El Parlament ha remès aquesta tarda l'informe de resposta a l'Oficina d'Antifrau de Catalunya (OAC), després que aquest òrgan presentés a finals d'octubre un informe a la cambra catalana on assenyalava que havia detectat deu irregularitats en matèria de contractació de personal. El text, elaborat pel secretari general del Parlament, Albert Capelleras, admet que hi ha dues llicències d'edat —de les 14 que qüestionava Antifrau per haver estat concedides i tramitades després que se suprimissin el gener de 2022— que podrien ser nul·les de ple dret perquè es van sol·licitar amb diversos mesos d'antelació. Es va sol·licitar que es comencessin a prestar després de l'1 de gener de 2022 i l'informe del Parlament explicita que això "contradeia la normativa aplicable" en tant que l'atorgament de la llicència "no podia tenir una antelació superior a un mes a la data sol·licitada per a l'inici del gaudiment de la llicència".
De fet, el text del secretari general del Parlament recull que "si s'hagués respectat aquesta antelació màxima, amb les noves normes (i encara més amb la derogació del gener de 2022) la llicència no s'hauria pogut concedir". Per això, Capelleras expressa que "podrien ser nul·les de ple dret per haver prescindit totalment i absolutament del procediment legalment establert" i planteja —fet que ha acordat la Mesa— fer una revisió d'ofici per acte nul de ple dret. Això es tradueix en la sol·licitud d'un dictamen vinculant i preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. L'efecte que podria tenir sobre aquestes dues llicències en el cas que es declaressin nul·les —tot i que ja estan revocades— seria, per exemple, que els treballadors que s'hi van acollir i que s'han reincorporat a la feina haurien de treballar presencialment i no tenir l'opció de teletreballar, com passa ara.
Respecte a les altres 12 que apuntava Antifrau, el Parlament sosté que la tramitació i concessió de les 14 llicències "no sembla que pogués estar influïda per l'eventual supressió d'aquesta figura en un futur immediat", però reconeix que sí que "es podia saber que es preparava la modificació de les normes que regulaven la llicència i les condicions en uns termes menys beneficiosos per als treballadors que les que es gaudien en aquell moment". Aleshores, es va pactar una data d'efectes de la llicència posterior a la sol·licitada però sense motivar "les necessitats del servei" que justificaven l'ajornament. En aquest punt, l'informe admet que hauria estat "convenient" exposar-ne les raons i per això s'obre un expedient informatiu d'aquestes 12 llicències que les aclareixi.
Les dues llicències per edat que podrien ser nul·les no són les úniques que haurà de revisar aquest òrgan jurídic. L'informe del Parlament i que ha validat la Mesa proposa examinar les primes de jubilació i dels premis de vinculació, dues gratificacions que queden suspeses temporalment fins que la Comissió Jurídica Assessora es pronunciï sobre la seva potencial manca de blindatge legal. Antifrau sosté que cap dels Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament (ERGI) les regulava i el mateix text del secretari general de la cambra reconeix que les referències contingudes en els ERGI sobre aquestes primes són "insuficients".
Revisió de les places ampliades en els concursos d'uixers i lletrats
En paral·lel, la CJA també haurà de pronunciar-se sobre l'ampliació d'una plaça del concurs de lletrats del 2006. L'OAC manifestava dubtes sobre la cobertura legal d'aquesta ampliació, donat que es va produir després que es publiquessin les notes de la segona prova del concurs quan els ERGI contemplen que només es pot fer entre la data de la convocatòria del concurs i la de l'inici de les proves. Tot i que el secretari general del Parlament no creu que "procedeixi declarar-ne la nul·litat de ple dret", recomana fer-ne una revisió d'ofici. De fet, no és l'única ampliació del nombre de places d'un concurs que la Comissió Jurídica haurà d'examinar: en un per proveir 11 places d'uixer del 2019, es va fer una ampliació de tres places més després de la quarta prova del concurs. La revisió només s'ajustaria a dues d'aquestes tres places perquè una no era estrictament una plaça d'uixer i l'altra vacant no es va produir entre la data de la convocatòria i la data d'inici de les proves. Com en l'anterior cas, el secretari general tampoc veu nul·litat. Per això, insta a una revisió d'ofici d'actes anul·lables, que no de nul·litat de ple dret.
D'aquesta manera, s'atén el criteri d'Antifrau en quatre casos, que exigia les revisions d'ofici en aquestes matèries; mentre que es descarta fer-ho en altres irregularitats que assenyalava aquest òrgan, com són el cas de la provisió en el lloc d'oïdor de comptes de 2015, els llocs de comandament en la relació de llocs de treball del personal del parlament que estan pendents d'assignació de cos o escala, la creació de llocs instrumentals en connexió amb els processos d'estabilització del personal interí, la selecció d'interins "de reforç" o l'increment del personal eventual. Sobre aquest darrer punt, Antifrau alertava que el nombre de personal eventual del Parlament havia passat d'una mitjana de 16 en el període 2010-2020 a 116 el 2022, fet que s'explicava pel traspàs del personal assistent dels grups parlamentaris cap a l'Administració parlamentària. L'informe de la cambra considera que el reglament habilita aquesta possibilitat perquè recull el dret dels grups parlamentaris a disposar dels recursos humans i materials per a exercir les seves funcions.
Obertura d'expedient informatiu pel cas del fill de l'exsecretària general del Parlament
Una altra de les irregularitats on posava el focus Antifrau era en un possible conflicte d'interessos per la contractació com a uixer del fill de la que fou secretària general del Parlament, Esther Andreu (2015-2022). De fet, aquesta polèmica va comportar la dimissió d'Andreu el maig de 2022. Per a Antifrau, "la llavors secretària general es trobava en una clara situació de conflicte d'interès real en la seva intervenció en el procés selectiu, el qual no es va gestionar adequadament; concretant que en aquest cas concorria una causa d'abstenció a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb un dels aspirants". A parer d'Antifrau, la contractació del fill de l'exsecretària general podria ser "nul de ple dret". En aquest sentit, l'informe del Parlament és merament descriptiu i recorda que el Departament de Recursos Humans de la cambra va concloure que "les mancances o defectes de procediment indicades per l'OAC no suposen infraccions de l'ordenament jurídic que puguin donar lloc al procediment de revisió d'ofici, ja sigui per nul·litat o per anul·labilitat". En tot cas, ho emmarcaven en l'àmbit de les "irregularitats no invalidants", per tant, en "defectes en la tramitació del procediment que en cap cas n'alteraven el resultat".
Per aclarir-ho, la Mesa, a instàncies de l'informe del secretari general, ha obert un "període d'informació" en relació amb les incidències detectades en aquest procediment, "incloses les circumstàncies que s'emmarquen en el conflicte d'interès que l'OAC considera que es va produir". Tot i això, l'informe recalca que Antifrau va afirmar el juny de 2022 que "no es desprenia cap dada que portés a afirmar que s'hagués produït una influència indeguda per part de la secretària general o persona interposada en els resultats del procediment". "Un cop finalitzada la informació prèvia, es podrà valorar si cal endegar o no algun tipus d'actuació posterior", conclou.
La CUP demana una Mesa Ampliada per acabar de decidir sobre l'informe a Antifrau
La Mesa s'ha reunit aquest matí per aprovar totes aquestes mesures incorporades a l'informe i que suposen una "revisió del règim intern per actualitzar l'administració parlamentària". Junts, ERC i el PSC ho han avalat, mentre que l'altre integrant de la Mesa, Carles Riera (CUP), s'ha abstingut. En una roda de premsa aquesta tarda, Riera ha manifestat que és "poc procedent" haver de validar o rebutjar un informe de 140 pàgines que han conegut aquest matí i que no han pogut conèixer amb "detall" fins aleshores. "La resta de la Mesa ha decidit continuar endavant i adoptar l'informe, un fet improcedent", ha denunciat Riera.
Els anticapitalistes reclamen que es convoqui una Mesa Ampliada (on poden assistir tots els grups parlamentaris, independentment de si tenen representació a la Mesa o no) perquè tinguin "l'última paraula" sobre l'informe. En paral·lel, la CUP també ha demanat una reunió amb Antifrau per assenyalar-los les seves "inquietuds" sobre les irregularitats detectades per l'organisme. En alguns punts, Riera hi ha votat favorablement per recollir el que Antifrau demanava, però en altres ha votat en contra per ser "insuficient i feble". Fonts parlamentàries expliquen que la presidenta del Parlament, Anna Erra, i les vicepresidentes Alba Vergés i Assumpta Escarp es van reunir el dilluns a la tarda amb els presidents dels grups parlamentaris per exposar-los les principals línies del contingut de l'informe i també ho han fet al llarg del matí amb el Consell de Personal de la cambra.