L'Estat ha portat al jutjat sis ajuntaments gironins per haver aprovat una moció de suport a la resolució del Parlament que reprovava la posició del rei Felip VI, "la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017".
El document també refermava el "compromís" amb els valors republicans i apostava per "l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".
L'Administració de l'Estat ha interposat un contenciós administratiu contra els acords aprovats pels consistoris de Bolvir (Cerdanya), Sant Julià de Ramis (Gironès), Riudellots de la Selva (Selva), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Maià de Montcal (Garrotxa) i Pont de Molins (Alt Empordà). El jutjat ha admès a tràmit el contenciós i dona vint dies als ajuntaments demandats per trametre l'expedient administratiu.
L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha assegurat a través de les xarxes socials que no els faran "callar" i "tampoc oblidar".
Ens acaben de comunicar que l’administració general de l’estat ha posat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de #StJuliaDeRamis per aprovar en Ple la moció de recolzament a la resolució 92/XXII del Parlament de Catalunya #ErcStJulia pic.twitter.com/eGD2FgFVw6
— Marc Puigtió 🎗 (@MarcPuigtio) 14 de març de 2019
En concret, la moció aprovada pels ajuntaments demandats donava suport explícit al punt número 2 de la resolució que rebutjava i condemnava el posicionament de Felip VI, "la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials "l' 1-O, refermava el compromís amb "els valors republicans" i apostava per "l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".
La moció també donava suport al punt que instava totes les institucions de l'Estat a garantir la convivència, la cohesió social i "la lliure expressió de la pluralitat política a l'Estat". Per això reprovava "els actes repressius contra la ciutadania" i condemnava "les amenaces d'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la il·legalització de partits polítics, la judicialització de la política i la violència exercida contra els drets fonamentals".
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va acordar l'octubre passat convertir la resolució del Parlament en una moció perquè els plens dels ajuntaments també s'afegissin a aquesta petició.