Llarena d’aplicar-los la llei d’amnistia. Tots dos es van admetre a tràmit fa dues setmanes. La Fiscalia justifica que és “inqüestionablement obvi” que suspendre ara les ordres de detenció (abans d’estudiar el fons de la qüestió) equivaldria “inevitablement” a una “plena anticipació” de la decisió sobre l’aplicació de l’amnistia i implicaria “precipitar la conseqüència pràctica” de la sentència que dicti el Constitucional en el futur. Així mateix, replica que Puigdemont i Comín van al·legar una “hipotètica afectació del seu dret a la llibertat la realització efectiva i futura de la qual depèn de la seva pròpia voluntat” i els retreu que la seva argumentació “pretengui desenfocar o invertir la realitat jurídica de la seva situació” i presenti “com una coacció que els impedeix entrar en territori nacional” allò que “no és res més que el fruit de la seva pròpia por, no susceptible de tutela cautelar, a ser privats de llibertat en virtut d’una resolució judicial que és conseqüència de la seva pròpia conducta processal”.
📝 El TC admet el recurs de Puigdemont sobre l’amnistia, però rebutja aixecar ara l’ordre de detenció
📝 Puigdemont reclama al TC una mesura cautelaríssima per suspendre la seva ordre de detenció a Espanya
En l’escrit, de catorze pàgines, el fiscal Pedro Crespo minimitza el risc que Carles Puigdemont i Toni Comín siguin detinguts si tornen a Espanya. Considera que no poden “invocar el seu dret a la lliure circulació” quan la “restricció d’aquest dret no obeeix a les resolucions judicials impugnades”, sinó a “l’autolimitació imposada” pel seu “propi temor”. “No hi ha res a restablir en el pla de la llibertat personal de l’actor, que en gaudeix mentre es manté voluntàriament fora del radi d’acció de la justícia espanyola”, subratlla. Sobre el dret a exercir la representació política parlamentària (Puigdemont és diputat del Parlament i Comín és diputat del Parlament Europeu), la Fiscalia replica que tots dos es van presentar a les eleccions i van ser elegits quan estaven en la “mateixa situació processal” i eren “plenament coneixedors, igual que els electors que el van votar, de les seves conseqüències”. “La suspensió de l’ordre de detenció ocasionaria la pertorbació greu d’un interès constitucionalment protegit, que en un raonable judici de ponderació fa obstacle a aquesta pretensió cautelar”, afegeix.
A més, qüestiona la “insuficiència i inidoneïtat” dels arguments de l’advocat Gonzalo Boye i li recrimina que les “valoracions de caràcter o biaix polític sobre el context o les conseqüències de les resolucions impugnades queden completament al marge de la qüestió cautelar i, fins i tot, del mateix recurs d’empara”. “La demanda no acredita en absolut que la suspensió que interessa resulti imprescindible per assegurar la finalitat substancial de l’empara”, afegeix. Això sí, el fiscal deixa clar que la seva posició relativa a la mesura cautelar i la decisió que prengui el Constitucional “no prejutja en absolut les pretensions o la solució que s’hagin de substanciar en el seu dia en relació amb l’objecte de fons” del recurs d’empara. És el mateix posicionament, contrari a la mesura cautelar, que va expressar la Fiscalia en el cas dels condemnats en el judici del procés: també va ser contrària a suspendre les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva al·legant que “no està convocat, ni pròxim a convocar-se” cap procés electoral.
Una “pertorbació greu” d’un “interès constitucionalment protegit” i una “constatació plena i persistent de la fugida”
“La suspensió de l’ordre de detenció ocasionaria la pertorbació greu d’un interès constitucionalment protegit, que, en un raonable judici de ponderació, fa obstacle a aquesta pretensió cautelar”, afegeix el fiscal, que subratlla que un dels requisits per acordar una mesura cautelar és, precisament, que “no ocasioni pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit”. En aquesta línia, recorda que el Constitucional va sostenir el 1995 que la fugida d’un inculpat “pot, tenint en compte les circumstàncies del cas, alterar greument l’interès general i fins i tot drets de tercers”. I ho aplica al cas de Puigdemont i Comín: “Sembla més que àmpliament acreditat que, a aquests efectes ponderatius, respecte del demandant no hi concorre el mer risc que ja sustentaria la motivació de les resolucions judicials impugnades, sinó la constatació plena i persistent de la fugida mateixa”.
“Si resultaria descartable en una situació de privació de llibertat, amb més raó s’ha de rebutjar aquí”
L’escrit del fiscal es remet constantment a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha assenyalat en més d’una ocasió que la noció de perjudici irreparable s’ha d’entendre com el que “provoqui que el restabliment del recurrent en els drets fonamentals sigui tardà i impedeixi definitivament que la restauració sigui efectiva”. A més, el TC ha assenyalat que els perjudicis irreparables “han de ser reals, sense que sigui possible al·legar els futurs o hipotètics o un simple temor”, de manera que la pèrdua de la finalitat de l’empara “no es pot equiparar a la major o menor dificultat, molèstia o incomoditat per al recurrent”. “És patent que aquestes circumstàncies no concorren en el present cas”, recalca el fiscal Pedro Crespo.
A més, recorda que la regla general ha estat el “manteniment de l’eficàcia de l’acte o resolució impugnats” i que la suspensió s’ha contemplat com a “excepció”. I treu a col·lació una interlocutòria del 2018 que va negar la posada en llibertat cautelar de Jordi Sánchez, que en aquell moment era president de l’ANC i estava en presó preventiva: “El Tribunal estableix de manera constant que l’aixecament de les mesures cautelars de presó provisional ha de ser rebutjat, ja que suposa un atorgament anticipat de l’empara, que faria innecessari un pronunciament de fons”. Set anys més tard, això permet al fiscal reblar la seva argumentació: “Si la suspensió cautelar resultaria descartable fins i tot en una situació de privació de llibertat efectiva, amb més raó ha de rebutjar-se quan ni tan sols es dona en aquest cas aquest pressupòsit d’efectiva i actual restricció”.
Puigdemont i Comín van demanar una mesura cautelar per “evitar la consumació d’un dany constitucional irreparable”
En l’escrit, l’advocat Gonzalo Boye sostenia que la petició d’aixecar ara l’ordre de detenció “no busca anticipar l’estimació del fons del recurs, sinó evitar la consumació d’un dany constitucional irreparable” i subratllava que l’afectació del seu dret a la participació política no és “futura o hipotètica, sinó actual, permanent i plenament eficaç”. “L’ordre de detenció constitueix per si sola una coacció directa i immediata que li impedeix entrar en territori espanyol, desenvolupar activitats polítiques al seu país o exercir la representació que té encomanada per sufragi universal”, lamentava. I justificava que suspendre-la cautelarment evitaria que un diputat sigui “privat de llibertat en un context de judicialització del conflicte polític català”.