L'Audiència Nacional va posar en marxa l'any passat l'Operació Judes contra els CDR. Fins a nou dels seus membres van ser acusats de terrorisme i set van anar directament a la presó. Pocs mesos més tard, la causa es va dissoldre com un sucre. Això no ha estat obstacle perquè la Fiscalia de l'AN hagi situat el que anomena "moviment violent independentista català" entre les "amenaces terroristes" del 2019. Així apareix en la memòria de l'any passat presentada avui pel Ministeri Públic, en el marc de l'obertura de l'any judicial. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, no hi ha fet cap referència durant la seva intervenció.

En la valoració actual de l'amenaça, la fiscalia assenyala que "durant el 2019 han continuat produint-se accions violentes i intimidatòries de l'independentisme radical i violent català dirigides contra persones, col·lectius i institucions que es posicionen en contra del procés secessionista". En aquest sentit, el ministeri públic destaca l'Operació Judes, en el marc de la qual es va produir nou detencions. L'"Equip de Resposta Tàctica (ERT)", sosté la memòria, "presumptament estava en fase de preparar accions violentes". Manté que durant els escorcolls "es van confiscar substàncies considerades precursors per a la confecció d'explosius". Van ser enviats a presó provisional pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius amb finalitats terroristes i conspiració per a la comissió d'estralls. En canvi, no diu res de la seva posada en llibertat sota fiança entre el passat desembre i gener.

Per altra banda, la Fiscalia de l'Audiència Nacional es fixa en les protestes contra la sentència del procés. "Dins certs sectors de l'independentisme es van anar incrementant progressivament les mobilitzacions i perfilant les diferents dinàmiques, especialment a través de la plataforma Tsunami Democràtic, servint-se de la immediatesa, abast i privacitat dels canals de missatgeria instantània (fonamentalment Telegram)", assenyalen.

"Després d'aquesta sentència, es van succeir greus disturbis en diferents ciutats de Catalunya, especialment focalitzats a Barcelona", relata la memòria. Posa com a exemples la paralització de l'aeroport del Prat, talls de carreteres i vies ferroviàries o "atacs a edificis públics" com delegacions de Govern, conselleries de la Generalitat o comissaries de policia.

Quan posa xifres al fenomen terrorista, la Fiscalia General de l'Estat ho equipara tot. Entre els 25 detinguts el 2019 de l'"independentisme violent" hi ha membres d'ETA, de Segi, d'Ernai i, també, dels CDR.