El ple del Parlament ha aprovat aquest vespre una resolució conjunta de Junts, ERC i la CUP que declara Catalunya republicana, i afirma que "no reconeix ni vol tenir cap rei". Alhora ha proclamat que l'alternativa només pot ser la República catalana, pel caràcter "irreformable" del règim del 78. Però ho ha fet amb una enorme polèmica després que ha transcendit que alguns funcionaris han advertit que no publicarien els textos més compromesos al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC), perquè entenen que podrien anar contra el criteri del Tribunal Constitucional. El diputat de Cs, Carlos Carrizosa, ha recordat aquest fet en el ple, però el president de la cambra, Roger Torrent, ha indicat que es votaria el text de la resolució igual.
El president del grup de Junts, Albert Batet, ha posat el crit al cel davant la possibilitat que el que ha votat el Parlament després no sigui publicat al DOGC, i ha advertit que s'hi oposava amb rotunditat. Ha demanat que la cambra actuï contra els funcionaris que es neguin a fer la publicació al BOPC, mentre recordava que "el Parlament és sobirà". El recel del lletrats és sobre els punts 4 i 5 de la resolució [es poden llegir més avall], relatius al pacte del 78 i la República catalana.
En termes similars s'ha expressat el president Quim Torra, que ha negat també que un funcionari pugui estar per sobre del Parlament. "El ple del Parlament és sobirà. Cap funcionari no pot decidir si es publica o no una resolució votada pel ple. Vaja, fins aquí podíem arribar", ha apuntat.
El ple del Parlament és sobirà. Cap funcionari no pot decidir si es publica o no una resolució votada pel Ple. Vaja, fins aquí podíem arribar. https://t.co/7xe0HRUxOw
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 7, 2020
Aquesta ha estat la conclusió confusa del debat parlamentari sobre la monarquia que s'ha celebrat al legislatiu català, arran de la fugida de Joan Carles I.
El posicionament a empentes i rodolons del Parlament ha estat l'únic que s'ha produït en una institució de l'Estat espanyol després de la crisi política oberta per la marxa del monarca emèrit, consensuada amb Felip VI i el govern espanyol.
El Parlament ha denunciat en aquest sentit la connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles I i ha proclamat que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un estat de dret, democràtic i social".
La resolució també assenyala que la monarquia espanyola "és la continuació del règim anterior [el franquisme] i resulta inseparable de la persona del rei Joan Carles". El Parlament ha constatat en aquest sentit el "fracàs" i la "crisi definitiva" del pacte constitucional del 78 que, "pel seu caràcter irreformable", "blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial".
El legislatiu català també qualifica la "nissaga dels Borbons" com una "calamitat històrica".
La votació de les resolucions ha començat amb retard perquè Cs i el PP han reclamat a la Mesa del Parlament que no admetés a tràmit les propostes de resolució contra la monarquia, cosa que la majoria independentista de la Mesa ha desestimat. Els lletrats de la cambra han advertit la Mesa que alguns punts de les iniciatives presentades podien contravenir les resolucions del Tribunal Constitucional.