La pregunta “creu el Govern que la paciència dels espanyols és infinita?”, que tenia preparada la portaveu del Partit Popular al Congrés dels Diputats, Dolors Montserrat, per a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, tenia un punt delirant però també un defecte, ja que permetia que la receptora preparés convenientment la resposta.

De fet, com que la pregunta ja havia circulat àmpliament pels mitjans de comunicació, fins i tot l’expectació creada se li ha pogut girar en contra a l’exministra Montserrat, i per això, quan finalment i amb somriures sota el nas de molts diputats, l’ha formulada, la resposta ja estava guionitzada. “Francament no ho sé —ha etzibat Calvo—, però intueixo que molts espanyols, els dimecres a aquesta hora, tenen la paciència al límit quan el senten a vostè”.

En el torn de la rèplica i contrarèplica, que és quan hi ha marro, Montserrat ha patinat en fer una equivocada comparació entre el judici salomònic i el desdoblament de personalitat, dos conceptes que no tenen res a veure l’un amb l’altre encara que els hagi intentat utilitzar tots dos per explicar que “el doctor Sánchez veu delicte de rebel·lió i el president Sánchez no el veu”.

Jeckill i Hyde a l'Antic Testament

L’atrevida inclusió de Jeckill i Hyde al llibre dels Reis de l’Antic Testament ha servit a Montserrat de pròleg per deixar anar l’andanada que tenia preparada contra el govern de Pedro Sánchez: “Són un govern sense vots, ni avancen ni governen, manipulen i menteixen, manipulen l’Advocacia de l’Estat, TVE i el CIS mentre que ens diuen agitadors i provocadors als que defensem la Guàrdia Civil”. Montserrat ha continuat forçant les seves habilitats oratòries assegurant que el PSOE “menteix a Europa i a Roma; a Europa no es creuen els seus comptes ni al Vaticà els seus romanços”, per acabar recordant que el doctor Valentí Fuster ha dimitit fa poc del Consell Assessor de Sanitat “perquè vostès no li han agafat el telèfon en cinc mesos”. “Aquesta és la tragèdia d’Espanya”, ha dit acabant el seu parlament Montserrat, amb un efectisme amb un punt d'histrionisme que, si més no, ha agradat als seus companys d'escons, que li han dedicat un llarg aplaudiment.

Amb tot, Montserrat no ha aconseguit esgotar la paciència de la seva interlocutora, que amb menys histrionisme i més ironia ha recriminat a la portaveu popular que organitzi “cada dimecres un totum revolutum que no té res a veure amb la sessió de control al govern”, li ha recriminat que en la seva etapa com a ministra de Sanitat va ser “el desgovern en persona” i va deixar “abandonats” temes com la pobresa i la desigualtat per finalment fer també una referència clàssica, però aquest cop encertada. “Vostè cada dia s’assembla més a Catilina”, un referent de personatge capaç d’abusar de la paciència dels altres i, subtilment, també un colpista. Només li ha quedat dir-ho en llatí, però no s’hi ha atrevit: Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?