La victòria del Barça a Elx en el primer partit de Lliga de la temporada ha quedat tacada per les càrregues policials als afores de l'estadi Martínez Valero contra aficionats de l'equip català que portaven estelades. Aquestes banderes, i d'altres amb simbologia de Catalunya, van ser requisades i, a més, es va produir una detenció d'un seguidor blaugrana que es va rebel·lar contra l'actuació policial. Uns fets que han generat molta polèmica i que han sacsejat el taulell polític a finals d'agost. Però, poden els cossos i forces de seguretat de l'Estat requisar aquestes banderes? Les estelades poden entrar als camps de futbol? Cal viatjar en el temps fins al 2017 per trobar una decisió de la justícia espanyola que avalava la seva presència a les graderies durant els partits.
Un any abans, el maig del 2016, el Barça havia de jugar la final de la Copa del Rei contra el Sevilla al camp de l'Atlètic de Madrid. El país ja caminava cap al referèndum i era un dels moments més àlgids del procés independentista i amb gran mobilització social. En aquell moment, Mariano Rajoy era president del govern espanyol i havia escollit Concepción Danusca com a delegada a la Comunitat de Madrid. Va ser ella qui va decidir prohibir l'exhibició d'aquestes banderes durant el partit. Eren uns anys molt convulsos i la ferida per les grans xiulades contra l'himne d'Espanya, Joan Carles I i Felip VI encara era oberta. Així, el govern espanyol va interpretar l'article 66 de la llei de l'Esport (que prohibeix exhibir símbols racistes o xenòfobs) per justificar aquesta decisió. La decisió va generar molta polèmica. Pedro Sánchez, llavors cap de l'oposició, va rebutjar la decisió i es van presentar dos recursos, un de la plataforma Drets i l'altre directament del Barça.
L'any 2016 vaig interposar, com a soci del Barça, amb els companys de DRETS, una demanda davant la resolució de la Delegació del Gobierno a Madrid, que havia prohibit les estelades a la Final de Copa. El jutge va deixar sense efecte la resolució i les va autoritzar.
— Francesc Abad (@francescabad) August 24, 2026
1/6 https://t.co/8Q3nK14845
Les estelades van ser permeses sobre la botzina
Dos dies abans del partit, el jutjat contenciós administratiu número 11 de la Comunitat de Madrid va estimar parcialment el recurs presentat per Drets i va permetre que els aficionats barcelonistes portessin les banderes al Vicente Calderón, considerant que no quedava provat que l'exhibició de les banderes independentistes pogués incitar a la violència, el racisme o la xenofòbia. "Són una mera manifestació de la llibertat ideològica i del dret a difondre lliurement els pensaments, idees i opinions". "En mesura que la democràcia implica pluralisme, empara la discrepància sempre que sigui respectuosa amb els drets dels altres", insistia. La delegació del govern va acceptar la decisió, no va recórrer i les estelades van poder entrar al camp. Amb tot, alguns aficionats van denunciar que se'ls havia requisat la bandera que portaven per reclamar la independència de Catalunya.
Decisió ferma el 2017
Un any després, el juliol del 2017, el mateix jutjat va donar la raó de l'aficionat que va presentar el recurs amb l'associació dret i considera que amb l'ordre de Concepción Danusca es van vulnerar els drets fonamentals dels assistents. En canvi, va considerar que era una limitació acceptable dins competicions europees, per la normativa de la UEFA. D'aquesta manera, un any després, la sentència del jutge va confirmar el criteri que es va prendre d'urgència poques hores abans de la celebració del partit. Deu anys després, però, la situació no ha canviat massa i, els cossos policials continuen requisant estelades a aficionats del Barça que en porten als partits del seu equip.