L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha trencat el seu silenci enmig de les negociacions entre PSOE i Junts, i just l’endemà que el rei Felip VI encarregués a Pedro Sánchez la formació de govern. En declaracions en exclusiva a ElNacional.cat, Pujol ha recomanat als negociadors que “no es caigui en la candidesa”. En el missatge, Pujol no cita directament a ningú, però s’interpreta fàcilment com un consell al líder de Junts i president a l’exili, Carles Puigdemont.

📌 La visita de Jordi Pujol a 'El Nacional': "Em fa feliç que la generació que va créixer amb TV3 ara faci això”
 


Alhora, Pujol els aconsella que siguin “exigents” en el moment d’arribar a un hipotètic pacte, que seria el primer acord a què arribaria Junts per Catalunya i, més concretament, Carles Puigdemont amb un govern espanyol des que el 2017 es va celebrar el referèndum de l’1 d’octubre, la declaració unilateral d’independència i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució (que va comportar la intervenció de la Generalitat, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions anticipades el 21 de desembre d’aquell any).
 


A parer de Pujol, aquesta fermesa ha de servir “per procurar que no ens enganyin”. En aquest sentit, el qui va ser líder de CiU recorda que aquesta formació va pactar amb Adolfo Suárez (UCD), amb Felipe González (PSOE) i amb José María Aznar (PP) i per això té coneixement de causa: “Amb algunes coses del Pacte del Majestic no ens van enganyar i Espanya va actuar d’acord amb aquells criteris. Però no tots”. En aquest sentit, Pujol recorda que després de la primera legislatura d’Aznar (en què el PP necessitava suports parlamentaris) va arribar la segona, en la qual, amb majoria absoluta, va començar una ofensiva recentralitzadora.

Per tot plegat, Jordi Pujol considera que, en la situació actual, el possible acord entre el PSOE i l’independentisme no es pot limitar a un simple traspàs de competències, com sí que va passar amb el pacte del Majestic del 1996. Per resumir-ho, Pujol és molt clar sobre quina mentalitat pot imperar a l’Estat i que cal revisar: “'Això ho resoldrem perquè els traspassarem Rodalies'... Però quina barra! Ja fa molt de temps que s’havia d’haver traspassat. Amb això no resoldrem els problemes. El traspàs s’ha de fer, com tantes altres coses, però el problema és més essencial”.
 


Com a prioritat d’aquestes qüestions essencials hi ha que Catalunya continuï mantenint la seva identitat, amb la llengua al capdavant. “És evident que l’economia és molt important, és evident que les infraestructures són molt importants, és evident que el model social és molt important. Però hi ha una cosa única que és la identitat de Catalunya. I aquesta identitat és la columna vertebral de la nació; no es pot perdre”.

En el mateix àmbit, Pujol fa una reflexió sobre la immigració i recorda la capacitat que sempre ha tingut Catalunya per absorbir ciutadans d’altres països i que “s’han acabat integrant i parlant el català”. Diu l’expresident que continua vigent la seva màxima d'“és català aquell qui viu i treballa a Catalunya”, però assegura que per mantenir aquest model cal que la Generalitat disposi de les eines pròpies per regular els fluxos de migració, tant pel que fa a la seva arribada com a la seva integració laboral i social. Són unes competències que ja havia demanat durant la seva època com a president i que mai cap govern espanyol ha cedit, ni tan sols quan aquest capítol va quedar apuntat a l’Estatut del 2006, tombat pel Tribunal Constitucional el 2010.  

Un pacte "amb sentit històric, que duri"

L’expresident de la Generalitat subratlla la inestabilitat que viu avui Espanya, que qualifica d'“una situació de crisi” i per aquest motiu destaca l'oportunitat que hi ha “perquè Espanya també ha de fer una reflexió” que —avança— “no serà fàcil”. És en aquest punt on les paraules de Pujol connecten amb les de Carles Puigdemont quan va apel·lar a un acord de caràcter històric i no de mínims si el PSOE vol els vots de Junts. “S’ha de fer alguna cosa —diu Pujol— que pugui durar a través de la història”, és a dir, un pacte “amb sentit de permanència i de durada” i que “al cap de 5, 10 o 20 anys no es pugui dir que no serveix”. I conclou: “Per tant, sí, amb sentit històric”.
 


El qui va ser líder de CiU, i expert negociador amb els inquilins de La Moncloa, reivindica el paper de garant de l’estabilitat per part dels nacionalismes català i basc en moments molt complicats per cada govern espanyol, com ara van ser la Transició, les conseqüències del 23-F, l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, la gestió de les crisis econòmiques o l’admissió d’Espanya a la moneda única europea. En aquests diferents episodis, Pujol recorda: “Catalunya va ser lleial i aprovàvem pressupostos generals de l’Estat sense ni una sola esmena per tal de no fer caure el govern de torn”. En cert sentit, Pujol troba a faltar que aquesta lleialtat fos recíproca i esmenta diferents greuges, com ara l’etern dèficit de finançament, la recentralització de competències ja traspassades, la negació al traspàs de noves “malgrat sentències del Constitucional com les beques universitàries”, o la que ho va fer esclatar tot: la resposta negativa d’Espanya a tot un pacte generacional com va ser l’Estatut del 2006. Però va ser l'última? “No, n’hi ha més després d’allò: per exemple la llei Wert”. Efectivament, Pujol té molt marcada la llei del ministre que va dir allò de “españolizar los niños catalanes” i que a la pràctica suposava revertir la immersió lingüística, un dels principals models d’entesa aconseguit els anys vuitanta a petició dels seus governs i amb l’aprovació dels diferents executius. La resta, diu, és història.

Visita de Pujol a la nova seu d'El Nacional

Jordi Pujol ha fet aquestes declaracions en el marc d’una visita institucional a les noves instal·lacions d'ElNacional.cat, que inclouen la nova redacció i el nou departament audiovisual. El qui va ser president de la Generalitat entre el 1980 i 2003 va ser rebut per l'editor i director del diari, José Antich, amb qui va fer un recorregut per la seu del diari. Va ser al final de la visita quan, preguntat per si volia fer alguna declaració, l’expresident català va contestar positivament i va accedir a enregistrar les seves reflexions al voltant de la situació política actual i que està molt marcada pel protagonisme que té l’independentisme (i en especial Junts) en la governabilitat d’Espanya. Una governabilitat en la qual, com bé ha recordat, CiU va tenir un paper central sota les presidències d’Adolfo Suárez i especialment amb Felipe González l’any 1993 i José María Aznar el 1996.