Espanya assegura que ha esvaït tots els dubtes que plantejaven diferents països de la UE sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Aquest divendres es torna a reunir el Consell d'Afers Generals a Brussel·les i, de nou, el reconeixement de les tres llengües cooficials estarà damunt la taula de la reunió amb la petició que s'adopti una decisió al respecte, però el debat continua obert. Fonts diplomàtiques insisteixen que no hi ha "cap obstacle" perquè les tres llengües cooficials espanyoles puguin ser reconegudes "en breu" a la UE, com és el cas d'altres estats membres amb diverses llengües. Això no obstant, aquestes fonts, consultades per ElNacional.cat, admeten que no es pot avançar quan es materialitzarà. "Tant de bo fos demà", admeten sense amagar-ne l'escassa confiança. De fet, el ministre, José Manuel Albares, ha reconegut en un recent contacte amb la premsa que la proposta encara no gaudeix de la "unanimitat necessària". El que sí que subratllen al ministeri és que es manté damunt la taula, amb voluntat que prosperi.
"La nostra proposta és irrenunciable i irreversible i permetrà posar fi a una discriminació cap a la identitat nacional espanyola que és plurilingüe", s'assegura des del ministeri. Exteriors recorda que aquesta decisió afectarà 20 milions d'europeus que viuen a comunitats autònomes amb diverses llengües oficials i insisteix que tots els socis comunitaris "comprenen que la posició d'Espanya és legítima i que és una prioritat essencial".
L'oficialitat del català a la UE és una de les condicions que Junts va fixar per votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Des d'aquell moment, el tema s'ha portat a debat en reiterades convocatòries del Consell d'Afers Generals, però les discrepàncies internes expressades per diferents estats han impedit que es pugui adoptar una decisió.
Dinamarca, que des de l'1 de juliol ostenta la presidència de torn de la Unió, ha mostrat reiteradament el seu suport a la proposta. Això no obstant, la setmana passada la ministra d'Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, tot i insistir que no obstaculitzaria la unanimitat ni la presa d'una decisió, va assegurar en roda de premsa que no hi veia canvis des del darrer cop que es va debatre. Amb tot, el ministeri espanyol va respondre insistint que el tema es manté dins de l'agenda del dia per a debat i presa de decisió.
El passat 27 de maig Espanya va demanar la presa en consideració d'aquest tema, però, la presidència polonesa va optar per mantenir obert el debat més temps després que diferents països van expressar reticències que impedien garantir la imprescindible unanimitat per fer prosperar l'acord. En aquell moment es va assenyalar la petició d'una desena de països que haurien demanat més temps, entre els quals Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria, però també els dubtes expressats pels representants d'Itàlia, Alemanya, França, Estònia, Letònia, Lituània i República Txeca.
El cost de la mesura i els dubtes que planteja la possibilitat que un canvi d'aquest tipus obligui a reformar els Tractats de la UE, apareixien entre les reticències essencials.
Aquest dijous el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari basc, Imanol Pradales, han fet arribar una carta als 27 socis de la UE per defensar el reconeixement del català, l'euskera i el gallec a les institucions europees.