L'Audiència Nacional ha absolt els dos Mossos d'Esquadra, escortes de Carles Puigdemont, del delicte d'encobriment per acompanyar l'expresident de la Generalitat per diversos països del nord d'Europa fins a la seva detenció a Alemanya el març de 2018.

La resolució judicial és de les poques que deslliura dels tribunals espanyols el procés independentista. L'absolució més rotunda, i la primera, va ser la del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

La sentència considera acreditat que els dos agents van ajudar Puigdemont, conscients que era investigat a Espanya i que hi havia una ordre europea de detenció contra ell, però conclou que els fets no es poden tipificar com a delicte d'encobriment de l'article 541.3 del Codi Penal.

El titular de jutjat central penal, Jose Manuel Fernández-Prieto, explica en la seva sentència que ha quedat provat que els dos mossos, aprofitant els dies lliures de servei, van recollir Puigdemont a Estocolm i van iniciar amb ell un viatge per diversos països d’Europa fins a la seva detenció el 25 de març de 2018 a Alemanya.

El jutge explica que els investigats ajudaven Carles Puigdemont, conscients que era investigat a Espanya per la seva participació en fets constitutius en el seu moment de delicte de rebel·lió, i que el jutge instructor espanyol encarregat de la investigació havia emès una ordre europea de detenció i lliurament per tal d'obtenir el seu lliurament. La intenció dels acusats, segons el jutge, "era ajudar Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l'ordre europea de detenció". Justament això és el que van declarar en el judici i el que el jutge ha estimat per absoldre'ls.

 

 

 

La sentència analitza l'article 451 del Codi Penal que tipifica l'encobriment i conclou que en el cas concret només es podria condemnar si es tractés d'encobrir fets tipificats com a rebel·lió i que l'afavoridor hagués actuat amb abús de funcions públiques, requisits que no concorren en el present cas. En aquest sentit, el jutge recorda que els fets jutjats per la causa del procés finalment van ser tipificats pel Tribunal Suprem com a delicte de sedició i no de rebel·lió.

Els dos mossos van viatjar a Waterloo i es van encarregar de la seguretat del president durant el desplaçament d'Estocolm a Brussel·les el 23 de març del 2018.

Dos dies després, la policia alemanya detenia Puigdemont quan acabava de passar la frontera amb Dinamarca. La Fiscalia els demanava 3 anys de presó pel delicte d'encobriment. 

Puigdemont tenia una nova ordre de detenció i la intenció era, segons han relatat els dos escortes acusats en el judici, arribar el més ràpid possible a la Fiscalia belga. Per això van agafar "vies ràpides per poder portar Puigdemont", han explicat en la primera sessió. Han reiterat que en cap cas van intentar esquivar la policia, ni amagar-se ni fugir. Creien que el que feien era el correcte perquè els advocats els havien explicat que calia portar el president Puigdemont a la Fiscalia després que Pablo Llarena dictés una nova ordre de detenció.