Alberto Núñez-Feijóo ha aconseguit revalidar la majoria absoluta pel PP a Galícia. Amb ell, la màquina del temps s’ha tornat a aturar en una Galícia on sembla que els discursos alternatius als del PP no són capaços d’articular una opció prou sòlida per esgarrapar el govern autonòmic al PP.

Amb gairebé el 100% del vot escrutat, el PP ha obtingut 675.753 vots (47.54%) i 41 escons; En Marea 270.911 (19%) vots i 14 diputats; el PSdG 254.156 (17.88%) i també 14 escons i, per últim, el BNG es queda amb 6 escons, 118.874 vots (8.36%).

Galícia, “excepció d’unitat i responsabilitat”

El guanyador de les eleccions ha comparegut a la seu del PP quan faltaven pocs minuts per les dotze de la nit.

Feijóo ha agraït el suport rebut i ha posat Galícia com a exemple de la unitat i la responsabilitat. “En aquests moments Galícia és una excepció”, ha dit en referència al bloqueig del govern de l’Estat.  

La llista de Feijóo ha igualat els resultats del 2012 i es converteix en l’únic president autonòmic de l’Estat que governarà amb majoria absoluta (en aquest cas fixada en 38 diputats). Ha fet una campanya amb una imatge molt distant amb la imatge corporativa del PP i en clau exclusivament gallega.

El dofí de Rajoy

Amb aquests resultats, algunes veus apunten que Feijóo guanya posicions en el rànquing per ser el successor de Mariano Rajoy al capdavant del PP. Ha batut el seu rècord de vots, representa la regeneració, té poder institucional, no té enemics al partit i té poder territorial.

Sorpasso?

Al llarg de tot l’escrutini, el frec a frec entre En Marea i el PSdG ha estat constant. Finalment, ha estat En Marea la segona força més votada i els socialistes la tercera. De fet, el segon titular de la nit a Galícia és l'enfonsament dels socialistes.    

En Marea, hereus d’Alternativa Galega i sumant els cercles de Podem, han doblegat els socialistes que han tret els pitjors resultats de la història. Ho han fet amb un candidat, Luís Villares, que ha arribat a la campanya com un autèntic desconegut: només el coneixien un 35% dels electors.   

Notablement satisfet, Villares ha advertit que “han arribat per quedar-se” i s’ha marcat com a objectiu “preparar el camí per al 2020”.

L’amarga derrota socialista

A l’altra cara de la moneda, el socialisme gallec que ha viscut una nit amarga. El candidat Xoaquim Fernández Leizeaga ha comparegut davant dels mitjans de comunicació amb cara llarga. Ha reconegut que no poden estar satisfets i que han de fer una reflexió serena sobre els resultats: han tret 14 escons, 4 menys que el 2012.

BNG

Els nacionalistes del BNG, liderats per Ana Pontón, han perdut un escó respecte als últims comicis: passen de 7 a 6. Tot i així, no ha estat un mal resultat després d’uns mesos turbulents amb moltes tensions internes.

Pontón ha insistit que no es rendiran i que, a partir de demà, començaran a treballar per a una alternativa nacionalista sòlida.

Ciudadanos no fala galego

De la mateixa manera que al País Basc, Ciudadanos no ha aconseguit entrar al Parlament gallec. Una realitat que evidencia que el partit de Rivera té greus dificultats per obrir-se camí en aquests feus.

La candidata del partit taronja, Cristina Losada, ha admès sentir-se “decebuda”. Davant mig centenar de militants i simpatitzants, Losada ha assegurat que una “llei electoral obsoleta” ha deixat 50.000 gallecs sense representació al Parlament.

Creix la participació

La participació ha estat del 63,75%, nou punts més que fa quatre anys. L’abstenció, per tant, ha estat més baixa i també han baixat els vots en blanc i els nuls, que se situen en el 0,97 i l’1%.