Espionatge interessat o difusió d'informació de servei? El debat està obert entre els que creuen que el judici de Julian Assange, fundador del portal Wikileaks, posa el periodisme i la llibertat de premsa en risc i els que consideren que el secrets d'estat han de seguir sent això, informació confidencial.
El procés d'extradició als Estats Units d'Assange per difondre informació confidencial d'aquest país el 2010, comença aquest dilluns al tribunal Woolwich Crown Court, al sud-est de Londres. Assange, que està detingut a la presó d'alta seguretat de Belmarsh, just al costat del tribunal, compareixerà després de 10 anys de confinament en una primera part del judici que està previst que duri com a mínim quatre dies. La segona part reprendrà el mes de maig. Si finalment és extradit, al fundador de Wikileaks se'l podria condemnar a 175 anys de presó, culpable de 18 càrrecs d’espionatge.
Filtracions que posen en evidència els EUA
Washington el reclama per la filtració de centenars de milers de documents que posaven en evidència l'actuació de l'exèrcit nord-americà a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. El 2010, Wikileaks va publicar un vídeo militar classificat dels Estats Units que mostrava un atac del 2007 d’helicòpters Apache a Bagdad en què van morir una desena de civils, inclosos dos periodistes de l’agència Reuters. Les filtracions van ser múltiples, i Assange va difondre també milers de fotografies —teòricament inaccessibles— que posaven en compromís l'exèrcit nord-americà.
Estats Units considera que Assange va conspirar aleshores amb Chelsea Manning, el soldat nord-americà que va filtrar una gran quantitat de material diplomàtic confidencial del govern. Documentaven, entre altres temes, violacions de drets humans i l'assassinat de civils per part de tropes nord-americanes.
L'any 2016, Wikileaks va ser objecte de més investigacions dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units després que es filtressin correus electrònics que afectaven la campanya electoral de la candidata Hillary Clinton per a la presidència del país. Més tard, aquests mateixos correus electrònics van servir per corroborar per part de l'FBI la presumpta interferència russa en les eleccions presidencials que va guanyar Donald Trump.
Deu anys confinat
Assange, que havia estat detingut inicialment el 2010 al Regne Unit a petició de Suècia per un cas de presumptes delictes sexuals que ja està arxivat, ha passat els últims deu anys confinat, primer sota arrest domiciliari i després refugiat durant set anys a l'ambaixada de l'Equador a Londres fins que Westminister li va retirar l'exili el 2019 i va ser arrestat per la policia britànica i deportat a Belmarsh. El canvi en la presidència de govern de l'Equador de Rafael Correa a Lenín Moreno va suposar un pas enrere per a la seva protecció. Durant la seva detenció, una part del focus mediàtic es va centrar en l'aspecte desmillorat d'Assange, que va provocar uns mesos més tard que una seixantena de metges alertessin que podria morir a la presó si no rebia atenció mèdica urgent.
El canvi d'imatge de Julian Assange quan va ser detingut l'abril del 2019 va fer saltar les alarmes sobre el seu estat de salut
El jove hacker
Julian Assange va néixer el 1971 a Austràlia i va adoptar el cognom de casada de la seva mare després que ella i el seu pare biològic es separessin d'un primer matrimoni quan faltaven poques setmanes perquè ell nasqués. Ben aviat, el seu interès per a la informàtica li va fer desenvolupar un talent que va fer servir per fer de hacker durant la seva joventut. Ja de gran, va utilitzar aquest do per fer trontollar estructures a priori impenetrables a través del portal Wikileaks, fins arribar a fer perillar el sistema de seguretat nacional dels Estats Units.
Un afer internacional
L'ANC Internacional ha convocat per aquest dilluns 24 de febrer una concentració a la plaça Universitat de Barcelona en contra l'extradició d'Assange. Barcelona se suma així a la vintena de ciutats d'arreu del món que han acollit aquest cap de setmana protestes en suport del periodista australià. Melbourne, Auckland, Brisbane, Adelaide, Atenes, Londres, Edimburg, Nova York, Whasington, Mèxic DF o Brussel·les han reclamat la llibertat d'Assange.
Journalism is not a crime, lema de la manifestació de suport a Assange aquest diumenge a Londres
Mitjans internacionals com el The New York Times i The Guardian li han donat suport, així com també associacions de Drets Humans com Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres. Tots ells consideren que el resultat del judici d'Assange determinarà "el futur del periodisme" perquè marcarà un precedent sobre què li espera a un periodista quan difon informació confidencial d'un govern.