La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge del cas Villarejo que imputi al BBVA per suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis pels serveis que va contractar de l'excomissari José Villarejo i s'ha oposat a la petició del banc de personar-se com a perjudicat.
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón haurà ara de decidir si imputa a l'entitat bancària com persona jurídica dins de la peça del cas en la qual investiga l'espionatge que va encarregar el BBVA a l'excomissari el 2004, davant d'una OPA hostil de Sacyr, i que es va prolongar fins a 2017.
En un comunicat, la Fiscalia informa que aquesta petició s'ha produït després d'analitzar la documentació en paper i digital confiscada en els registres practicats el novembre de 2017 dins de l'operació Tándem, així com els documents aportats pel mateix BBVA. Tots ells acreditarien, diu el ministeri fiscal, que els pagaments "il·lícits" a l'empresa de Villarejo, Cenyt, "van afectar a diverses àrees sensibles del banc i a diversos executius de l'entitat durant un prolongat període temporal" i es van produir quan Villarejo estava encara en actiu en el Cos Nacional de la Policia.
L'excomissari Villarejo és a presó des de novembre del 2017. Foto: La Sexta
Suborn actiu
El ministeri públic descriu també les accions que serien constitutives dels tres delictes que atribueix el banc i requereix el jutge que demani a l'entitat que designi una persona que la representi i comparegui en nom seu. Així, explica que el delicte de suborn actiu se li imputaria perquè les contractacions a Villarejo van tenir com a objecte "múltiples serveis d'intel·ligència i d'investigació de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit" quan Villarejo encara era policia en actiu i per tant el seu càrrec era incompatible amb aquestes tasques.
Els "múltiples" delictes de descobriment i revelació de secrets derivarien de la informació a què va aconseguir accedir Villarejo de manera il·legal per aportar al BBVA, que suposa, segons la Fiscalia, "una reiterada ingerència en els drets fonamentals de les persones mitjançant seguiments personals i accés a les seves comunicacions o a la seva documentació bancària".
Finalment, el delicte de corrupció en els negocis (o entre particulars) es va poder produir perquè, segons Anticorrupció, algun dels directius del BBVA investigats "hauria percebut regals de l'entorn del Grup Cenyt per la facilitació de tals contractacions".
Contra la personació del banc
A l'informe al jutge, la Fiscalia s'oposa a més a la sol·licitud del BBVA de personar-se en el cas Tándem en condició d'acusació particular com a part perjudicada per l'excomissari Villarejo.
Àngel Canós, exconseller delegat del BBVA surt de declarar davant del jutge. Foto: EFE
Aquesta petició es produeix després de la compareixença com a investigats d'una desena de càrrecs actuals i passats de l'entitat, entre ells l'exconseller delegat Ángel Cano i l'excap de seguretat Julio Corrochano, a qui va imposar una fiança de 300.000 euros per no entrar a presó que ja ha abonat|adobat.
Gairebé tots ells es van acollir al seu dret a no declarar per ser secreta la causa i el jutge té previst citar-los de nou quan aixequi el secret d'aquestes diligències, segons van informar Efe fonts jurídiques.
Col·laborar amb el jutge
Les fonts consultades van assenyalar que la major part dels investigats van manifestar el seu interès a col·laborar amb la justícia en el moment en què s'aixequi el secret d'aquesta peça, la número 9 de l'anomenat cas Tándem. De tots els cridats a declarar per aquest assumpte, el jutge, a petició de la Fiscalia, només va imposar mesures cautelars a Corrochano, que també es va negar a prestar declaració.
En aquesta ronda declaracions, el jutge i els fiscals del cas es van desplaçar a la presó d'Estremera (Madrid) per interrogar Villarejo, que va confirmar l'existència de contractes amb el BBVA, però va negar que fossin per realitzar "cap tipus d'espionatge". En el cas de l'OPA hostil de Sacyr el 2004, va afirmar que es va tractar d'un acte defensiu del banc.