Espanya debat si anar en la línia d'Europa aquesta setmana en matèria de drets i llibertat d'expressió. En concret, revisarà si pot ser multable la crema de banderes i ultratge a ella. Amb l'exemple que s'agafaran serà el del gallec Pablo Fragoso, condemnat a una multa de 1.260 euros per dues frases llançades a la bandera espanyola durant una protesta al dic de l'Arsenal Militar de Ferrol.  "Aquí Tedes o silenci dóna puta bandeira", i "hai que prenderlle lume á puta bandeira" , eren les dues frases, que en català signifiquen "aquí tens el silenci de la puta bandera" i "cal calar foc a la puta bandera"

Fragoso és sindicalista de la Confederació Intersindical Gallega. Ara, el Tribunal Constitucional té sobre la taula del seu ple la proposta de concessió d'empara a aquest sindicalista que també va acabar cremant la bandera. El ponent de la resolució és el magistrat Andrés Ollero, exdiputat popular, i proposa anul·lar la pena de multa a què va ser condemnat. La resolució preparada pel magistrat Ollero proposa revocar la condemna de l'sindicalista partint de la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans sobre llibertat d'expressió. 

Precedents

El Tribunal d'Estrasburg ja va considerar injustificada la condemna de dos joves independentistes per la crema de fotos del Rei Joan Carles l'any 2007. La decisió va implicar que se'ls retornessin als afectats els 2.700 euros de la multa que se'ls havia imposat i que rebessin una indemnització de 9.000 euros. Aquesta sentència d'Estrasburg ja ha estat invocada en altres causes penals per fets similars d'crema de símbols com a conducta emparada per la llibertat d'expressió. La ponència preparada per Ollero segueix en aquest sentit la línia d'algunes resolucions recents de el propi Constitucional.

Els contraris

Els magistrats que s'hi oposen també s'excusen amb la situació d'aquesta protesta, davant de l'Arsenal Militar de Ferrol. De fet, van en la línia de la sentència prèvia escrita que argumentava: "Alteracions en la normal convivència ciutadana. A més, l'autoritat militar que feia honor a la bandera nacional, eren completament aliens al conflicte laboral que motivava aquesta manifestació i van patir un intens sentiment d'humiliació, proporcional a la gravetat de l'ultratge. A més, els jutges i tribunals espanyols estan subjectes únicament al principi de legalitat que mereix un cas penal". Amb aquest escrit van desestimar el recurs del sindicalista.

En paral·lel, en aquest ple també es debatrà una altra ponència que proposa denegar l'empara per la condemna imposada el 2014 després de la irrupció en una església mentre se celebrava una missa proferint crits de "fora els rosaris dels meus ovaris", entre altres. Una trentena de manifestacions demanaven la interrupció voluntària de l'embaràs a Palma de Mallorca i van irrompre a l'església de Sant Miquel en plena missa.