Conflicte laboral obert al Parlament de Catalunya. La ja exdirectora de Govern Intern de la cambra catalana, Anna Torné, ha presentat aquest dijous una denúncia davant la Mesa del Parlament per denunciar un cas d'assetjament laboral contra la secretària general de la cambra, Clara Marsan, després de ser destituïda del seu càrrec. Torné ha explicat a l'ACN que el passat dijous —en plena baixa laboral— va rebre una notificació electrònica informant-la de la seva destitució, "motivada" davant la Mesa per un "informe molt genèric", diu, elaborat per Marsan. La seva destitució li sembla una "injustícia brutal" i, per aquesta raó, assegura que explorarà "totes les possibilitats" per recórrer-la juntament amb el seu advocat. Fonts pròximes al cas sospiten que un "sector clàssic" dins l'administració parlamentària "volia treure's del mig" a Torné, que, segons aquestes fonts, "ha fet molta feina d'ordenar la casa", en matèria de "transparència". Precisament, la ja exdirectora de Govern Interior va arribar al Parlament després que esclatés la polèmica per les llicències d'edat i els premis de jubilació. Es preveu que la Mesa del Parlament "segurament" abordi la denúncia de Torné a la reunió que celebrarà dimarts.
El cessament fulminant de Torné es va aprovar aquest dijous en una reunió de la Mesa en la qual també es van admetre a tràmit les propostes de resolució del Debat de Política General. Un cop rebuda la notícia, Torné ha reclamat a l'òrgan de govern del Parlament l'activació del protocol per a la prevenció, detecció, abordatge i resolució de situacions d'assetjament psicològic a l'administració parlamentària. Descriu sentir-se víctima d'un "qüestionament constant, desautorització, limitació i apartament" de les seves funcions, com també d'un tracte "humiliant i despectiu" per part de l'actual secretària general del Parlament, Clara Marsan.
Torné, funcionària de carrera que ja havia treballat en departaments de recursos humans, va guanyar la plaça de cap del departament de recursos humans del Parlament l'abril del 2022, en ple conflicte intern per les polèmiques primes de jubilació per a funcionaris de la cambra catalana, posteriorment eliminades. El passat mes de maig, va guanyar la plaça per cobrir el càrrec de Govern Interior, a qui li correspon la gestió i el control del personal de la cambra, que feia quatre anys que estava vacant. L'elecció de Torné no va estar exempta de tensions i, tot just dues setmanes després, la Mesa del Parlament va rellevar de manera fulminant l'aleshores secretari general de la cambra, Albert Capelleras, que segons les fonts consultades va tenir un paper rellevant en aquest procés de selecció i que va ser reemplaçat precisament per Clara Marsan.
Assetjament progressiu des de la primera reunió
Marsan va ser l'encarrega de presentar, en la reunió de dijous, l'informe per justificar la destitució de Torné, a qui tampoc es va informar en cap cas del fet que s'estava preparant. Ningú li va donar l'"oportunitat", denuncia, de poder exposar la seva versió dels fets ni consideracions. Torné indica que estava preparant la denúncia amb els seus advocats quan aquest dijous va rebre la notificació electrònica del seu cessament mentre es trobava de baixa. L'informe, diu, conté "retrets" cap a Torné com "la resistència a la revisió dels processos establerts, la manca de rendició de comptes o la insuficient comunicació de les iniciatives", aspectes en els quals, precisament, la denunciant al·lega que havia vist "bloquejada, limitada o apartada" la seva actuació professional.
La relació tortuosa entre Torné i Marsan es remunta, segons denuncia la primera, a la seva primera reunió, on va percebre un "tracte despectiu" per part de la recentment nomenada secretària general. En aquell moment, va traslladar la seva "preocupació" per la situació al president del Parlament, Josep Rull, amb qui no va arribar a reunir-se per abordar-la en profunditat. Abans de l'estiu, va comunicar la situació d'"assetjament psicològic" als òrgans interns del Parlament i el 21 de setembre el metge li va concedir la baixa per l'afecció a la salut que patia per aquests motius.
Segons la denunciant, la situació laboral es va anar agreujant "progressivament". No podia mantenir reunions amb Marsan i tampoc obtenia resposta en temes de gestió, la seva competència, ni la convocaven a les reunions de la seva àrea. També denuncia que era "desautoritzada" i veia alterat el calendari en processos de selecció, entre altres maniobres per apartar-la. En la seva denúncia inclou episodis d'assetjament anteriors al seu nomenament com a directora de Govern Interior, justament quan disputava la plaça. Segons relata, algú va fer circular "rumors sobre una suposada relació personal" entre ella i el llavors secretari general, Albert Capelleras, comentaris que van afectar la seva "dignitat personal i professional" i demana que s'investiguin.