Una forta polèmica ha aparegut avui sobre quina república s'ha de commemorar el 14 d'abril des de l'independentisme: si l'espanyola o la República catalana. Tot ha començat quan l'Ajuntament de Tarragona, encapçalat per Pau Ricomà (ERC), ha desplegat a la façana una bandera espanyola republicana coincidint amb el 14 d'abril. L'Ajuntament ha indicat que el domàs estaria penjat durant tot el dia d'un dels balcons del Palau Municipal. Però aquest gest no ha agradat a tothom perquè la tricolor és espanyola. El cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha fet un tuit crític amb la decisió de l'Ajuntament, i ha recordat que la República va empresonar el president Lluís Companys, després que va proclamar l'Estat català federat. "Tarragona avui. N’hi ha més de celebracions pel nostre país?", s'ha preguntat Alay.

Altres usuaris s'han queixat obertament que l'Ajuntament honori "la República espanyola". Curiosament és la mateixa discussió que va aparèixer el 14 d'abril del 1931 en Catalunya. Lluís Companys des de l'Ajuntament de Barcelona va proclamar la República espanyola, però Francesc Macià des del balcó de la Generalitat, el va rectificar proclamant la República catalana; això sí, dins la federació ibèrica. Les dues ànimes d'ERC.

La situació encara s'ha complicat més quan el compte local Junts per Tarragona, pròxim al PDeCAT, ha donat suport a la mesura del govern municipal, del qual forma part. "La Segona República és això. Perquè abans que república, era espanyola. Quina vergonya que a Tarragona es faci el joc i es reconegui aquells que varen empresonar el nostre Govern", els ha criticat un altre usuari.

El vicepresident Jordi Puigneró, sense entrar en el debat concret de Tarragona, s'ha pronunciat sobre la qüestió i ha remarcat que el problema tant de la monarquia com de la república és que són espanyoles. "La qüestió no és si és República o és Monarquia. El problema és que és espanyola i, sobretot, defectuosa democràticament", ha apuntat, i ha adjuntat fotografies de dos governs empresonats pels dos règims.

L'alcalde de Tarragona ha volgut deixar clar a la xarxa que ell reivindica la Segona República espanyola. "El 14 d'abril de fa un any vam commemorar el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Un any més tard és necessari mirar enrere i recuperar els valors que es defensaven fa 91 anys i reflexionar sobre l’empenta que van demostrar a l’hora d’implementar-los", ha indicat.

En canvi, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha commemorat la República catalana. "Amb l’esperit dels que ens han precedit, i amb la força dels que vindran, farem realitat la República Catalana: justa, igualitària, inclusiva, antifeixista i feminista. Un país de la gent i per a la gent. Visca Catalunya!", ha assenyalat.

El debat no és nou, i és un dels que té pendent el sobiranisme. Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, al balcó del Palau de la Generalitat ―a la plaça de Sant Jaume de Barcelona―, Francesc Macià i Lluçà, fundador i líder d’Estat Català (1922), primer partit independentista de la història de Catalunya, i de la plataforma ERC (que agrupava dos partits independentistes i dos partits federalistes), va proclamar la República Catalana com un estat de la Federació de Pobles Ibèrics. Quan es va produir aquest fet, una mica més tard de migdia, feia poc més d’una hora que s’havien fet públics i oficials els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril, que a Catalunya havien donat el triomf als partits republicans. Macià va rectificar així la proclama que havia fet minuts abans Lluís Companys des de l'Ajuntament de Barcelona, proclamant la República espanyola, d'acord amb l'ànima federalista del partit. Estrictament, tampoc la proclamació de Macià va ser independentista, però tenia un caràcter més confederal perquè pensava en una suma de Repúbliques. 

Uns dies després de la proclamació de Macià, tres ministres del nou govern provisional de la República Espanyola volaven fins a Barcelona i s’entrevistaven amb ell ―en aquell moment, l’home fort de Catalunya―. En aquella cimera van pactar la retirada de la proclama a canvi de la restauració de la institució històrica de l’autogovern català: la Generalitat. També es va pactar que la Generalitat assumiria, provisionalment, una sèrie de competències que serien recollides i confirmades en el posterior redactat d’un Estatut d’Autonomia, que havia de contemplar el dret a l’autodeterminació. Al final el text aprovat no va incloure aquest dret.