El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez es reunirà aquest dimarts amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiL) per dir-los "que no està d'acord amb allò que proposen". És a dir, amb el procés d'independència engegat per Junts pel Sí i la CUP. La reunió serà previsiblement a la tarda, malgrat no s'espera que els actors implicats vulguin canviar posicions durant la trobada. Ho va dir el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, la setmana anterior quan afirmava que "seure no és negociar".

En aquest escenari, la independència és allò que la majoria de partits d'àmbit estatal no estan disposats a oferir a ERC i a DiL, en un procés negociat. Alhora, el referèndum és la línia vermella que bloqueja les negociacions entre les principals forces. Així i tot, sembla que per primera vegada les reivindicacions territorials catalanes han copsat part del focus, com a tema d'investidura. D'aquesta manera, el fet ha portat als partits a proposar diversos projectes amb què generar camins contraris al resultat de les urnes el 27 de setembre.

Podemos, "plurinacionalitat efectiva"

Avançava ElNacional.cat amb una entrevista al líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, aquest diumenge que Podemos és partidari de garantir el reconeixement plurinacional a l'Estat Espanyol. Segons Domènech, Espanya s'ha construït com un Estat Nació, que "subordina la resta de nacionalitats a aquella que no són l'espanyola", a través de l'article 2 de la Constitució. Així, la formació morada busca el reconeixement "ple i en igualtat", a través que la transformació de l'Estat a través del Ministeri de la Plurinacionalitat.

El document presentat ahir per Podemos aprofundeix els aspectes, a través de:

  • Modificar l'article 2 de la Carta Magna per reconèixer la plurinacionalitat
  • Documents plurinacionals, com ara el DNI o el passaport.
  • Blindar les competències de les Comunitats –tal que l'Estat no pugui atribuir-se'n aquelles que no li corresponen–
  • Garantir la intervenció de membres de les diverses comunitats polítiques en els òrgans d'Afers Exteriors estatals
  • Reformar el Senat i fer-lo una autèntica cambra territorial;
  • Dissoldre les diputacions provincials a excepció de la basca, i traspassar les competències a les CCAA
  • Determinar el caràcter oficial de les llengües pròpies de l'Estat.
  • Adequar del poder judicial a la realitat plurinacional.
  • Transformar el model de finançament tal que no suposi un obstacle per al marc competencial propi.

Tanmateix, els morats segueixen reiterant que el referèndum no és a canvi del Ministeri. A més, l'actitud d'Iglesias ahir durant la roda de premsa semblava aventurar la voluntat de portar aquesta qüestió fins al final. Això, "però diposats a escoltar qualsevol proposta".

PSOE,"si cal, mínimament"

El PSOE no parteix del reconeixement plurinacional. El seu projecte d'Estat es fonamenta en la transformació de l'estructura político- administrativa, a través de la Reforma Federal i un canvi en el model de finançament autonòmic. És a dir, del capítol VIII de la Carta Magna. Ara bé, el seu desenvolupament es postergaria fins a l'any 2017, "si quiera mínimamente", com deia el document inicial. La reforma també podria contemplar el traslladat de Senat a Barcelona, i hauria de ser votada per tots els espanyols.

PP, "el desafiament"

La proposta del Partit Popular (PP) en matèria territorial és de caire continuista amb el sistema territorial actual. És a dir, l'autonomista. El seu pla de treball contempla acordar amb els partits partidaris de la "unitat d'Espanya", per tal d'evitar "el desafiament independentista", com han dit els seus líders en alguna ocasió. L'objectiu és enfortir "l'interès general dels espanyols i els principis bàsics de la Nació", i allunyar propostes que puguin "trencar" l'estructura estatal actual, a través de grans pactes nacionals.

 

C's, "front constitucional"

C's vol eliminar les diputacions, la burocràcia i l'estructura administrativa de l'Estat, per exemple, a través de la unió entre ajuntaments. Alhora, vol aclarir el model autonòmic, elaborant un llistat de competències exclusives de l'Estat, i de les CCAA, que haurien de ser enumerades a la Constitució, –suprimint la possibilitat d'incorporació de Navarra al País Basc–. Rivera també insisteix en generar un front constitucionalista d'Estat, tal que es defensi "la legalitat i el marc democràtic", i la unitat d'Espanya "innegociable".