El Govern espanyol ha rebutjat ratificar el protocol 16 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix la possibilitat de què els tribunals nacionals -en el cas espanyol tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional- demanin opinió al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) abans d'emetre una sentència que pugui entrar en conflicte amb els drets establerts al conveni europeu, com podria ser la del cas de l'1-O que afecta els presos polítics. L'Executiu s'escuda per no fer-los en l'argument que a Espanya hi ha protegits els Drets Humans.

Així ha respost per escrit el Govern de Pedro Sánchez al senador d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea Joan Comorera sobre si en aquesta legislatura s'iniciaran els tràmits per a la ratificació de l'esmentat protocol, en vigor des de l'1 d'agost d'aquest any. El senador per Barcelona va registrar el mes d'agost passat un escrit en el qual recordava que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va demanar a l'Executiu aquesta ratificació després de què una desena de països, entre ells França, ho fessin.

Ribó va remetre una carta a Sánchez instant-lo a la ratificació i li va advertir que en cas contrari es crearia "una falta de garanties de drets humans" a Espanya. Davant d'això, l'Executiu ha explicat en la seva resposta, que si bé hi ha països que han decidit plasmar la seva firma, "no existeix en l'actualitat una opinió favorable" perquè Espanya segueixi aquest camí.

Aquesta contestació, registrada el passat dia 26, també s'escuden amb el fet que molts altres Estats membre del Conveni de Roma tampoc no han ratificat el Protocol, ja que tal com es va acordar en la Conferència De Brighton la firma és "opcional" per a ells. La decisió depèn de les "característiques dels seus sistemes judicials, la compatibilitat amb el funcionament d'altres mecanismes o per altres raons tècniques de conveniència sospesades pels òrgans implicats", afegeix el Govern espanyol en la seva resposta.

En l'escrit, el govern espanyol també defensa que "vetllen millor pel funcionament del sistema de protecció dels drets humans en les seves jurisdiccions nacionals" i continua dient, en la mateixa línia, que "pel que fa al nostre país, hi ha mecanismes que garanteixen en un alt grau el compliment d'aquest principi".

Després de rebre la resposta escrita, Comorera s'ha preguntat "quina por pot produir al govern espanyol que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional puguin consultar preventivament al Tribunal Europeu de Drets Humans?".