Les dificultats perquè la petició sobre l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la UE prosperi demà al Consell d’Afers Generals s’han fet evidents. Si no va ser suficient amb les reticències públiques que han expressat estats com Suècia i Finlàndia, el govern espanyol va tenir oportunitat de conèixer els recels d’altres països divendres durant la reunió preparatòria que van celebrar els ambaixadors dels 27 estats membres. I, això no obstant, Espanya manté com a primer punt de debat al Consell d’Afers Generals de demà la petició de modificació del reglament número 1, que determina quines són les llengües oficials de la Unió, i assegura que defensarà la proposta. Els acords que es presenten al Consell sempre s’aproven. Per tant, si no hi ha acord s’han de retirar.

Per al govern espanyol i per al seu president, Pedro Sánchez, resulta essencial poder tirar endavant la proposta sobre el català a la UE —o, si més no, demostrar que fa tot el possible—, atès que és una de les exigències que va plantejar Junts per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. En cas que aquesta mesura no prosperi, pot posar en dificultats les negociacions del PSOE amb Junts per a la investidura de Sánchez, més encara després que les darreres hores les converses ja s'han tensat davant l'exigència de la vicepresidenta, Yolanda Díaz, que l'independentisme renunciï a la via unilateral.

Hores abans de la reunió del Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts, fonts diplomàtiques espanyoles insisteixen que Espanya, que ocupa la presidència de torn de la UE, presentarà la seva proposta. Asseguren que, malgrat les reticències, l'esperit del debat és constructiu, i subratllen la voluntat espanyola de tirar-la endavant, tot i que admeten que si la proposta no aconsegueix el consens, hauran de retirar-la i seguir treballant per tornar-la a sotmetre a la consideració de la resta d’estats més endavant. En el rerefons de les reticències de la resta de països es manté el temor que la proposta espanyola desfermi una cascada de peticions d’altres llengües minoritzades. No obstant això, els recels que es van plantejar divendres, apunten essencialment al cost econòmic de la mesura o a la necessitat d’un informe jurídic previ per garantir la viabilitat de la mesura.

Article 55.2 del Tractat

En resposta a aquests punts, Espanya va assegurar divendres que assumiria la despesa d’incloure el català, el gallec i el basc, com a llengües oficials a la UE. Pel que fa als dubtes legals, insisteix a assenyalar l’article 55.2 del Tractat de la Unió Europea com una via que obre la porta a aquelles llengües que tenen l’estatut d’oficial al seu territori. Aquest article deixa clar que el Tractat, a més de publicar-se en les llengües oficials, es pot traduir a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres que “de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial a la totalitat o part del seu territori”.

Per reforçar la proposta, el PSOE s'ha afanyat a agilitzar l'ús del català al Congrés de diputats, una mesura imprescindible perquè pugui accedir també al Parlament Europeu. Aquest mateix dimarts, es podran utilitzar totes les llengües oficials al ple de la Cambra baixa, justament el dia en què està previst debatre la modificació del Reglament que ha de formalitzar la decisió.

Les gestions diplomàtiques espanyoles es concentren essencialment en les reticències de França i Suècia. En aquest debat, el català compta a més amb el suport de ser la llengua oficial a un país europeu com Andorra que, tot i no ser membre de la UE està negociant un tractat d'associació. Aquest fet, i la quantitat de parlants que supera algunes de les llengües oficials, fa que no es descarti, entre els possibles escenaris, un primer acord que contempli l'oficialitat del català i deixi per a més endavant el gallec i l'euskera.

Pressió de les entitats

Aquest dilluns, vigília de la reunió, diferents entitats en defensa del català, el gallec i l’euskera, entre els quals Òmnium, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultual Balear, han protagonitzat una roda de premsa en què han reclamat al Consell que inclogui el català, el gallec i l’euskera entre les llengües oficials de la UE.

Davant les reticències que provoca a diferents estats aquest debat, i la possibilitat que s'ajorni una decisió, les entitats han advertit que el cas català s'està estudiant des de fa molts anys. "Hi ha hagut prou anys per estudiar-lo. Demà ja toca passar als fets. Declaracions se n'han fet moltes. El que esperem demà és una decisió amb conseqüències juridicolegals", ha reclamat el representant d'Òmnium.

Durant l'acte, impulsat per la Xarxa europea per la Igualtat de les llengües, s'ha recordat que més de 40 milions de ciutadans europeus parlen llengües que no són oficials a la UE i que la que compta amb més parlants en aquesta situació és el català. Entre els assistents a la roda de premsa hi havia eurodiputats d'ERC i Bildu, però cap representant de Junts, que va imposar la proposta al Govern espanyol.