Els joves que protagonitzen les protestes més contundents contra la sentència del procés a Catalunya no es mouen només pel desig d'independència, sinó que la decisió del Suprem ha detonat el malestar que acumulen per un futur que veuen incert i desesperançador.

Així opina l'investigador de moviments juvenils de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Carles Feixa, que sosté, en declaracions a Efe, que "no es pot parlar d'un perfil únic" en les manifestacions i protestes de Catalunya.

L'expert reconeix que "hi ha una gran base d'estudiants, de batxillerat i universitaris, que simpatitzen amb l'independentisme i es manifesten perquè veuen el seu futur en entredit".

Les dificultats per emancipar-se per no poder accedir a un habitatge, la precarietat laboral, haver de pagar les taxes universitàries més cares, la desafecció política, la crisi climàtica o la violència i les desigualtats de gènere subjacents també influeixen a les protestes dels joves catalans, independentistes o no.

Feixa assegura que en les protestes hi ha joves d'origen divers, "des anarquistes a menors estrangers no acompanyats, que malgrat no ser independentistes se sumen perquè no veuen el seu futur clar i veuen en la independència l'única utopia propera".

El professor considera que la novetat d'aquestes protestes no és tant la violència, que segons l'especialista està "més destinada a l'exhibició i la destrucció de coses que a la violència contra les persones", sinó la seva durada i la seva gran participació "amb sectors de la població que fins ara se situaven al marge, joves de classe mitjana, menors i noies ".

"El més greu no és el foc exterior, que crema però s'apaga aviat, sinó el foc interior dels joves, que es consumeix lentament i es pot traduir en odi", comenta l'expert.

Aquesta generació, que Feixa diu "generació blockchain", unida per la tecnologia i la cultura col·laborativa, es mou "per un profund sentiment d'injustícia", però també per "un sentiment de manca de futur, nacional i personal".

"El desig d'independència cerca l'autodeterminació nacional (emancipació del gran pare estatal) i personal (emancipació del petit pare familiar): la idea que es persegueix és poder determinar el destí de la pròpia vida", destaca Feixa.

Un universitari de 21 anys, que estudia una enginyeria i és assidu a les manifestacions amb aldarulls, ha afirmat a Efe no tenir "més interès en la independència que a preservar el meu dret a la manifestació". "Primer els drets i després la independència", recalca.

Aquest estudiant, que fa dos anys no era independentista, afegeix que el seu sobiranisme es va despertar arran de les càrregues policials per impedir el referèndum l'1 d'octubre de 2017.

"Desafortunadament, actuar violentament contra la policia és l'única manera amb la qual ens hem fet sentir", defensa aquest alumne, que manifesta la seva ràbia per l'ús policial de gas i bales de goma i confessa que mai li ha tingut por a la policia sinó "molt de respecte".

Un altre estudiant de 19 anys, que prefereix no revelar el seu nom ni la carrera que cursa i que també ha format part d'alguna d'aquestes manifestacions, explica a Efe que està molt "cansat de la ineficàcia dels polítics, que són els culpables de la situació a la qual hem arribat ".

"M'agrada la frase: 'som els de baix i hem vingut a per els de dalt'", confessa aquest jove, que afirma que en els enfrontaments amb la policia "l'adrenalina provoca la pèrdua de qualsevol pensament lògic".

Sobre la seva assistència a la manifestacions que acaben en disturbis, el jove explica que els seus pares "prefereixen fer veure que es creuen les mentides que els explico" i veu com a única solució la convocatòria d'un referèndum.

La independència de Catalunya ha deixat de ser una prioritat també per una estudiant d'Educació Social de 21 anys, que admet que la independència "tant li és" i que surt al carrer per protestar contra la vulneració de drets i les injustícies socials, econòmiques i polítiques.

"Sortir al carrer és la meva única manera d'expressar la meva indignació perquè jo no sóc política, i només em queden les pedres, el foc, els contenidors i jugar a tocar i parar pels carrers", declara.

Músic i estudiant de Fotografia, un altre jove de 20 anys explica a Efe que "la ràbia i les ganes d'un canvi poden més que la por, que ens ha deixat a casa moltes vegades ja".

Veu en la independència de Catalunya el principi d'un canvi, però no la vol sota el règim de la "burgesia catalana", sinó "una independència socialista i igualitària per a tots", de manera que assegura que no té la intenció de deixar de manifestar-se.