La fiscalia de l'Audiència Nacional va a totes per demostrar que els CDR són instruments terroristes del procés independentista. Ara en el recurs, al qual ha tingut accés El Nacional, perquè Tamara Carrasco, l'activista membre del CDR de Viladecans detinguda fa un mes, estigui a la presó mentre no es faci el judici, criminalitza els Comitès de Defensa de la República amb accions no reivindicades, no demostrades i amb comparacions amb el funcionament, la ideologia i els materials fets servir per Terra Lliure, ETA i el terrorisme gihadista. 

La defensa de Tamara Carrasco va presentar divendres la resposta al recurs on nega l'acusació de terrorisme i replica punt per punt les acusacions de la fiscalia.

Terra Lliure

La fiscalia divideix el seu escrit de 20 pàgines en sis capítols. En el d'"Accions atribuïdes als CDR i no reivindicades" hi ha l'explosió que l'1 d'abril hi va haver a un concessionari de Mercedes-Benz  a la Via Augusta de Barcelona. Eren les 0:50 hores i van explotar dues bombones petites de càmping gas. Tant el CDR com el mateix concessionari van desvincular els fets de la lluita independentista i les accions dels Comitès de Defensa de la República. 

El text de la fiscalia admet que l'acció no està reivindicada, però l'aprofita per comparar l'acció dels CDR amb la desapareguda Terra Lliure. Diu: "El tipus d'artefacte explosiu fet servir recorda els habitualment utilitzats durant la dècada dels anys vuitanta i noranta per la banda terrorista Terra Lliure. Tot i que el fet no ha estat encara reivindicat, no es descarta que tingui relació amb la campanya que els CDR estan iniciant no només contra els interessos de l'estat espanyol sinó també i, més recentment, contra interessos alemanys". I és que feia 6 dies que havien detingut Carles Puigdemont després de travessar la frontera alemanya i en aquell moment estava a la presó de Neumünster.

ETA

Al llarg del recurs la fiscalia relata com la lluita al carrer a Catalunya ha fet un salt qualitatiu "en grau de violència desplegada pels CDR, arribant a enfrontaments físics amb els antiavalots dels Mossos". El ministeri públic pretén vincular l'increment de tensió amb les mobilitzacions que hi va haver a les poques hores de la detenció de Puigdemont per explicar que hi ha hagut violència que acredita el delicte de rebel·lió i també el de terrorisme contra Tamara Carrasco.

Al capítol de la qualificació jurídica dels fets que hi ha en el recurs, argumenta els precedents del delicte de terrorisme destinat a contrarestar el terrorisme de carrer o de baixa intensitat durant els anys contra la lluita armada de la kale borroka del País Basc vinculada a la banda terrorista ETA. 

Segons la fiscalia, les accions del CDR concorden amb aquest comportament perquè, encara que "no es constati una integració en organització terrorista o un supòsit clar de col·laboració específica amb ella", els seus actes sí que tindrien cabuda en l'article del Codi Penal que diu que la kale borroka és terrorisme perquè la seva finalitat és "pertorbar la vida de les poblacions per la inducció de la intranquil·litat o la por".

La defensa de Carrasco discrepa clarament d'aquest argument i el tomba. Diu que, tot i que durant la lluita contra ETA els tribunals van acceptar l'extensió del terrorisme a la kale borroka, "aquesta construcció jurídica no pot ser ara utilitzada en relació a un context en el qual no existeix un actor equivalent a ETA i, en conseqüència, no resulta possible valorar el paper dels aldarulls al carrer en relació a una organització terrorista, ja que aquesta organització principal, motiu o primària, no existeix".

Gihadisme

El recurs de la fiscalia s'agafa a una sentència de l'Audiència Nacional sobre gihadisme per seguir defensant el delicte de terrorisme i diu que és aplicable a "nous fenòmens terroristes com el que protagonitzaria la investigada". I en aquest sentit, atribueix la ideologia com un factor clau per atribuir a Tamara Carrasco i als CDR una missió terrorista. I estableix el paral·lelisme amb Al-Qaeda: "Pot aparèixer en formes diferents, normalment aparellades a una forta inspiració ideològica que serveix de fonament i justificació a les accions terroristes realitzades per grups o agrupacions de persones amb la mateixa ideologia, que actuen de forma independent".

En aquest cas, la ideologia seria la independentista. La defensa en el seu escrit argumenta que la ideologia independentista i la seva militància en aquestes idees "no són ni il·legals ni estan prohibides".

I segons el ministeri públic, "el delicte de terrorisme no només atempta contra la pau pública com en el delicte de desordres públics sinó que té com a finalitat alterar greument la pau pública, i les actuacions dels CDR i, en particular, les de la investigada van més enllà del desig d'atemptar contra la pau pública".

 

 

La defensa també ho tomba tot. Diu: "Per al funcionament del mecanisme del terrorisme és necessari l'exercici de la violència de forma reiterada i indiscriminada per exercir la intimidació massiva i resulta difícil imaginar una organització terrorista sense armes de foc o explosius".

També defensa que el marc jurídic no descriu com a conductes terroristes ni les coaccions, els desordres públics, els danys, incendis, ni enfrontaments amb els cossos policials"; que en cap resolució de l'Audiència Nacional, ni el Tribunal Suprem ni els jutjats de Barcelona s'ha fet servir el terme "terrorisme" en la investigació dels CDR i que l'Audiència Nacional ja va dictar una resolució el gener passat arxivant una causa relacionada amb els CDR sobre terrorisme.