A Espanya li manca "coneixement tècnic" sobre les ordres europees de detenció (OEDE) i altres mètodes de cooperació judicial entre estats. Així ho assenyala l'organització Fair Trials en el document Més enllà de l'entrega, publicat avui. Segons els experts, "un dels problemes bàsics és la manca de coneixement tècnic en relació amb el funcionament dels instruments de reconeixement mutu a Espanya".

La investigació posa en relleu que els principals "problemes, proves i reptes" tenen a veure amb "l'aplicació pràctica" a l'hora d'emetre una euroordre. En "molts casos", indiquen, l'ordre s'aplica de forma "desproporcionada" davant d'altres alternatives de cooperació judicial i mesures de reconeixement mutu que són menys "oneroses" en termes dels drets de la persona requerida.

La recerca de Fair Trials sobre l'ús i l'impacte de les euroordres en la vida de les persones extradides i les seves famílies també denuncia que l'euroordre es continua utilitzant per "investigar persones i jutjar delictes menors". Concretament el projecte es fixa en quatre estats: Romania, Polònia, Lituània i Espanya. En el cas de l'Estat la investigació l'ha dut a terme Rights International Spain i es basa en casos ocorreguts en els darrers anys.

Falta de coordinació

"Sens dubte, un millor coneixement dels instruments permetria un ús més adequat de mesures alternatives a la presó provisional o la sol·licitud de substitució de l'OEDE per a les persones privades de llibertat, en casos de compliment de pena", exposen en l'informe sobre Espanya les expertes de Rights International.

Per altra banda, critiquen que hi ha una "falta de coordinació" entre els òrgans judicials i la Fiscalia i insten a una millor coordinació i coneixement dels instruments de la UE per evitar "situacions absurdes". En aquest sentit, recomanen a la Fiscalia la promoció de "cursos de formació especialitzada" en instruments de reconeixement mutu a la UE, amb especial èmfasi en les euroordres i les directives processals.

Entre les pràctiques que es critiquen en el document per argumentar que l'ús és "desproporcionat" en molts casos, destaquen que es continua recorrent a l'euroordre en fases inicials de la instrucció o com a mesura per garantir la presa de declaració de la persona, "quan la llei no ho permet". 

Dades imprecises

També diuen que "no consta" que els jutjats o tribunals espanyols utilitzin abans d'emetre una ordre europea la possibilitat d'obtenir declaració "a través dels canals de cooperació a la UE previstos en la llei". Un fet que, defensen, podria no només evitar-ne la detenció sinó també la posterior entrega.

Un altre problema que adverteixen en l'informe és que les dades disponibles sobre euroordres espanyoles no són "completament fiables i precises" i que un factor que pot tenir-hi relació és la forma en què es duu a terme la recollida de dades en jutjats i tribunals. Lamenten que no existeixi un registre independent que permeti conèixer el nombre d'euroordres emeses i el procediment utilitzat per l'emissió i emplacen al Ministeri de Justícia a crear-ne un.

"La seva creació permetria conèixer el nombre d'euroordres emeses i el procediment o si han estat executades, fent possible la seva localització", diuen remarcant que això milloraria la coordinació entre jutjats i tribunals.