Després que la policia espanyola acusés els Mossos "espiar il·legalment" alguns "partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats i plataformes, tots ells de marcat perfil unionista o constitucionalista", avui s'ha sabut, segons apunta l'atestat dels Mossos que recull avui La Vanguardia, que no tenia res a veure amb política i espionatge, sinó que el que pretenien aquestes persones era lligar amb un agent de la policia catalana.
Els Mossos van obrir una investigació sobre aquestes dues persones que pretenien fer-se passar per membres del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de la Generalitat) per reclutar un agent de la policia catalana per suposadament vigilar polítics.
De fet, una de les dues persones havia conegut el mosso i es va inventar tota la història per intentar lligar amb ell. Van mantenir tres reunions amb l'agent, a qui li van oferir un contracte de feina que portava el segell oficial del Cesicat. A banda d'això, també li van oferir 700 euros al mes i un pis perquè treballés.
Aquesta denúncia es trobava en la documentació de la unitat d'informació dels Mossos que diversos agents havien portat a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs el 26 d'octubre i que va ser requisada per la policia espanyola.
El suposat espionatge
La detenció està relacionada amb el presumpte espionatge a polítics catalans quan Ramon Espadaler era conseller d'Interior, una informació que va publicar El Periódico i que ara s'hauria vist entelada. Segons es deia, els Mossos haurien "espiat il·legalment" alguns "partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats i plataformes, tots ells de marcat perfil unionista o constitucionalista". Entre els noms que hi destaquen hi ha el de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, o el del líder de Cs, Albert Rivera.
En la informació, es relacionava el suposat espionatge amb els fets esdevinguts el passat 26 d'octubre, quan la policia espanyola va impedir que un dispositiu de Mossos portés documentació confidencial a una incineradora.
Així ho posaven de relleu els informes entregats a la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que subratlla que aquest "departament d'espionatge il·legal [...] va posar en marxa una sèrie d'accions amb membres d'aquest cos per fer tasques de vigilàncies, seguiments, així com gravacions de converses i presa de fotografies, de persones de l'àmbit polític, periodístic, empresarial i social, que poguessin ser una amenaça per al procés sobiranista que estava posant en marxa la Generalitat de Catalunya".