Era un 17 de març de 1931, quan a l'Ateneu Republicà de Gràcia es donava el tret de sortida a la Conferència d'Esquerres Catalanes. L'objectiu era crear un nou partit "d'esquerres, democràtic i catalanista". La ponència va finalitzar dos dies després, també un 19 de març, al Foment Republicà de Sants, amb el naixement d'un nou partit: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Ara, 88 anys després, la formació reivindica el seu llegat i la seva lluita per la República, malgrat la repressió patida durant el franquisme i també en l'actualitat. Per fer-ho, han decidit celebrar aquesta efemèride posant en marxa una web, a la que ha tingut accés en primícia El Nacional, on s'explica la història del partit.
S'hi pot trobar des de el manifest fundacional del partit, fins a l'àudio de quan president Francesc Macià va declarar la República Catalana el 14 d'abril del 1931 o el mític "ciutadans de Catalunya ja sóc aquí" de quan el president Josep Tarradellas va tornar de l'exili. Un repàs a la trajectòria del partit que és també un record a la de Catalunya.
Una història de repressió i exili
En un moment en que la repressió torna estar a l'agenda catalana, després de l'empresonament de mig Govern -entre ells el president del partit Oriol Junqueras- i quan la lluita per la República catalana continua a flor de pell, Esquerra fa un repàs del seu passat i de la repressió que han hagut d'afrontar els defensors del seu projecte.
Així, es recorda l'empresonament del Govern de Lluís Companys després de la proclamació de l'Estat Català el 1934, o els posteriors assassinats durant la dictadura de Franco. La dictadura es va cobrar 739 vides d'afiliats del partit, tots ells executats, entre els que hi havia el mateix Lluís Companys, l'únic president d'un país democràtic afusellat. El seu assassinat va tenir lloc el 15 d'octubre de l'any 1940.
En el conjunt de Catalunya, durant els anys 1938 i 1953, es van afusellar o executar amb el garrot vil més de 3.000 persones.
Per altra banda, gran part del partit va haver de marxar a l'exili. Concretament, fins a 70.000 militants, entre ells el president Josep Tarradellas, que va mantenir la institució de la Generalitat a l'exili fins l'any 1977. Fins a 13 països van acollir els republicans que fugien del franquisme, entre ells França, Bèlgica i el Regne Unit, però també molts de l'Amèrica llatina, com Mèxic, Cuba o Argentina.
L'arribada de l'independentisme
També es repassa la reinvenció del partit després de la transició espanyola i la seva priorització de l'independentisme. Als anys 80 el partit havia perdut part del suport popular que tenia i necessitava una reinvenció del seu projecte polític. Aquest, arribà de la mà de Carod Rovira i Àngel Colom, quan l'any 1987 es produeix la Crida Nacional a Esquerra Repúblicana.
Amb ella es pretén aglutinar les noves generacions independentistes sorgides arrel de la "decebedora Transició espanyola" i la formació es converteix en "explícitament independentista". L'any 1992 esdevenen la tercera força al Parlament de Catalunya i l'any 2003 entren a formar part de la Generalitat de la mà del PSC i ICV.
El llegat del "junquerisme"
Anys més tard, la història es repeteix. Els republicans tornen a viure en l'actualitat la presó, amb quatre dels seus principals dirigents empresonats -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa-, i l'exili -on hi ha Marta Rovira, Meritxell Serret i Toni Comín-.
De fet, a la pàgina web que els republicans fan pública aquest dimarts, també es fa un homenatge a l'etapa que Junqueras i Rovira han pilotat en els últims anys. Així, reivindiquen que amb la seva arribada, el partit inicia "l'etapa més exitosa des dels anys 30" i els republicans s'erigeixen com la "formació central que pot pactar a banda i banda i obrir les seves llistes incorporant molts perfils d'altres espais i tradicions".
En aquest punt també es fa un repàs del procés, des de les consultes d'Arenys de Munt fins al referèndum de l'1-O, i es defensa el moviment independentista com un "moviment massiu, cívic i pacífic", davant el fals relat muntat per la justícia espanyola que està jutjant els líders d'aquest procés per "rebel·lió".
La web acaba amb l'explicació de com, malgrat la repressió, amb els empresonaments i l'aplicació de l'article 155, l'independentisme torna a guanyar les eleccions del 21-D i recupera les institucions catalanes. La història, però, no acaba aquí. Les següents pàgines encara estan per escriure (o per publicar).