Els etarres han tornat a l'escena pública. Ho han fet avui amb un comunicat en motiu del dia de la pàtria basca, Aberri Eguna, on es remarca que no eludiran l'autocrítica per les morts que van provocar fins a la renúncia de les accions terroristes ara fa cinc anys. "Nosaltres no vam anar a buscar la guerra, el conflicte ens el van portar a casa", assenyalen. En aquest sentit, l'organització carrega contra forces com el PNB que diu que "van col·laborar amb els governs del GAL en la dispersió de presos" i que estan fent una revisió "fraudulenta" del passat.

Un nou escenari per una Euskadi que cinc anys enrere va dir adéu a més de 5 dècades de violència, exigeix, segons ETA, "un acord polític sobre el dret a decidir i que la seva materialització es converteixi en eix de la política basca". "Cal un projecte popular entre tots i per a tots", afirmen, exemplificant que no només per avançar amb identitat, cultura i llengua basca, sinó també com a via "per una societat més justa". Concretament parlen de "satisfer les necessitats mínimes de totes les persones, fer respectar els drets de tothom i garantir la igualtat entre homes i dones".

La valoració que fan del "canvi de cicle" és positiva. "S'han esfondrat els projectes polítics basats en la negació d'Euskal Herria". Ara bé, "no estem on esperàvem", es queixen, perquè "no s'ha iniciat un procés dialogat de pau i resolució, ni amb els Estats ni entre les forces polítiques". En aquest sentit apunten que "les conseqüències del conflicte segueixen sense resoldre's, i el nus principal que és la situació dels presos continua sense deslligar-se". 

Atemptats

"Els revolucionaris no podem acceptar matances que tenen com a objectiu a simples ciutadans", subratlla l'organització. Però no parlen d'Espanya, parlen dels atemptats de Brussel·les. Critiquen que "la situació perversament resolta i la irresponsabilitat existent han obert les portes a tot tipus d'integrismes". 

A aquesta situació subratllen que hi ha afavorit "el tracte deplorable que els estats europeus donen a milers i milers de refugiats que fugen de les guerres salvatges provocades pels poderosos del món". "No hem sentit més que vergonya i ràbia. Hem vist el veritable rostre dels mandataris que parlen sense parar de drets humans", emfatitzen, culminant amb un "és el súmmum de la hipocresia".

Ull a Catalunya

Catalunya ha estat motiu d'exemple en almenys dues ocasions. La primera és la constatació que fan que "pels estats és més important preservar el seu domini que la pau, encara que sigui a costa de tancar-li el camí a la democràcia". Consideren que és el que estan vivint els catalans. 

En segon lloc, posen de manifest que si bé no preveuen canvis en l'àmbit estatal, sí que observen canvis de relació de forces a les nacions sense Estat. "Què dir de Catalunya, però també d'Euskal Herria. Els seus processos constituents serien, en última instància, veritables processos de democratització. El nostre, en conseqüència, també és un procés en favor de la democràcia".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat