El president del PP català, Alejandro Fernández, ha fet costat Vox i Aliança Catalana en la polèmica que han atiat contra el president del Parlament, Josep Rull. Rull ha optat per gestionar el discurs d'odi de l'extrema dreta amb un paper més intervencionista: interrompent els oradors ultres per amonestar-los i cridar-los a l'ordre en considerar que incompleixen el codi de conducta i el decòrum de la cambra. Una pràctica que s'ha advertit sovint en les sessions a la cambra catalana darrerament i que els de Sílvia Orriols han aprofitat per victimitzar-se i fer rebombori a favor seu en les xarxes socials i en mitjans afins. Ara, el dirigent dels populars a Catalunya ha entrat a participar de la polèmica aquest diumenge i ha instat Rull a canviar el seu "enfocament".

"Josep Rull s'equivoca greument en el seu enfocament sobre els discursos de Vox i Aliança Catalana", ha valorat Alejandro Fernández en primer terme. En una piulada, el dirigent popular ha carregat contra el president de la cambra i ha asseverat que "l'únic límit" en el debat parlamentari ha de ser "la llei" i no —diu— "el seu criteri personal del qual és o no ofensiu". "Si algú considera que un discurs incorre en calúmnies, injúries o qualsevol altre delicte contra l'honor, té els tribunals per a denunciar-lo. Però no pot ser que cada ple s'ho passi interrompent als oradors", ha llançat Fernández. "A mi m'han dit de tot des del faristol del Parlament i no em passo el dia plorant com un preescolar", ha resolt el dirigent del PP català amb el to irònic i punyent que el caracteritza.

La valoració de Fernández va referència a com el president Rull ha apel·lat darrerament al codi de conducta de cambra legislativa catalana per interrompre i amonestar les declaracions més incendiàries dels diputats de Vox i Aliança Catalana des del faristol. Un cas recent, que ha emprat Aliança i el seu entorn mediàtic i en xarxes per denunciar una suposada censura o manca de neutralitat, ha estat quan el president de la cambra va tallar el micro a Sílvia Orriols quan va titllar l'exconsellera Tània Verge (ERC) d'"ultrafeminista". N'hi ha hagut d'altres, com quan Rull ha tallat els habituals atacs d'Orriols a la diputada Najat Driouech (ERC) per portar mocador. Pel que fa a Vox, la polèmica aquest dimarts va ser perquè van titllar Lluís Companys d'assassí.

Rull ja va avisar l'alcaldessa de Ripoll a l'inici de la legislatura: "La llibertat d’expressió no empara el discurs d’odi, el que inciti a la discriminació o a la violència. Aquesta presidència serà totalment escrupolosa a l'hora d’advertir-li tantes vegades com calgui i si s’escau, prendre decisions al respecte", va advertir en seu parlamentària. Aquesta mateixa setmana s'ha conegut que el Parlament investigarà diversos diputats de les dues formacions ultres per si algunes de les seves declaracions han vulnerat el codi de conducta de la cambra, a petició de diversos grups parlamentaris. Els investigats són Joan Garriga i Júlia Calvet, de Vox; i la mateixa Sílvia Orriols.

Tot plegat remet a un debat complex que és latent a la cambra des de fa temps, sobre com gestionar el discurs d'odi dels partits d'extrema dreta quan són legítims representants de la població al Parlament. Les principals formacions polítiques de la cambra tret del PP van acordar un cordó sanitari per aïllar Aliança i Vox, un pacte signat pel PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP. Alguns d'aquests partits, de fet, van plantejar la necessitat de modificar el reglament del Parlament per incloure els codis de comportament que puguin tallar certs discursos incendiaris. Tanmateix, els diputats tenen garantit el seu dret a la llibertat d'expressió en l'exercici del càrrec i és un equilibri complicat. La gestió del qual recau sobre la Mesa i sobre Rull en el dia a dia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!