Més de 30.000 persones, diuen els convocants; 25.000 diu la policia espanyola. Són els que han acudit a la manifestació a Pamplona contra la política lingüística del govern de Navarra, aquest dissabte. Els manifestants duien banderes d'Espanya i de Navarra i han corejat 'No imposició, lliure elecció,' 'Navarra sencera, muntanya i Ribera' o 'Això no és Euskadi, és Navarra'. S'han cridat visques a Navarra i a Espanya, a la policia i a la Guàrdia Civil. Hi han assistit representants de Unión del Pueblo Navarro, PSOE, PP i Ciutadans i la delegada del Govern a Navarra, Carmen Alba.

El motiu formal de la manifestació és un codi que encobreix altres motivacions. Oficialment, grups de funcionaris, especialment mestres, es resisteixen a acceptar que l'euskera s'exigeixi per accedir a places públiques o regular els trasllats.

Aquestes reivindicacions laborals, tanmateix, serveixen de paraigua a l'espanyolisme dels qui veuen en les polítiques del quadripartit, que presideix la sobiranista Uxue Barkos, la intenció d'euskadunitzar Navarra, d'assimilar-la al País Basc. En aquest ambient, el discurs sobre la llengua basca evoca, inevitablement, els anys del terrorisme, al què és fàcil associar allò euskaldun.

Jotes

Els organitzadors tiben cap a l'altre costat. Així, la marxa d'aquest dissabte va morir a la plaça del Castillo davant un escenari on es celebrà un recital de jotes.

Ricardo Guelbenzu, representant d'una de les entitats convocants, la Asociación Doble 12, hi ha llegit un comunicat on ha tocat totes aquestes cordes. D'entrada, ha acusat al govern de Navarra d'"afavorir a uns quants [els que parlen euskera] a costa de perjudicar la majoria [els que no]. Això és discriminar".

"L'euskera forma part de la nostra cultura però a Navarra el parla una minoria", ha dit. Els assistents a la mobilització "som d'aquí" i "per això volem un euskera sense banderes, que no divideixi, que no discrimini i que serveixi només per comunicar-se, com qualsevol altre idioma".

"En la gran majoria de places [públiques] no hauria de comptar com a mèrit parlar euskera", perquè aquest idioma "ni es necessita ni es fa servir tant", ha dit més endavant. "En donar un pes desproporcionat a l'euskera impedeixen a la pràctica l'accés en igualtat de condicions a la funció pública [perquè] discriminen als castellanoparlants".

Abans, Guelbenzu ja havia avisat, seguint la seva lògica, que "afavorir als euskalduns equival a discriminar els castellanoparlants".

Polititzar l'euskera

De la mateixa manera, creu que el govern foral "busca omplir l'ensenyament navarrès de professors euskalduns, molts d'ells de la comunitat veïna [el País Basc] per davant de la resta de docents navarresos no coneixedors del basc". Per a Guelbenzu, "llibertat significa que tan legítim és triar estudiar alguna cosa com no fer-ho", i ha acusat al govern d'"impedir les legítimes aspiracions d'una majoria que ha optat legítimament per no estudiar basc", amb referència als funcionaris que manquen de comprtència en llengua basca.

També ha acusat al govern de Navarra d'utilitzar l'euskera "per afavorir l'accés, els ascensos i fins i tot els trasllats dels funcionaris, i ara aquestes males pràctiques també pretenen imposar-les a les empreses privades amb la nova Llei de Contractes amb les Administracions Públiques, que és una vergonya".

"Avui som aquí per no permetre-ho", ha destacat Guelbenzu, que ha cridat a treballar per "una convivència des del respecte a la diversitat ideològica i d'una altra índole de tots els navarresos".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat