L’Audiència de Barcelona ha absolt l’exalcalde de Badalona, el socialista Rubén Guijarro, i dos alts tècnics del consistori, jutjats per un delicte urbanístic, pel qual la Fiscalia de Medi Ambient demanava quatre anys de presó i 16 anys d’inhabilitació, a més d’una multa de 8.000 euros. Guijarro estava acusat d’haver tolerat unes construccions il·legals en sòl no urbanitzable quan era regidor d'Urbanisme en el govern d’Àlex Pastor, entre 2018 i 2020. El ministeri públic veia en el seu conducte un delicte contra l’ordenació del territori per no perseguir als responsables de diverses construccions il·legals, malgrat que els Agents Rurals havien identificat que s’havien fet construccions il·legals en parcel·les protegies de la Serralada de Marina. En la seva sentència, a què ha tingut accés El Nacional, la secció segona de l'Audiència descarta que l'exalcalde, i els dos funcionaris que van ser jutjats amb ell, "actuessin de forma voluntària o conscient silenciant la infracció de les normes urbanístiques sabent la injustícia que això comportava". Així, l’Audiència de Barcelona absol als acusats del delicte sobre l'Ordenació del Territori de l'article 320. 1 del Codi Penal (en la seva modalitat de silenciar les infraccions urbanístiques), amb relació al 404 referent a la prevaricació administrativa) i al 338 del CP (per afectar un espai natural protegit) pels quals eren acusats. La sentència, però, no es ferma i ara es pot presentar recurs a la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La causa contra Guijarro es va obrir arran d'una denúncia de la Fiscalia, basada en diversos expedients d'Agents Rurals per la construcció de barraques i cabanes en unes parcel·les de sòl no urbanitzable situades a la zona de la Conreria de la Serralada Marina de Badalona, entre els anys 2017 i 2018. Després de rebre les denúncies d'Agents Rurals, l'Ajuntament de Badalona va obrir diversos procediments de protecció de la legalitat urbanística contra els titulars d'aquests terrenys i les persones responsables de les construccions il·legals. El ministeri públic acusava Guijarro i els altres dos tècnics de mirar cap a una altra banda perquè quan els Agents Rurals li van fer arribar els informes amb les il·legalitats aquests no van iniciar cap expedient sancionador. Segons l'acusació, Guijarro i altres dos alts càrrecs de l'Ajuntament van iniciar expedients de responsabilitat urbanística sis mesos després, en el 2020, però van centrar les accions administratives contra els propietaris dels terrenys, en comptes de dirigir-les contra els qui realment van ocupar i van aixecar construccions il·legals en l'espai protegit, a pesar que els informes dels Agents Rurals identificaven clarament als ocupants, sense plantejar-se que aquests també podien ser perseguits per aquests fets.
Interpretació errònia de la normativa
En opinió de la sala, la gestió de l'ajuntament, que va obrir expedient sancionador només contra els propietaris de les construccions il·legals en comptes de les persones que ocupaven les parcel·les, pot ser considerada una "interpretació errònia" de la normativa, però en cap cas oculta una "voluntat o intencionalitat" de no actuar per evitar les il·legalitats. El tribunal considera que l'exalcalde de Badalona no va prendre cap decisió amb relació a la gestió d'aquests expedients, que s'ha d'atribuir en exclusiva a un dels funcionaris acusats, que va ser l'instructor d'aquests procediments legals.
L’Audiència considera que el fet que aquest funcionari decidís actuar sol contra els propietaris de les parcel·les pot considerar-se una "interpretació errònia de la normativa", que podria constituir una infracció administrativa, però no s'ha acreditat "voluntat o intencionalitat alguna d'ometre l'obertura d'un procediment sancionador" contra els responsables de les construccions il·legals. En aquest sentit, la sentència recalca que en el judici no s'ha practicat cap prova que apunti que aquest funcionari, "i menys encara els altres dos coacusats, actuessin sabent que en incoar els expedients sancionadors després dels de restauració de legalitat només contra els propietaris cometien un acte injust".