El record psicològic i material a les escoles continua oberta un any després del referèndum de l'1-O. Centres educatius on es van instal·lar les urnes reviuen l'"impacte" de l'actuació policial d'aquella jornada i alguns d'ells ressalten que algunes "ferides" encara estan obertes. Mentre alguns asseguren que s'ha treballat per tornar a la "normalitat", altres remarquen que no s'han recuperat del "xoc". Portes esbotzades, vidres trencats, ordinadors perduts, són part del balanç d'aquell dia. Els centres han reparat els desperfectes causats per l'actuació policial, però en molts casos es va fer amb recursos propis i pendents encara de si les assegurances assumeixen aquest cost.

Dos instituts de Lleida asseguren que encara no han superat l'1-O

Un any després de l'1-O, els instituts Ronda i la Caparrella de Lleida asseguren que la comunitat educativa encara no ha superat el xoc de les entrades policials. Així ho manifesta el director de la Caparrella, Emili Grau, que assegura que no s'ha tornat a la ''normalitat de manera total'' ja que el que va passar aquella jornada ''sempre ho tens en ment''. En aquest sentit, qualifica l'actuació policial ''d'impròpia'' per un centre educatiu i afegeix que van intentar que l'endemà, els alumnes ''patissin el mínim de conseqüències possibles''. 

Per això, en una setmana i mitja es van reparar les destrosses que havien ocasionat els agents de la Policia espanyola. Grau va comptabilitzar 13 portes rebentades a cops de mall, una de les quals de vidre. Els antidisturbis també van entrar a l'habitació on hi ha el servidor informàtic de l'institut, el van remenar i en van estirar els cables ''sense sentit ni motiu, potser perquè ens volien deixar sense comunicació'', indica Grau. Com a tots els centres de votació del referèndum d'autodeterminació buscaven les urnes, però en el cas de la Caparrella, no les van trobar. Els desperfectes ocasionats van tenir un cost d'uns 3.500 euros, que el centre ha assumit amb diners del capítol de manteniment. Emili Grau explica que havien de ser uns diners per a docència que aquest any no han tingut. 

En la mateixa línia, la directora de l'INS Ronda, Natàlia Iranzo, remarca que tot el curs passat va ser ''complicat'' després de l'1-O. Amb la represa de les classes aquest setembre hi ha una ''certa normalitat d'inici de curs'' però a mesura que s'apropa l'aniversari es comencen a ''remoure moltes coses'', assenyala. Iranzo diu que després de l'entrada policial es notava que s'havia "patit una ferida que s'havia de curar i tornar a posar les coses a lloc'', sobretot al claustre però també entre l'alumnat amb qui l'equip docent va decidir obrir una reflexió l'endemà 2 d'octubre per abordar el que havia estat ''un acte violent prescindint d'idees polítiques o ideals personals''. La directora creu que encara no hi ha ''una normalitat total'' perquè hi ha coses ''que queden'', però es resigna pensant que amb el dia a dia ''pràcticament no es nota''.

A l'INS Ronda la policia espanyola sí que va aconseguir endur-se les urnes del referèndum però per fer-ho també va esbotzar diverses portes del gimnàs on es feien les votacions. Fins i tot la seva directora explica que van fer servir els bancs de fusta d'aquesta instal·lació esportiva com ''ariet'' per trencar les portes. A més a més, es van endur tres ordinadors portàtils propietat del centre que no s'estaven fent servir per al referèndum. Al igual que a la Caparrella tot es va reparar al més aviat possible i el cost va ser d'uns 6.000 euros, que també van haver-se de sufragar amb la partida pressupostària del centre. Actualment al mobiliari del centre només queda un rastre de l'actuació policial. És als vestidors del poliesportiu on encara hi ha una rajola parcialment trencada pels cops de mall dels policies.

Cap representant de l'Estat s'ha posat en contacte amb ningú d'aquests dos instituts després dels fets de l'1-O. El Departament d'Ensenyament sí que els va autoritzar la reparació dels desperfectes però no els n'ha abonat el cost. Els directors diuen que les assegurances estan mirant com fer-hi front però de moment no tenen resposta i veuen molt difícil que al final puguin acabar recuperant els diners.

Sabadell: tàper amb menjar per a celíacs, medicaments i joguines

A l'escola Nostra Llar de Sabadell, la policia espanyola va arribar quan faltaven pocs minuts per a les nou del matí. El cas d'aquest centre va ser especialment mediàtic, ja que era l'escola on estava previst que votés l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell i entre les persones que van defensar el centre hi havia l'alcalde de la ciutat, Maties Serracant i l'exalcalde, Juli Fernàndez.

Centenars de persones estaven concentrades a les portes del centre educatiu després d'haver-hi passat la nit o haver arribat de matinada, quan una quarantena d'agents van irrompre amb porres, escuts i martells. "Teníem les claus a la mà, havia arribat el moment", recorda Joan Esteve, una de les persones voluntàries que va viure els fets des de l'interior de l'escola, que adverteix que van passar "de l'eufòria i l'alegria al patiment total".

Esteve reconeix que encara li salten les llàgrimes quan veu les imatges: "No entenc què va passar", lamenta el voluntari, que explica que la policia va arrencar els ciutadans com si fossin cebes. "És cert que no van pegar com en d'altres escoles, però eren tants i amb tanta força que feia molta por", assegura.

El voluntari relata que en un moment donat van fer senyals a la policia i van mostrar les claus als agents que es disposaven a colpejar la porta amb un martell. "No calia que trenquessin els vidres, els les haguéssim donat", comenta Esteve, que afegeix que "tenien la mirada perduda i només volien complir amb l'ordre judicial i entrar a l'escola on Forcadell havia de votar".

Tot i el moment tens, els voluntaris van reaccionar molt ràpid i van decidir amagar les urnes "en un lloc que no revelarem", comenta Esteve, que narra com els agents van recórrer tota l'escola esbotzant portes i vidres sense poder-les trobar. "Finalment van sortir amb tres bosses on hi havia un tàper amb menjar per a celíacs, un altre amb medicaments i un altre que van omplir amb joguines i disfresses. Ja tenien el seu trofeu".

Aquests fets van ser un cop dur per aquest centre educatiu ubicat al cor de Sabadell. En conèixer la presència de la policia espanyola centenars de persones van apropar-se fins al carrer Calderón per defensar la Nostra Llar perquè "és l'escola del barri, la de tots, la de la Carme", recorda Esteve.

Per la seva banda, la direcció del centre ha explicat a l'ACN que l'episodi va afectar tota la comunitat educativa del centre, sobretot perquè l'endemà hi havia classe i l'escola presentava molts desperfectes. Amb tot, asseguren que no han quedat seqüeles d'aquells incidents i que van cobrar de manera immediata la part de les assegurances que corresponia a l'Ajuntament de Sabadell. Pel que fa a la d'Ensenyament "s'estan complint els terminis".

La policia no ha tornat els deu ordinadors que es va endur d’un institut de Tarragona

Al Camp de Tarragona, els danys en centres educatius per les actuacions policials de l’1-O es van enfilar als 35.000 euros. Un dels més afectats va ser l’Institut Comte de Rius de Tarragona, on una inscripció amb la frase '1-O, no oblidem' i diverses petjades de color groc pintades davant de la porta recorden aquella jornada. En aquest centre del barri de Sant Pere i Sant Pau, els efectius de la policia espanyola van trencar el vidre de l’entrada i es van endur els deu ordinadors de la biblioteca del centre. També van esbotzar vuit portes -una d’elles blindada- i van forçar tres armaris davant la sospita que allà s’hi podia ocultar material del referèndum. 

Un any després, encara es poden observar senyals de la irrupció policial en algunes portes de l’institut. Els treballs de reparació es van allargar durant un mes i van costar més de 4.000 euros. Pel que fa als ordinadors, el centre no els va poder recuperar i va haver d’invertir més de 6.000 euros per reposar-los. El director de l’institut, Narcís Almena, ha opinat que els agents podrien haver demanat que s’obrissin les portes i armaris, i que podrien haver retornat els ordinadors sostrets. 

En declaracions a l’ACN, Almena ha assenyalat que ell no es trobava a l’institut el dia del referèndum, però que la intervenció policial va causar “impacte” en la comunitat educativa. L’endemà, l’activitat al centre es va poder reprendre amb relativa normalitat, malgrat que els alumnes que havien d'utilitzar els ordinadors de la biblioteca no van poder-ho fer durant un mes. L’institut acull uns 1.400 alumnes i un centenar de professors. 

Sant Cebrià de Vallalta: "L'escola estava destrossada però l'objectiu era que els nens la veiessin com un lloc segur"

Més enllà dels fets ocorreguts el matí de l'1 d'octubre de 2017, la gestió de 'l'endemà' amb els alumnes és un dels records més "tristos" que, un any després, guarda la direcció de l'escola Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme). "Hi va haver molta por, molta tristor i molta decepció per l'incomprensible de la situació, recorda la directora del centre, Neus Marqués.

L'endemà, relata, "quan s'obre l'escola els sentiments són molts rars". La imatge del centre és de destrossa absoluta quan són tres quarts de vuit del matí del 2 d'octubre i en pocs minuts han d'arribar els primers alumnes. Calia actuar ràpid perquè "els nens trobessin l'escola com un lloc segur" i, tot i que es va sentir molt sola, volia intentar "que fos un dia normal".

Les principals destrosses que va provocar l'actuació de la Guàrdia Civil són el trencament de fins a nou portes i del sistema d'alarmes i la pèrdua de dos ordinadors. Per 'sort', la majoria de portes són de l'àrea de despatxos, on els alumnes no tenen accés. També queda totalment inutilitzada la de la biblioteca, que està en una ala del centre que es pot aïllar.

"La biblioteca es va tancar durant 10 dies i van canviar algunes dinàmiques de l'escola perquè els nens no ho veiessin", explica la directora del centre. Marqués lamenta que els agents que van irrompre al centre anessin "esbotzant portes pel camí" perquè no trobaven unes urnes que una estona abans els voluntaris del referèndum havien amagat fora de l'escola.

Els danys causats van superar els 3.000 euros, una xifra que l'escola va avançar i que posteriorment han acabat assumint al 50% el Departament d'Ensenyament i l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta perquè les asseguradores no han volgut pagar les reparacions dels danys causats per l'actuació policial.

A les aules, detalla la directora, van ser els mateixos alumnes els que van tenir la necessitat de parlar sobre el que havia passat el dia anterior. Molts d'ells, de fet, eren a l'entorn de l'escola en el moment dels fets i van viure en primera persona les càrregues policials. "Això no es podrà oblidar durant molt temps", assegura la directora.

Les "ferides" físiques i psicològiques continuen obertes al Bages un any després de l'1-O

El Bages va ser la comarca de la Catalunya Central que més va patir la repressió policial el passat 1 d'octubre. Un any després de la celebració del referèndum, petits pobles com el de Fonollosa asseguren que les "ferides" encara estan obertes. El batlle del municipi, Eloi Hernàndez, ha relatat que hi ha destrosses que va fer la Guàrdia Civil a l'edifici de l'ajuntament –punt de votació- que encara no s'han pogut reparar pel seu alt cost. "Malgrat que ja tenien l'urna, la policia va entrar a l'edifici, va rebentar set portes i es va endur objectes personals com tauletes i ordinadors", ha lamentat Hernàndez, que s'ha mostrat escèptic sobre rebre algun tipus d'indemnització arran de la denúncia que van presentar.

De fet, el batlle ha explicat que aquesta denúncia es va "girar com un mitjó" i la jutgessa de Manresa que investiga l'1-O al Bages va incloure'l a la causa com a investigat per un delicte de desobediència greu –encara té pendent anar a declarar–. "Aquesta és la segona part del relat: primer contra la població i ara contra els alcaldes que ens han agafat com a caps de turc i ens volen aplicar càstigs exemplars per fer por", ha denunciat. Tot i això, l'alcalde té clar que "la jutgessa ens pot treure del mapa, però darrere nostre vindran homes i dones que faran exactament el mateix".

Una de les veïnes que va resultar ferida per les càrregues a Fonollosa va ser la Magdalena Clarena, de 71 anys, que es va trencar el canell. En declaracions a l'ACN, Clarena ha expressat que després de l'1-O entre la població "va quedar molta ràbia i tristor", tot i que ha assegurat que també hi ha "esperança". Malgrat resultar ferida per defensar el col·legi electoral, Clarena ha dit que si es tornés a repetir l'1-O "tornaria a fer exactament el mateix".

Una situació similar es viu a Sant Joan de Vilatorrada un any després de l'1-O. En aquest municipi, la Guàrdia Civil va efectuar càrregues en dos punts de votació: l'Institut Quercus i l'Escola Joncadella. Precisament, en aquest darrer centre hi havia Jordi Pesarrodona, pallasso de professió i regidor d'ERC a l'Ajuntament, que es va fer conegut per la fotografia que es va fer amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil el passat 20 de setembre a la seu de Governació. "La Guàrdia Civil ha reconegut que van venir directament a l'escola Joncadella perquè sabien que m'hi trobarien i això té una paraula claríssima: venjança per una imatge que no van entendre i que era un missatge de pau i diàleg", ha lamentat.

Pesarrodona ha explicat que l'1-O li va canviar "100% la vida" i ha passat a ser un personatge conegut arreu del país. "Costa assumir aquesta popularitat i és difícil de portar-ho, tant per les coses bones com per les dolentes. Per una banda, sóc un gran heroi, però, per l'altra, sóc la persona més odiosa que existeix", ha expressat el regidor. Igual que l'alcalde de Fonollosa, Pesarrodona també va presentar una denúncia per les ferides que va patir l'1-O, però la jutgessa l'ha acabat investigant pels delictes de resistència greu a l'autoritat, incitació a l'odi, lideratge tumultuós i desobediència greu. La causa segueix oberta a l'espera de més declaracions.

D'altra banda, la directora de l'Institut Quercus de Sant Joan, Anna Vila, ha explicat que al centre l'1-O es va viure de manera molt diferent. Segons ha relatat, "els primers dies, sobretot l'endemà, va ser dur perquè hi havia molts nois de Batxillerat que el dia 1-O van ser presencialment a l'Institut. En canvi, en el cas de l'ESO, poca cosa sabien". Per ella, amb el temps "el sentiment s'ha anat transformant" i creu que, a hores d'ara, "la situació està normalitzada". Quant a les conseqüències materials de les càrregues, Vila ha explicat que van haver de canviar dues portes d'accés al centre i assegura que, de moment, de la factura se n'ha fet càrrec l'Institut.

"Jo també hi vaig ser"

A Girona, el record de les càrregues policials a l'Escola Verd encara és ben viu. Aquí, la policia va entrar-hi per la força, saltant la tanca exterior, donant cops de porra i llançant trets a l'aire. Una portaveu de l'AMPA, Assumpció Rodeja, explica que moltes famílies van quedar colpides i agraeix el suport rebut per part de la Generalitat per ajudar-les a superar el tràngol.

Entre d'altres, els alumnes van comptar amb l'ajuda d'un equip de psicopedagogues i també es van dur a terme tallers vinculats amb el tractament de les emocions. "Això va ajudar les famílies a afrontar les pors que van patir durant aquella situació tan dura i violenta", explica Rodeja.

Ara, un any després de l'1-O, l'AMPA vol allunyar-se de la "negativitat" que suposa la imatge de la policia entrant a l'Escola Verd. "Ho hem viscut, ho tenim a la ment i no ho oblidarem; però pensem que allò que cal rememorar és la il·lusió i la implicació de tota la gent que va fer possible el referèndum", diu Rodeja. "De poder dir: 'Jo també hi vaig ser'", hi afegeix.

"Allò que es va viure va ser un moment de germanor impressionant", diu una altra portaveu de l'AMPA, la Sònia Moret. "Primer per defensar les escoles i després per fer possible que es pogués votar", explica, recordant que quan es va poder reobrir el col·legi electoral, es van arribar "a formar cues d'hora i mitja" davant les urnes.

Per això, aquest dissabte l'AMPA de l'Escola Verd recrearà l'ambient que es va viure la vigília de l'1-O (quan ja de nit van rebre la visita de l'aleshores president Carles Puigdemont). Es farà un sopar de germanor i aquells qui vulguin es podran quedar a dormir al col·legi. Diumenge hi haurà un esmorzar popular, un dinar de germanor i tothom qui ho desitgi podrà tornar a votar. 

Per això, a l'Escola Verd hi haurà una 'urna clandestina', que arribarà en cercavila. En aquest cas, a més de la casella del Sí/No, les paperetes tindran un espai per "exercir la llibertat d'expressió i escriure-hi missatges", concreta Moret. Dilluns a la tarda es farà el recompte de vots i es penjaran els missatges a la tanca de l'escola (on els alumnes hi hauran pintat un mural per a la convivència i la resolució pacífica dels conflictes).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat