Igor Šoltes (Ljubljana, 1964) és un eurodiputat eslovè del Grup dels Verds / Aliança Europea Lliure. Advocat i polític, va entrar al Parlament Europeu l’any 2014, després d'haver sigut president del Tribunal de Comptes d’Eslovènia durant gairebé 10 anys. Interessat pel que està passant a Catalunya, la setmana passada va viatjar a Barcelona per valorar el procés polític, i va poder reunir-se amb diverses autoritats catalanes. Entre elles, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A més, va aprofitar la visita per sumar-se al Pacte Nacional pel Referèndum.
Després de reunir-se amb el conseller Romeva, quina va ser la seva impressió sobre la tasca que està fent el Govern català per fer un referèndum sobre la independència?
Crec que el Govern català té una forta voluntat de fer alguna cosa respecte a aquest referèndum i per donar a la gent l'oportunitat de votar i expressar la seva opinió, tant si és per formar un Estat independent com si no. La democràcia és això, donar l'oportunitat a la gent d’expressar la seva voluntat, i el referèndum, l’instrument bàsic per comprovar l’esperit de la gent i veure què volen o quines són les seves perspectives de futur.
Com veu l’actitud del govern espanyol en contra del referèndum?
Tots som membres de la Unió Europea, i aquesta unió es basa en uns valors molt importants. Un d’ells és la democràcia, en molts casos també la solidaritat i tant com sigui possible, el desenvolupament igualitari. En algunes ocasions, però, pot passar que hi hagi regions que deixin de sentir-se còmodes vivint juntes amb la resta de l’Estat. En aquest cas, crec que en el nom de la democràcia no està malament deixar que aquesta comunitat expressi la seva opinió. És competència del govern espanyol de reaccionar directament a això.
És moment de seure a la taula i dialogar. També amb el Parlament Europeu i la comunitat internacional
Com s’hauria de fer?
Crec que és el moment de seure al voltant de la taula tots junts i dialogar. Inclús el Parlament Europeu podria jugar un paper i també la comunitat internacional. Seria molt més adequat calmar-se i tenir un diàleg constructiu, que fer-ho amb amenaces de sancions i de presó. Estem al segle XXI.
Però el govern espanyol es nega a negociar el referèndum perquè defensen que va en contra la Constitució...
Aquest és un tema important. La Constitució espanyola no contempla el dret a l’autodeterminació. Això és molt important per mi, i és el que vaig preguntar a les autoritats catalanes. Per la comunitat internacional és crucial veure si existeixen o no obstacles legals. En aquest moment, crec que el tema principal és veure si hi ha o no obstacles legals per fer-ho. En segon lloc, també és important seure junts i dialogar, i en tercer lloc, crec que hi ha d’haver estàndards democràtics que permetin expressar la voluntat dels ciutadans.
Creu per tant que el Govern català hauria de celebrar el referèndum encara que Madrid no ho permeti?
Al final serà una decisió del Govern de Catalunya. Però realment, tinc l’esperança que abans de l’estiu alguna cosa hagi estat clarificada. No només per les dues bandes d’aquí, també per la comunitat internacional. Crec que tots preguntarem en primer lloc per la base legal. Jo sóc advocat, i sé que a vegades hi pot haver dues opinions. Crec que hem de donar l'oportunitat de parlar als especialistes del món del dret.
Però ja han parlat, no? Hi ha diverses opinions...
No només els de Catalunya o Espanya, hem de buscar experiència internacional per poder interpretar què diu la Constitució. Si poguéssim solucionar aquesta qüestió, seria molt més fàcil. Jo demano una conversació pacífica que dissuadeixi l’abús de poder i les amenaces de presó i les sancions. Que aporti aire fresc al conflicte.
La comunitat internacional és important en aquest punt, sí, però la Unió Europea està evitant prendre partit en aquest conflicte. En algun moment hauran de fer-ho?
En algunes ocasions, el Parlament Europeu ha parlat molt clarament sobre assumptes interns d'alguns països, com per exemple Veneçuela. Tampoc és un país fàcil per la quantitat d’interessos externs que hi ha. Tot i això, se n’ha parlat molt obertament, per tant, per què no hauríem de poder parlar també d’aquest cas?
El cas català hauria de ser també el cas del Parlament Europeu. Si parlem de drets humans i de llibertat, també hem de parlar de Catalunya
Sí, i també s’ha parlat i condemnat obertament algunes accions de països de la mateixa Unió Europea, com Polònia. Però és possible que hi hagi dobles estàndards segons el país en qüestió?
Aquesta és una qüestió important. Actualment estem parlant d’una Europa de diferents velocitats. També podríem parlar d’una Europa dels diferents estàndards, i de diferents significats de democràcia, però això no estaria bé. El cas català hauria de ser el cas també del Parlament Europeu. Si parlem sobre els drets humans i de la llibertat, també hem de parlar d’això. No és una cosa que puguem posar en un costat i dir que aquest no és un problema en el quals hàgim d’expressar la nostra opinió. Sí que ho és. Tenim aquest deure. No hem de ser part del conflicte, però sí que hem de donar arguments professionals.
Els judicis polítics no són bons per a la democràcia, perquè mostren que amb el poder i les amenaces pots fer callar qualsevol tipus d’oposició
El procés català ha portat a judici a diversos líders polítics per haver permès una votació no vinculant l’any 2014. L’expresident Mas ha estat condemnat amb dos anys d’inhabilitació. Què li semblen aquest tipus de judicis?
Algú podria dir que això és un judici polític i que no té res a veure amb un judici professional. Crec que hem d’evitar qualsevol judici polític que pugui donar algun tipus d’enjudiciament polític. En general, sóc molt escèptic amb què algú pugui ser processat per expressar una opinió diferent de l'oficial. Tot i això, tots els països tenim unes lleis que tenen uns drets i uns deures, unes obligacions, que diferencien què està permès i què no. No és bo per la democràcia europea, però, abandonar la llibertat d’expressió, encara que el que es digui no agradi a les autoritats.
Alguns polítics han qualificat aquest judici de vergonyós i antidemocràtic. Pensa el mateix?
Els judicis polítics no són bons per a la democràcia, perquè mostren que amb el poder i les amenaces pots fer callar qualsevol tipus d’oposició, o qualsevol actor que no estigui en línia amb el teu punt de vista. La democràcia és exactament això. Has de permetre diferents opinions i permetre a la gent expressar-se. La democràcia ofereix mecanismes per comprovar la voluntat de la gent, un d’aquests mecanismes és el referèndum.
En veure el procés judicial contra Forcadell, em vaig quedar en xoc. No pensava que això pogués passar aquí
També s'ha obert un procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre un debat a la cambra sobre aquesta qüestió...
No tinc paraules per això. Vaig quedar en xoc. No pensava que això pogués passar aquí. Que per obrir un debat sobre aquest tema poguessis ser castigat o processat... Crec que per aquest motiu, hem de parlar obertament i de manera democràtica sobre aquesta qüestió. No només aquí a Espanya, també fora d’Espanya.
Creu que seria possible veure els polítics catalans a la presó per fer el referèndum?
No puc preveure el futur, no és gaire diplomàtic. (Riu). Per mi és molt important provar de seure junts i començar amb el diàleg democràtic, i no provocar una imatge incorrecta fora d’Espanya sobre la democràcia espanyola.
Com es veu a Europa aquest tipus de judicis?
A Europa hi ha moltes opinions i molt diferents. No puc parlar per tothom. Quan hi hagi un debat al Parlament Europeu sobre el tema podrem veure què opina cadascú.
Però aquest debat no hi és a l’Eurocambra...
De moment no, però no excloc que hi pugui ser en un futur.
Hi podria ser? De quina manera?
A l’ordre del dia dels plens d’Estrasburg hi ha una gran quantitat de temes. El referèndum és un instrument democràtic i, per tant, crec es podria tractar al Parlament Europeu. Els eurodiputats catalans podrien fer una petició per demanar una declaració, o utilitzar algun dels altres instruments que ofereix l’Eurocambra.
Per Catalunya, i també per Espanya, el que és important és preparar la base legal per fer qualsevol acció. És crucial.
Sembla que l’autodeterminació i els referèndums tornen a estar a l’ordre del dia. No només a Catalunya. Escòcia també està pressionant per fer una consulta...
Aquest és un punt interessant, perquè aquí es parla de l’instrument, es parla del referèndum per decidir si algú vol quedar-se o marxar. El Brèxit també va utilitzar el mecanisme del referèndum.
Per tant, per què no a Catalunya?
Cal tenir en compte que en la Constitució Europea hi ha un article que permet fer-ho. Per Catalunya, i també per Espanya, el que és important és preparar la base legal per fer qualsevol acció. És crucial.
A Eslovènia també hi va haver un referèndum d’independència...
Eslovènia formava part de Iugoslàvia fa més de 20 anys. Jo vaig viure aquest moment crucial per a la història d’Eslovènia. Les circumstàncies, però, eren una mica diferents. En la nostra constitució hi havia un article especial que permetia a totes les repúbliques de Iugoslàvia anunciar la seva independència, en algunes circumstàncies, i fer pactes. Tot i això, jo entenc la situació a Catalunya, i estic segur que parlem de democràcia. Hi ha d’haver llibertat d’expressió, llibertat de premsa, i hi ha d’haver la llibertat d’expressar la voluntat dels ciutadans. La democràcia és donar l'oportunitat a la gent d’expressar-se.
La democràcia és donar l'oportunitat a la gent d’expressar-se
Tot i estar permesa l’autodeterminació a l'antiga Iugoslàvia, i tot que en el referèndum de 1991 hi va haver una participació i un vot a favor de l'opció independentista de més d’un 90%, Iugoslàvia va respondre militarment...
No estem contents d’això, tampoc la comunitat internacional va estar contenta de la reacció de l’armada de iugoslava. Van atacar Eslovènia amb tancs i armes, i després ho van fer a altres repúbliques iugoslaves, especialment a Bòsnia i Croàcia. És una història molt trista, espero que mai més torni a passar a cap altre lloc.
Per tant, creu que això no podria passar mai en el cas d’Espanya i Catalunya...
No! (Riu). Estem molt lluny d’això aquí a Catalunya!
Tenint en compte el seu procés d’independència, quin consell donaria al Govern de Catalunya?
Tinc dos consells. El primer és clarificar i posar llum i taquígrafs sobre la base legal per aquest acte i convèncer la comunitat internacional que aquesta legalitat existeix. El segon consell és, si hi ha referèndum, i si guanya la independència, aneu amb compte amb la independència. En alguns casos passa que després de la independència, la gestió i la governança del país mostren les debilitats del país. És molt important tenir preparades les institucions que controlen el diner públic i estar preparats per a això.
