L’exsecretari general del Departament d’Interior, Brauli Duart, ha declarat que l’exconseller Miquel Buch va nomenar assessor el sergent dels Mossos Lluís Escolà per saber què passava al cos dels Mossos d’Esquadra “força tensionat i amb molts mossos investigats per l’1-O”; i, per tant, no per fer d’escorta al president Carles Puigdemont. I és que l’exnúmero 2 d’Interior ha assegurat que quan el president Carles Puigdemont, un mes abans de ser nomenat Escolà, demana les prerrogatives d’expresident de la Generalitat, el Departament de la Presidència demana al d'Interior que li posi seguretat i quan el Ministeri de l’Interior els ho denega, ho aturen: “Complim el marc legal, fet que provoca moltes crítiques, i per això al final el president Torra destitueix el conseller Buch.” Amb claredat i contundència ho ha declarat aquest dijous Duart, en el segon dia del judici a Buch i Escolà a l’Audiència de Barcelona, acusats de donar protecció al president a l’exili, emmascarat amb un càrrec de confiança en el Departament d'Interior, del juliol de 2018 al març de 2019.
En la segona sessió del judici, han declarat tres excàrrecs polítics del Departament d'Interior, que han donat suport a la tesi de les defenses de Buch i Escolà. En aquest sentit, l’exnúmero 2 d’Interior també ha detallat que els viatges que va fer Escolà quan ja era assessor de Buch a l’estranger “van ser a títol personal” perquè no va passar cap despesa ni va demanar bitllets de vol a Interior. Tanmateix, el fiscal Pedro Ariche demana per a Buch 6 anys de presó pels delictes de malversació de fons pels 53.000 euros que va cobrar Lluís Escolà com a assessor, i prevaricació, i per a Escolà, 4 anys de presó com a cooperador dels dos delictes.
El llavors cap de gabinet, Pere Ferrer, també ha compartit la versió de Duart que “el conseller Buch buscava un perfil tècnic i va consultar diversos agents dels Mossos” si volien ocupar la plaça d’assessor. El judici continua aquest divendres i el president Puigdemont declararà com a testimoni des de Waterloo.
Acompanyava Puigdemont, no feia seguretat
Per la seva part, l'exdirector general de la Policia, Andreu Joan Martínez ha explicat al tribunal de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona que l’expedient disciplinari que Interior va obrir a Lluís Escolà va ser per no haver comunicat als seus superiors que va ajudar Puigdemont a marxar del país, l’octubre de 2017. I que Escolà, sergent del grup d’escortes de la Presidència, va contestar a la Policia que “acompanyava Puigdemont, que no feia tasques de seguretat”.
Martínez va acordar la sanció a Escolà el juliol de 2018, i pocs dies després es va iniciar el procediment perquè Buch tingués el 9è assessor, que al final va ser Escolà. “Vaig acordar una sanció més greu que les mesures cautelars”, ha assegurat Martínez, quan l’advocada de Buch, Judit Gené li ha preguntat si era “més benèvola”, tal com va assegurar el cap d’investigació dels Mossos, Antoni Rodríguez, el dia anterior a l’Audiència de Barcelona. Escolà va ser expulsat del cos d’escortes, que havia assolit amb oposicions. A més, apreguntes de l'advocada Judit Gené, Bruali Duart ha manifestat que el "perfil d'Escolà era perfectament l'adequat".
Les prerrogatives de Puigdemont
El fiscal Pedro Ariche ha interrogat Bruali Duart sobre el procediment per posar protecció al president Puigdemont. Duart ha precisat que Puigdemont va demanar les prerrogatives que tenen els expresidents de la Generalitat el 2018, i que es va activar l’Oficina del President, amb el nomenament d'un director.
Pel que fa a la seguretat de Puigdemont, Duart ha detallat que Presidència els hi va demanar i que el director de la Policia va fer una carta a la secretaria d’Estat de Seguretat, de forma reglada, i que al final el Ministeri de l’Interior els ho denega, perquè consideren que Puigdemont no té cap càrrec i és a l’estranger. Duart ha assegurat que a partir de llavors aturen el procediment per donar protecció a l’expresident i que per això Buch “rep crítiques del seu propi partit i al final és destituït”.
En el seu interrogatori als càrrecs polítics, el fiscal Ariche ha canviat el terme “d’escorta” pel d’”acompanyament” de Puigdemont, que feien alguns agents dels Mossos. Duart li ha respost que sabia per la premsa que alguns agents ho feien en temps de vacances, i fins i tot ha recordat que l’Audiència Nacional va absoldre dos mossos que acompanyaven Puigdemont, i que “en la sentència no es qüestionava el seu acompanyament”.
Sense horaris ni control
En la vista, els excàrrecs polítics d'Interior han insistit que els càrrecs de confiança com els assessors no tenen horari, no fitxen (ho han de fer des del novembre de 2019), i que Lluís Escolà anava al Departament d’Interior, però que estava a disposició del conseller Buch quan ell li ho demanava. Pere Ferrer també ha defensat els informes d'Escolà i ha criticat les "valoracions" fetes pels instructors d'aquesta causa penal sobre les seves indicacions, ja que "eren argumentaris per al conseller", quan anava a algun municipi.
El primer testimoni a declarar aquest dijous ha estat el cap dels escortes dels Mossos del president Quim Torra, i a preguntes del fiscal Pedro Ariche, ha explicat que el desembre de 2018 van veure l’agent Lluís Escolà al vestíbul del teatre on es feia un acte del Consell de la República, a Bèlgica. L’agent també ha detallat que en el viatge, els tres escortes de Torra, no van portar armes ni material de defensa “per problemes amb la companyia àrea” i per no haver de demanar un permís a Bèlgica.
El judici continua aquest divendres amb la declaració de més testimonis, i els acusats declararan el 13 de juliol.