“Les conseqüències polítiques de l'empresonament del Govern –excepte els cinc membres que són a Brussel·les–, seran greus”, arrenca el comentari d’aquest diumenge d’Eurointelligence, un dels serveis d’informació i anàlisi més respectats de Brussel·les. El seu director, Walter Münchau, considera que “el govern espanyol [en la gestió de la crisi catalana] comet el pitjor error: sobre-reaccionar”. Les conseqüències probables de la política de Mariano Rajoy seran l’estancament de la crisi, la inestabilitat econòmica i la repetició d’eleccions… a Espanya.

Eurointelligence recorda que la repressió judicial ha fet tornar a Catalunya les manifestacions espontànies i les cassolades, que s’ha convocat una vaga general i que són molt altes les probabilitats que hi guanyi les eleccions una llista unitària que inclogui els partits i entitats cíviques secessionistes. “Tal com pinta ara, podria incloure membres de Podem i fins i tot dels socialistes catalans”, diu.

Eleccions a Espanya

Es fa també ressò de l’opinió del filòsof Josep Ramoneda, que argumenta que és il·lusori esperar que les eleccions del 21 de desembre condueixin a una derrota definitiva del secessionisme, encara que els partits unionistes hi obtinguessin la majoria. Una victòria dels partits favorables al referèndum, afegeix, “permetria canalitzar el conflicte per vies polítiques i evitar una interminable repetició d'eleccions i de l’aplicació de l'article 155 fins que les eleccions atorguessin una majoria acceptable per al govern espanyol”.

L’anàlisi d’Eurointelligence també conclou que la manca de suport del PNB als pressupostos del govern Rajoy per al 2018 implica que les eleccions anticipades a Espanya són a l'horitzó.

També destaca el comentari del seu analista Miguel Carrión, qui considera una manca de judici de la premsa internacional considerar “covarda” i “un circ” la presència del president Carles Puigdemont a Brussel·les. La “premsa separatista”, diu Carrión, ho veu més aviat com una acció digna i mereixedora de confiança en el lideratge de Puigdemont, fins i tot quan algunes decisions poden semblar difícils d'explicar. “Així doncs (…) no estem veient el principi del final del que es podria anomenar Primavera Catalana, sinó el final del principi”, conclou.