El decret del govern espanyol contra la "República Digital" ja és una realitat. Aquest dimarts ha estat publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i se n'ha conegut el contingut íntegre. A l'hora de la veritat no només fa referència als servidors fora de la Unió Europea, com va anunciar Carmen Calvo dijous passat. El decret també habilita el govern espanyol a poder tancar pàgines webs i xarxes socials en cas de "desordre públics". No es fa referència explícitament el cas català, però es justifica en els "recents i greus esdeveniments esdevinguts a part del territori espanyol". El Congrés dels Diputats té 30 dies per a convalidar-lo. Mentrestant, és plenament vàlid a partir d'aquest dimecres. El Tsunami Democràtic té part de l'explicació.

El decret, que modifica fins a sis lleis --especialment la Llei General de Telecomunicacions-- i un decret llei, amplia les facultats de La Moncloa per a suspendre serveis electrònics, que fins ara es limitava a raons de seguretat pública. Ara s'amplia també als desordres públics. Aquesta potestat recau en el Ministeri d'Economia, que segons la nova norma pot intervenir o tallar serveis d’internet de manera “excepcional i transitòria” en el cas de “determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”.

 

El decret també contempla que el govern espanyol podrà acordar que l'Estat assumeixi "la gestió directa o la intervenció dels corresponents serveis o de l’explotació de les corresponents xarxes". Tot plegat seria dirigit des del Centre Criptològic Nacional (CCN), que “exercirà la coordinació nacional de la resposta tècnica en matèria de seguretat a les xarxes i els sistemes d’informació".

A més, l'àmbit d'actuació és molt ampli. Segons el text normatiu, "aquesta facultat excepcional i transitòria de gestió directa o intervenció podrà afectar qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei que sigui necessari per preservar o restablir l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional".

Abans fins i tot de l’obertura d’un procediment sancionador, el Ministeri d’Economia podrà resoldre, “sense audiència previa”, el cessament d’una suposada activitat infractora si existeixen raons d’”imperiosa urgència” que suposin una “amenaça immediata i greu per a l’ordre públic, seguretat pública o nacional, o quan existeixi una amenaça immediata i greu per a la salut pública”.

La decisió d'intervenir podrà ser adoptada o bé per iniciativa del Consell de Ministres o bé a instància d'una administració pública competent en matèria de seguretat.

"Els recents i greus esdeveniments esdevinguts en part del territori espanyol han posat de relleu la necessitat de modificar el marc legislatiu vigent per fer front a la situació", defensa el decret del govern espanyol. "Tals fets demanden una resposta immediata per evitar que es reprodueixin esdeveniments d'aquesta índole establint un marc preventiu a tal finalitat, l'objectiu últim de la qual sigui protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans," afegeix en aquest sentit.

Dades personals dins la UE

Pel que fa a la prohibició de tenir servidors electrònics allotjats fora de la Unió Europea, sembla tenir la vista posada en casos com el cens de l'1-O. D'aquesta manera, el veto es limita a l'emmagatzematge de dades personals de l'administració. L'objectiu és impedir l'ús de dades fiscals o del cens per a altres finalitats. Aquestes dades no podran ser transferides a un tercer país o organització internacional excepte en el cas d’una decisió de la Comissió Europea o fruit de les obligacions internacionals assumides per Espanya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat