La Fiscalia de Barcelona ha arxivat la investigació per delicte d'odi que va obrir a la periodista Pilar Rahola arran d'una denúncia presentada per l'Organització Juvenil Socialista (OJS), el febrer passat, que l'acusava d'animar el "genocidi" contra la població palestina en les seves intervencions. En el decret d'arxivament de la denúncia, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts, la fiscal delegada de la secció de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Marta Gloria López Català, conclou que les manifestacions de la periodista a favor d'Israel no constitueixen delicte perquè "no contenen una crida directa a la realització d'actes en contra de la població palestina". Afegeix que "no consta que instés o animés a la comissió de fets discriminatoris, i menys encara, violents".
La fiscal especialitzada ho argumenta extensament amb la jurisprudència recentment marcada pel Tribunal Suprem i organismes europeus, que fixen que només s'ha de sancionar penalment el discurs d'odi en els casos més greus i que "minen les bases de la convivència pacífica de forma significativa". Rahola va ser denunciada per dos membres de l'OJS contra els que, precisament, s'havia querellat abans per tirar-li pintura en un acte a la Garriga l'octubre de 2024 per denunciar la seva "complicitat amb el genocidi".
Preval la llibertat d'expressió
La defensa de Rahola, exercida pel despatx de Cristóbal Martell, ha manifestat en un comunicat que és "una excel·lent notícia en termes de qualitat democràtica" l'arxivament de la denúncia, que li atribuïa delictes d’incitació a l’odi i complicitat en el genocidi. Sosté que la periodista va expressar opinions relatives al conflicte de l’Orient Mitjà, "en legítim exercici de la llibertat d’expressió i d’opinió". Hi afegeix el decret de la Fiscalia, desenvolupat en 30 planes, presenta "una exposició compendiada de l’estat de la interpretació jurisprudencial dels delictes d’incitació a l’odi i banalització del sofriment, en els que no incorren ni remotament les intervencions públiques i els articles" de Rahola analitzats.
La investigació
En la investigació, la fiscal ha analitzat un missatge publicat per Rahola en el seu compte d'X, i també una intervenció seva a la cadena televisiva Cuatro i un article que va publicar a ElNacional.cat el setembre de 2025 en què negava que la intervenció israeliana a Gaza pugui ser considerada genocidi i carregava contra el que titllava de "propaganda" propalestina.
Per refermar el seu posicionament, la fiscal cita dues resolucions de 2024, en les que el Suprem va arxivar denúncies per delictes d'odi contra l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i l'exministra Ione Belarra per titllar Israel d'Estat genocida i d'apartheid. Per a la fiscal, els arguments emprats pel Suprem en aquestes resolucions, "en el context de discursos suscitats amb motiu del conflicte araboisraelià", han de ser també d'aplicació a la denúncia contra Rahola "per arribar a idèntica conclusió".
La responsable del ministeri públic tampoc creu que les manifestacions de Rahola encaixin en el delicte de negació del genocidi, ja que, recorda, "no consta que cap òrgan amb jurisdicció" hagi declarat que això és el que està perpetrant l'Estat d'Israel a Palestina.
La resposta de Rahola
El comunicat de la defensa, també recull la reacció de Rahola. "Sempre he confiat en l’arxivament d’aquesta denúncia perquè no tenia cap fonament jurídic, sinó que responia a la voluntat de censurar l’opinió lliure, neutralitzar la dissidència i imposar el pensament únic. No era una denúncia en favor de cap dret que calia preservar, sinó en contra del dret a pensar i opinar lliurement", manifesta la periodista, que afegeix: "La llibertat de pensament està cada vegada més amenaçada per corrents ideològics poderosos que aconsegueixen imposar relats únics sobre qüestions sensibles, i demonitzen i silencien els que van contra el corrent".
La periodista sosté que el conflicte d’Orient Mitjà "pateix, com cap altre, de la imposició d’un únic relat fanatitzat i intolerant, que anul·la cap possibilitat posició alternativa. Especialment respecte a l’existència i el dret a la defensa d’Israel". I continua: "Tinc posicions fermes sobre la qüestió i no m’importa anar contra corrents majoritaris, però crec que les defenso amb dades, arguments i des de plantejaments democràtics. Contra les consignes, intento plantejar idees, contra les pancartes, debats i contra el pensament únic, la dissidència. Això volia atacar la denúncia: el dret a pensar lliurement i defensar-ho públicament".
Rahola es referma: "L’arxivament definitiu de la Fiscalia demostra que aquest pensament lliure l’exerceixo des dels paràmetres democràtics i que m’empara la llei. Tenien la intenció de fer-me callar: no ho han aconseguit. Tenien la intenció d’anul·lar-me socialment: tampoc no ho han aconseguit. Són els que assenyalen, tiren pintura, fan llistes negres, demonitzen i intentar anul·lar els que no pensen com ells. Davant la covardia dels censors del pensament, la valentia dels pensadors lliures".