"Mai en l'exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influx que altres ho fessin, desatenent l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills", així encara la seva defensa Jordi Pujol i Soley. L'expresident de la Generalitat ha presentat avui els seus escrits finals de defensa just abans que l'Audiència Nacional posi data al judici. 

Amb ell, al banc dels acusats, s'hi asseuran els seus fills Jordi, Josep, Pere, Oriol, Oleguer, Marta i Mireia. El judici per la deixa de l'avi Florenci es presenta com una defensa de la figura de Jordi Pujol com a president de la Generalitat. En l'escrit es remarca que la seva condició política feia patir el seu pare, que va disposar 140 milions de pessetes gestionades per Delfí Mateu, primer, i per Joaquim Pujol, cosí de l'expresident, després, fins al 1990, quan n'agafa la custòdia el primogènit Jordi Pujol Ferrusola Júnior. 

Pujol es recupera a casa de l'arrítmia cardíaca que el va portar a l'hospital el 30 de setembre. L'expresident va ingressar a l'Hospital de Barcelona i es va sotmetre a una desfibril·lació amb bons resultats. Es tracta d'una afecció pròpia de la seva edat ―té 91 anys― en una situació de cansament. Algunes fonts apunten que feia uns dies que tenia força activitat. Pujol s'haurà de traslladar a Madrid pel judici, que es farà a l'Audiència Nacional. Però això encara pot trigar ben bé un any. De moment, l'últim tram de la instrucció ja està en marxa.

En l'escrit de defensa, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat Cristóbal Martell ressalta la figura pública de l'expresident i el fet que mai en l'exercici de les seves funcions va fer cap acció "que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques". I per aquest motiu demana l'absolució. Un escrit curt i directe, amb un resum concís del cas, però amb una àmplia descripció dels motius que van portar l'avi Florenci a crear aquesta herència per a la família Pujol-Ferrusola: "La profunda inestabilitat política i els riscos que Jordi Pujol i Soley assumia produïen una profunda inquietud i desassossec en el seu pare D. Florenci Pujol Brugat, qui aventurava un futur incert per a ell i la seva ja llavors nombrosa família".

 

 

Per vestir la defensa del primogènit, però, han calgut 51 pàgines. Un escrit de defensa que també vol remarcar com accedeix Jordi Pujol Ferrusola a la gestió de la lleixa de l'avi: "Conceptualment, es desitja una gestió unitària, mantenir el dipòsit unit i sense repartir, precisament per atendre contingències de necessitat. El conjunt de fills van quedar aliens del dipòsit i la seva gestió fins que l'any 1990 D. Joaquim Pujol i Figa manifesta el desig de cedir aquesta responsabilitat i per acord de tots l'assumirà el germà gran Jordi Pujol Ferrusola".

Tot i que l'herència s'havia de gestionar de manera unitària, l'any 1992, només dos anys després que Júnior la controlés, es comença a repartir entre els germans: "Al mateix temps ja l'any 1992 quan s'evidencia una notable estabilitat política que feia impensable els riscos que el dipòsit preveia assegurar, es decideix la desinversió gradual, quan alguns germans desitjaven tenir disponibilitat de puntes de liquiditat, la utilitzessin o no, i Jordi Pujol Ferrusola va començar el repartiment progressiu, que s'inicia a l'agost de 1992 i finalitza a l'octubre de l'any 2000, en què D. Jordi Pujol Ferrusola fa una completa liquidació i rendició de comptes de la seva gestió (sense perjudici que es deixessin diferits uns imports l’any 2004 invertits en títols a termini)".

 

 

 

 

L'escrit de defensa insisteix en el fet que durant la investigació s'han detectat deu operacions, però que cap d'elles és il·legítima i il·legal i que Jordi Pujol Ferrusola va invertir i va fer créixer els diners, però que en cap moment es van usar adjudicacions públiques vinculades al govern del seu pare: "No han rebut mai ingressos vinculats a l'administració pública i la seva activitat de contractació i adjudicació de licitacions, o vinculada a qualssevol resolucions administratives". 

Els altres germans i germanes també han defensat en els seus escrits les diferents operacions empresarials i inversions que han desenvolupat d’ençà que el 2000 van disposar plenament de la part de la lleixa que els pertocava.

Villarejo com a testimoni

En els seus respectius escrits de defensa, Marta, Mireia, Oleguer, Pere, Oriol, Josep i Jordi Pujol Ferrusola han posat el focus sobre el comissari jubilat José Manuel Villarejo i han denunciat que va ser una "activitat exorbitant" realitzada per una operativa parapolicial la qual va donar inici a la causa.

Expliquen els orígens del cas i el perquè vol Villarejo com a testimoni de l'acusació: "La present causa troba origen i impuls a la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia (CNP) que van afavorir i van activar relat de denúncia enfilada a la incoació mateixa de la causa. En aquest segment inicial destaca la intervenció del Comissari José Manuel Villarejo Pérez amb l'auxili del Lletrat D. Rafael Rodó Rodríguez". 

L'advocat Xavier Melero que representa Oriol Pujol completa la petició sobre l'Operació Catalunya. Demana que es desclassifiquin els documents en poder de Villarejo i que l'ex comissari sempre s'ha negat a mostrar tot i el testimoni de Victòria Alvarez, exparella de "Júnior" i de l'empresari Javier de la Rosa. Segons Melero "la desclassificació no va aconseguir els pagaments efectuats a testimonis [del cas Pujol] a càrrec de fons reservats del Ministeri de l'Interior".

 

 

Jordi Pujol Ferrusola assenyala directament a un grup coordinat pel llavors director adjunt operatiu, Eugenio Pino, a què acusa de desplegar "una operativa d'assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d'Andorra". I tot amb l'objectiu de "trencar la seua voluntat i deures professionals i obtenir-ne informació sobre la família Pujol Ferrusola, aconseguint els seus fins i obtenint còpia d'una captura de pantalla" sobre els comptes de diversos membres en l'entitat andorrana.

En els escrits de defensa expliquen, en relació als fons rebuts del seu avi, que "no hi ha cap element de connexió o relació amb resolucions de l'Administració dictades o formulades en favor d'empreses agraciades per contractació pública". En el cas de la Marta, Mireia i Pere Pujol, a més, recalquen que el juliol de 2014 van cancel·lar els seus respectius comptes bancaris a la Banca Privada d'Andorra traslladant els fons a una altra entitat i regularitzant la seva situació tributària. Oleguer, que va invertir la seva part de diners en participacions d'una empresa, va acabar per vendre-les el desembre de 2015.