El fiscal del Tribunal Suprem Álvaro Redondo ha emès un informe on s'oposa que l'alt tribunal investigui Carles Puigdemont per terrorisme, responent així a l'exposició raonada que va enviar al TS el jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, perquè imputés l'expresident per aquests delictes. Segons ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts fiscals a ElNacional.cat, Redondo segueix la tesi del fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va considerar que no hi ha prou indicis per procedir contra Puigdemont i que els fets no eren constitutius de terrorisme, sinó de desordres públics greus.
Tot i això, les mateixes fonts expliquen que l'informe encara no és definitiu perquè s'ha de sotmetre a l'examen de la junta de fiscals del penal del Suprem, que se celebrarà el dimarts que ve. Una cop emès l'informe definitiu de la Fiscalia del Suprem, el magistrat Juan Ramón Berdugo —com a ponent de l'assumpte— serà l'encarregat de proposar a la Sala Penal de l'alt tribunal si escau admetre'l o no.
Criteri compartit amb el fiscal de l'Audiència Nacional
Malgrat que els fiscals del Suprem solen ser més bel·ligerants, en aquest cas, el seu criteri ha coincidit totalment amb el del fiscal de l'Audiència Nacional, que divendres passat va fer un escrit molt contundent contra les accions de García-Castellón. En concret, va titllar l'acció d'elevar la causa al Suprem d'"injustificada i immotivada", i va qualificar les accions del magistrat d'"incongruents".
Carballo va deixar ben clar que a la causa de Tsunami Democràtic no hi ha indicis del delicte de terrorisme, com va resoldre el novembre passat, ni tampoc cap diligència nova per elevar la causa al Tribunal Suprem, en inculpar aforats com el president Carles Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, que ha marxat a Suïssa per por de ser detingut. "Les diligències s'han centrat a investigar, o més aviat a acreditar, les conseqüències dels actes de desordre públic duts a terme a Catalunya a la fi del 2019 per diversos col·lectius i per variades persones, però no ha incidit cap de les diligències acordades ni practicades en la responsabilitat suposada dels aforats", va asseverar.
El magistrat García-Castellón va dictar la resolució d’imputació del delicte de terrorisme a Puigdemont, Rovira i els altres encausats el 6 de novembre passat, després de tenir la causa aturada gairebé quatre anys, i just quan es va difondre que hi havia un acord entre el PSOE i Junts per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez a partir de compromisos com ara aprovar la llei d’amnistia per als implicats del procés. La causa va ser enviada al Tribunal Suprem perquè Puigdemont —com a diputat del Parlament Europeu— té aforament i, per tant, el cas és competència d'aquest tribunal.