Amb l’arribada del portaavions més gran del món, l’USS Gerald Ford, a l’Orient Mitjà, l’atac dels Estats Units a l’Iran està més a prop que mai. Els representants de la República Islàmica van considerar dijous que es van produir “bons avenços” a la reunió celebrada a Ginebra amb els enviats de la Casa Blanca, però, més enllà de les paraules, els fets indiquen el contrari. El New York Times ha revelat que l’ambaixador nord-americà a Israel, Mike Huckabee, ha enviat un missatge als seus treballadors en què els adverteix que, si volen sortir del país, ho "facin AVUI", davant d'un possible inici d'un conflicte a la regió. El mateix mitjà informa que l’enviat de Washington ha mantingut en les hores prèvies al comunicat intern diverses trucades amb membres del Departament d'Estat dels Estats Units. "Concentreu-vos en aconseguir un bitllet a qualsevol lloc des d'on pugueu continuar el vostre viatge a Washington, però la prioritat és sortir del país ràpidament", es llegeix al missatge.

Un altre fet que apunta a un atac imminent arriba des d’un dels aliats de l’Iran. L’ambaixada de la Xina a l’Estat persa també ha instat els seus ciutadans a marxar com més aviat millor. "Atesa l'actual situació de seguretat a l'Iran, el Ministeri d'Afers Exteriors, l'Ambaixada i els Consolats de la Xina a l'Iran recomanen als ciutadans xinesos que no viatgin a l'Iran, i als que ja es troben al país que reforcin les seves mesures de seguretat i evacuïn l’abans possible" ha comunicat la missió diplomàtica. El text esmenta que la República Islàmica "s'ha enfrontat recentment a un augment significatiu dels riscos de seguretat externa". Pequín és l’aliat més poderós de Teheran; manté una comunicació directa amb el règim de l’aiatol·là Ali Khamenei i el recolza en la "protecció de la sobirania". Ara bé, el gegant asiàtic no ha anat més enllà del suport verbal en l’actual crisi.

Desplegament militar massiu

Hi ha més fets que apunten a un esclat de la violència tard o d’hora. L’actual desplegament militar dels Estats Units a l’Orient Mitjà no té precedents des de la invasió de l'Iraq el 2003. Amb l’arribada de l’USS Gerald Ford, la Marina nord-americana disposa de 2 portaavions desplegats; 15 destructors; 4 submarins; i 10 vaixells d’altres tipus. En total, les embarcacions acumulen un total de 600 míssils Tomahawk que podrien ser llançats a l’Iran. A més a més, a les bases dels Estats Units a la regió —com la d’Al Udeid a Qatar— hi ha desplegats més de 200 avions de combat i gairebé un centenar d’aeronaus d’assistència i intel·ligència. Tot plegat sense tenir en compte els bombarders B-2 Spirit, els caces de combat definitius, que poden executar vols transcontinentals sense omplir el dipòsit, com ja van fer en l’atac del passat mes de juny.

La Casa Blanca, amb Donald Trump al capdavant, li ha donat un ultimàtum al règim islàmic amb condicions inassumibles. El president nord-americà —que va trencar els acords nuclears que Obama havia assolit amb l’Iran— exigeix ​​l'enriquiment zero de Teheran, que limiti el seu arsenal de míssils i que deixi de donar suport a les seves milícies aliades a l’Orient Mitjà, com els houthis i Hezbollah. L’aiatol·là s’hi nega. En cas d’obeir Trump, un país com l’Iran, que es basa en la repressió institucionalitzada i el poder militar, quedaria reduït al no-res en aquest aspecte. Inclús si Khamenei estigués disposat a acceptar les condicions de la Casa Blanca per diluir les possibilitats d’un atac i que les sancions fossin aixecades, la Guàrdia Revolucionària no ho permetria. 

Els iranians es preparen per als atacs

Per tot plegat, els iranians ja es preparen per a una guerra. Molt veïns de Teheran han acumulat grans quantitats d'aliments, han comprat llanternes i bateries externes i han retirat diners en efectiu dels caixers. "Hi ha gent que pensa que una guerra amb els Estats Units provocarà la caiguda de la República Islàmica, però mira l'Afganistan, l'Iraq o Líbia, aquestes coses no surten bé", explica a l’agència EFE una dona que treballa per a un organisme internacional i que s'ha preparat per si al final esclata un conflicte. "No vull una guerra", assegura. "Fa setmanes que vivim amb l'amenaça d'un atac", explica un altre iranià sota la condició de l’anonimat mentre es talla els cabells a una perruqueria. Amb 60 anys, és professor d’universitat i reconeix que el desplegament militar de l’exèrcit nord-americà és impressionant, però assegura que el país aguantarà un conflicte eventual. “Ja vam viure la guerra de l’Iraq i vam sobreviure”, recorda.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!