L'exvicepresident del Tribunal Constitucional, Ramón Rodríguez Arribas, ha assegurat aquest dilluns que si la declaració republicana que va aprovar el divendres el Parlament s'hagués aprovat a Alemanya, s'haguessin detingut uns quants diputats, en declaracions a Confilegal.

Concretament, Rodríguez Arribas ha assegurat que "la votació de divendres al vespre al Parlament declarant que Catalunya és republicana i que no reconeix ni vol tenir cap rei és il·legal. Perquè no té competències per aprovar aquesta declaració. A Alemanya això hagués acabat amb detencions".

L'exvicepresident del TC també assegura que els partits independentistes van vulnerar el jurament o promesa a la Constitució i que es van "manifestar contra la unitat de la nació espanyola", establerta a l'article 2 de la Constitució del 78.

A part d'això, segons Rodríguez Arribas, permetent la votació es van cometre dos delictes, desobediència i prevaricació. La desobediència segons el magistrat, al TC, i la prevaricació per haver "sotmés a votació una proposta clarament injusta i il·legal com aquesta", per la qual la Cambra catalana no té "cap poder ni competència".

Per acabar les seves declaracions, l'exvicepresident del TC assegura que els independentistes "fan veure que han trencat amb Espanya", per fer la sensació que "Catalunya ja no és Espanya". En aquest sentit creu que tots aquests moviments es fan en clau electoral davant dels comicis que amb quasi tota probabilitat hi haurà durant aquesta tardor a Catalunya.

Divendres el Parlament va aprovar una declaració en què es manifesta una Catalunya republicana, i s'afirma que "no reconeix ni vol tenir cap rei", que va ser aprovada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP. El text també qualifica la "nissaga dels borbons" com una "calamitat històrica". La resolució també assenyala que la monarquia espanyola "és la continuació del franquisme i resulta inseparable de la persona del rei Joan Carles", i constata així el "fracàs" i la "crisi definitiva" del règim del 78.

A part, el Parlament va denunciar la connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles I i va reafirmar que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un estat de dret, democràtic i social".