L’estratègia de defensa del president Quim Torra en el judici per desobediència davant el TSJC va optar dilluns per recórrer als engranatges judicials europeus. Va ser sense avís previ, durant l’informe final de l’advocat Gonzalo Boye, quan va reclamar a la sala que elevés cinc qüestions prèvies davant el Tribunal de Justícia de la UE abans de continuar el procediment. Era un conill que Boye va treure del barret i que el president de la sala, Jesús María Barrientos, va voler fulminar abans que quedés fent salts pel mig del procediment. El jutge va desestimar la petició en aquell mateix moment.

Aquest matí, però, els advocats del president han presentat un recurs de súplica en contra d’aquesta decisió. Reclamen que el tribunal reconsideri la seva negativa i adverteixen que en cas que no ho faci serà el Suprem, la següent i darrera instància, qui es veurà obligat a atendre la petició i elevar les qüestions prèvies a Luxemburg, perquè així l'obliga el Tractat de Funcionament de la UE. Aquest és, de moment, el rebuf que ha deixat el judici que ahir es va celebrar al TSJC i que enfronta Torra a una pena d'inhabilitació en la primera ocasió en què un president de la Generalitat en exercici s'ha assegut al banc dels acusats.

Si l'estratègia de la defensa del president es compleix, aquest procés judicial contra Torra es dilataria entre un any i un any i mig més, atès que en no haver-hi una situació de presó preventiva —com va ser el cas de les qüestions prèvies que el Suprem va presentar en relació a la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras— no es tramitaria per via d’urgència. A més, el procediment quedaria aturat, segons la defensa de Torra. En el cas de Junqueras les qüestions prèvies no van frenar la sentència perquè es van presentar en peça separada.

El recurs que ha presentat aquest matí la defensa del president rebutja l’argument exposat pel jutge quan va desestimar admetre les qüestions prejudicials argumentant que es presentaven  en el moment processal equivocat, i adverteixen que aquesta decisió no té cap “suport doctrinal o jurisprudencial”.

El text considera que la sala “s’ha precipitat”, ho atribueix al fet que cap dels membres del tribunal ha elevat “mai” una qüestió prejudicial al TJUE, i adverteix que “per raons que afecten a la seva falta d’imparcialitat, ha adoptat una decisió que és nul·la de dret i que ha de ser rectificada a risc de generar un major cabal de vulneracions de drets fonamentals”.

El recurs adverteix que la sala està obligada a tramitar les qüestions prejudicials conforme a dret i amb una resolució fonamentada; que els tribunals han d’aplicar la qüestió prejudicial d’acord amb la jurisprudència del tribunal de Justícia de la Unió Europea i que, en cas que el TSJC no accepti elevar les qüestions prejudicials, ho haurà de fer en segona instància el Suprem, perquè, segons l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, quan es plantegi una qüestió d’aquesta mena "en un òrgan que no sigui susceptible d’ulterior recurs, aquest òrgan estarà obligat a sotmetre la qüestió al Tribunal".

Les cinc qüestions prejudicials que Torra reclama elevar al TJUE es refereixen al dret a un jutge imparcial i el respecte a drets fonamentals. En cas de prosperar, aquesta estratègia podria tornar a remoure tot el calendari polític previst per als propers mesos.