La vigília d'una nova reunió del Consell d'Afers Generals que tindrà damunt la taula el debat sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari basc, Imanol Pradales, han fet arribar una carta als socis comunitaris en què defensen el reconeixement de les llengües cooficials. Els dos presidents recorden que aquesta és una aspiració llargament reivindicada per aquests territoris i adverteixen que seria difícil explicar a l'opinió pública que no es resolgui.

"Europa no seria Europa sense la seva diversitat lingüística. El català, l'euskera i el gallec tenen molt de passat, present i futur, i mereixen ser plenament reconeguts", adverteix Illa, que ha donat a conèixer la iniciativa a través d'una piulada a la xarxa X.

A la missiva, els dos presidents subratllen que Europa simbolitza unitat i diversitat i que en el cas d'Espanya, la seva història, cultura i identitat nacional estan profundament arrelades en el multilingüisme, que representa al seu torn una important contribució a la cultura europea. Subratllen que ni Espanya ni Europa es poden entendre sense la contribució de pensadors com Ramon Llull, sense la lírica medieval galaicoportuguesa o sense el llegat de Bernard Etxepare. "Europa i Espanya no es podrien entendre sense les aportacions contemporànies de les llengües catalana, gallega i basca, parlades diàriament per milions de persones, amb uns nivells de producció cultural i comunicativa plenament comparables a les d'altres llengües ja reconegudes com a oficials a les institucions europees", afegeix.

L'escrit recorda que la història del multilingüisme a Espanya ha resultat complexa, que hi ha hagut "períodes foscos de negació i fins i tot de repressió de la diversitat", i que amb la restauració de la democràcia el reconeixement dels drets dels ciutadans s'ha ampliat a tots els àmbits, inclosos els lingüístics. "El català, el gallec i el basc s'han convertit en llengües plenament oficials, utilitzades en tots els àmbits de la societat i serveixen com a pilars clau de la cohesió i l'estructuració social", afegeix, a més d'assegurar que també la presència a Europa de les llengües cooficials ha estat una preocupació del govern espanyol i que va formar part de les negociacions durant el procés d'adhesió el 1985, tot i que en aquell moment "la integració al projecte europeu es va prioritzar com una via per consolidar la democràcia per sobre la de qüestió lingüística, que es va ajornar".

L'escrit assegura que la reivindicació per la igualtat dels drets lingüístics mai ha desaparegut al llarg d'aquests 40 anys, com ho demostren les iniciatives impulsades tant des de les institucions com des de la societat civil a Catalunya, Galícia i el País Basc, així com el fet que des del 2005 diversos acords han permès utilitzar les tres llengües a institucions com la Comissió Europea, el Consell de la UE, l'Ombudsman, el Comitè de les Regions o el TJUE.

Completar el procés

"Quaranta anys després de l'adhesió d'Espanya a la casa comuna europea, ha arribat el moment de completar el procés de reconeixement de les seves llengües oficials com a plenament oficials dins de les institucions europees. La singularitat de la nostra realitat, la naturalesa de llarga durada d'aquesta sol·licitud i les garanties ofertes per les autoritats als altres estats membres haurien de ser suficients per resoldre el que és, fonamentalment, una anomalia que es pot abordar fàcilment", afegeix el text que reclama aplicar els principis fundacionals de la Unió a una reivindicació "de justícia lingüística que té un ampli suport social".

Els dos presidents adverteixen que "seria difícil explicar a l'opinió pública espanyola" per quina raó no es resol aquesta qüestió o "justificar davant dels ciutadans que una UE fundada en el principi d'unida en la diversitat imposi un model d'un Estat una llengua a una ciutadania que democràticament s'identifica com a membres d'un Estat multilingüe".

El text subratlla que Europa viu un moment en què és important enfortir el compromís i la identificació dels ciutadans amb el projecte comú i que el senyal més clar, en aquest cas, seria el reconeixement ple de les llengües com a oficials dins de les institucions de la UE. "Ha arribat el moment de completar un procés de quatre dècades. Ha arribat el moment d'enfortir Europa i la seva diversitat", conclou.

La redacció d'ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.