A la central d'espionatge espanyola s'han disparat les alarmes davant de l'entrada del vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d'Intel·ligència, l'organisme de control governamental sobre l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Pel que sembla, al CNI no ha sentat gens bé que el líder de Podemos tingui accés a temes sensibles, segons avança el digital Moncloa.com, que assegura que agents del centre no es fien del vicepresident del govern. De fet, aquesta presumpta deslleialtat d'agents del CNI davant d'un representant polític legítim d'un règim democràtic arribaria per la preocupació que aquest pugui tenir coneixement de temes que puguin comprometre la seguretat nacional.

De fet, el mateix mitjà citat insisteix que Iglesias ha fet molts esforços per tenir accés a secrets d'Estat i suggereix que el rerefons d'aquesta maniobra seria conèixer de primera mà si el CNI investiga a Unidas Podemos o les seves suposades relacions amb governs bolivarians. Una cosa que des del CNI seria vist com a informació privilegiada, malgrat que sempre hi ha hagut representants polítics -principalment del PSOE i del PP- amb accés a les dades dels espies espanyols.

Què és la comissió d'Intel·ligència?

La Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d'Intel·ligència del CNI va ser creada per la llei de l'any 2002 que regula el Centre Nacional d'Intel·ligència, aprovada pel govern de José María Aznar. Una normativa (llei 11/2002 del 6 de maig) que no és present a tots els països i que dona així més garanties de control als serveis secrets espanyols.

El Govern de Mariano Rajoy va desenvolupar la seva composició nouvingut al Govern mitjançant el reial decret 1886/2011 de 30 de desembre, que amplia els seus membres a un més.

Segons l'article 6 de la llei de 2002, està presidida per "el vicepresident del Govern que designi el seu president" i integrada pels ministres d'Afers Exteriors, Defensa, Interior i Economia, així com pel secretari general de la Presidència, el secretari d'Estat de Seguretat i el director del CNI, que té rang de secretari d'Estat.

En un segon apartat d'aquest article, es recull que també "podran ser convocats a les reunions" els "titulars d'aquells altres òrgans superiors i directius de l'Administració General de l'Estat que s'estimi convenient".

En el decret llei de 2011 es va delimitar que la presidiria "la vicepresidenta del Govern i ministra de Presidència", llavors Soraya Sáenz de Santamaría, del departament del qual va passar a dependre el CNI (ara ha tornat a fer-ho de Defensa)

A més, aquest reial decret va incloure com a membre dins del segon apartat al sotssecretari de Presidència, que, diu la norma, "serà convocat a les reunions", una fórmula que podria utilitzar ara el Govern per incloure Iglesias.

Per què es va crear?

És la pota de control governamental de l'actuació del CNI. La parlamentària seria la Comissió de Secrets Oficials del Congrés i la judicial ve garantida pel magistrat del Tribunal Suprem que supervisa les actuacions dels serveis secrets que afecten la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions.

El CNI està adscrit ara orgànicament al Ministeri de Defensa però la seva dependència directa és del president del Govern, amb qui té contactes habituals. A ell i als diferents departaments interessats, especialment al Ministeri d'Afers Estrangers, li va remetent notes sobre els assumptes que requereixen intel·ligència.

Quines són les seves competències?

La principal és elaborar la Directiva d'Intel·ligència, un document anual en el qual s'estableixen els objectius del CNI per a aquella anualitat, que es proposen al president del Govern. Aquest document és secret i només tenen accés a ell els membres de la comissió i el magistrat del Suprem que controla el CNI.

A més, la comissió té com a comesa fer un seguiment del desenvolupament d'aquests objectius i coordinar les relacions entre el CNI i els serveis d'informació dels cossos i forces de seguretat, com els de Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Cada quant es reuneix?

Segons fonts del CNI, les reunions de la comissió es fan amb periodicitat anual per elaborar la Directiva d'Intel·ligència i proposar en ella les prioritats de la intel·ligència espanyola. Les convoca la presidenta de la comissió que, segons el reial decret de 2011, correspon a la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència.